29.04.2019 - 09:24
|
Actualització: 29.04.2019 - 12:29
Les eleccions del congrés espanyol a les Balears deixen algunes interpretacions importants més enllà del triomf del PSIB, el fracàs de Veus Progressistes, la davallada del PP i la irrupció de Vox. El 28-A dibuixa un panorama de fragmentació de la dreta espanyolista, amb Cs superant el PP, i pot ser també interpretat com un assaig general del resultat que hi haurà d’ací a un mes mal comptat, a les eleccions al parlament. Sens dubte, una de les qüestions cabdals és saber si el moviment de fitxes a la taula de negociacions que es jugarà a Espanya per formar govern afectarà les Illes. Una altra cosa important és la reflexió que ha de fer necessàriament el sobiranisme. L’esquerra nacional ha començat sense potència el cicle electoral. Encara és a temps d’esmenar-ho perquè, altrament, pot arribar a dilapidar la confiança històrica que li van fer els ciutadans ara fa quatre anys. Els resultats del 28-A (3 escons per al PSIB, 2 per a Podem, 1 per a Cs, 1 per al PP i 1 per a Vox) deixen fora Veus Progressistes i configuren un panorama incert per als comicis al parlament.
Faria perillar el govern de progrés un pacte PSOE-Cs a Espanya?
En política pot passar de tot, però el PSOE ja ha dit del dret i del revés que no vol ni parlar de referèndum al Principat i, per tant, un pacte de PSOE amb Podem i les forces independentistes sembla descartat. I és ací on s’obre la porta a una entesa entre PSOE i Cs a l’estat espanyol. Una aliança que ja sabem que agrada els poders mediàtics, financers i judicials de Madrid i que podria fer perillar una futura repetició del govern de progrés que encapçala Francina Armengol, amb Més per Mallorca també a l’executiu, i el suport extern de Podem. Si bé és cert que no es pot fer una translació exacta dels resultats al congrés espanyol, sembla evident que el PSIB pot trobar-se amb una situació similar a la del PSOE després del 26-M. Si l’esquerra –comptant-hi PSIB, Més i Podem– no té majoria absoluta, el perill d’involució serà enorme. L’anticatalanisme de Cs xoca frontalment amb la posició que defensa Armengol en llengua, cultura i país. És ben sabut que la presidenta del govern representa l’ànima catalanista del seu partit a les Illes. Armengol és més PSIB que no PSOE, però també és poc qüestionable que al carrer del Miracle no tenen per norma oposar-se al carrer de Ferraz.
Recuperarà força el sobiranisme?
El govern de progrés no té assegurada la majoria. Les eleccions al parlament seran una segona part del partit que es va començar a disputar al congrés espanyol i el sobiranisme arriba a la cita amb dubtes importants després d’haver obtingut menys vots que el 2016 (25.000 ara, 33.000 fa tres anys). A les darreres eleccions al parlament (2015), va superar els 60.000 i va esdevenir clau en el canvi polític. La gestió de govern i els mals resultats a les espanyoles deixen una perspectiva incerta per a l’esquerra del país. El somni d’esdevenir primera força progressista, que va ser real després de les darreres eleccions al parlament, sembla esvair-se. L’esquerra nacional no sols té davant el PSIB-PSOE. També Podem la guanya ara mateix a les urnes. Si Més no és capaç de retenir una part important de la confiança obtinguda fa quatre anys, tocarà obrir un període de reflexió profunda i necessària. És probable que votants del partit hagin optat per PSOE o Podem al congrés, però la lectura del vot útil pot resultar poc creïble si no s’equilibra el repartiment de les opcions progressistes el 26-M.
Eix esquerra-dreta
L’eix esquerra-dreta és en clara reconstrucció a les Balears. A diferència de Veus Progressistes, Podem ha resistit prou bé el 28-A, amb 92.000 vots, un grapat més que no Cs (90.000), que ha desplaçat el PP com pronosticaven les enquestes. El partit de Casado ha arrossegat Biel Company a uns resultats desastrosos també a les Illes. Quarta força i 87.000 vots. La irrupció de Vox, amb 58.000 vots, ha fet que la dreta espanyolista s’hagi repartit tres escons. Els altres cinc han estat per a l’esquerra estatista. Això confirma que el PP perd definitivament l’hegemonia de la dreta després de veure com Cs el superava en vots i també que l’extrema dreta coexistia fins ara sota el paraigua del regionalisme que es va començar a trencar amb Matas i va ser completament destruït amb Bauzá, ara a Cs. El PI, la dreta autonomista, ha empitjorat resultats (11.000 vots) i també hauria de mesurar com pot atreure aquell sector moderat i autonomista que votava PP. Potser fa tard i aquest perfil ha optat també pel PSIB.
Algunes dades significatives per municipis
El poder mediàtic de Vox ha passat factura. I no únicament a Palma, on s’esperava que faria més forat. L’extrema dreta també apareix en alguns municipis de la part forana amb resultats significatius. A Palma, Vox ha fet gairebé 25.000 vots i ha superat de llarg Veus Progressistes, que n’ha aplegat poc més de 6.000. Una circumstància que s’ha repetit a Manacor, on l’extrema dreta ha tret un vot més que els sobiranistes, Inca (2243 de Vox per 639 de Veus Progressistes), Sant Antoni de Portmany (1109 a 122) i Maó (1120 de l’extrema dreta per 686 de la coalició sobiranista), entre més. Algunes d’aquestes ciutats han tingut representació sobiranista al consistori durant la legislatura, però a les espanyoles han fet un paper molt discret que també obliga a reflexionar-hi profundament. Podeu consultar ací els resultats de tots els municipis.
