Illanvers, la coïssor dels versos a l’estiu menorquí

Fosquet d’agost a Ciutadella i cita amb Illanvers. No fa gens de calor, fins i tot s’agraeix una jaqueta prima, tot i que el ventet del nord que ha bufat la major part del dia ja s’ha posat. Entre els carrers de Sant Joan i de ca’s Duc, ben a prop de la placeta del Roser, el pati de can Saura esdevé illa i refugi. Una illa de poesia enmig de les onades i les allaus. Les onades de la covid i les allaus de turistes que Menorca digereix com pot aquest estiu entre embussos a la carretera general, les cabudes completes a les platges més instagramades i uns altres desbordaments i glopades que aquests dies centrals del mes d’agost viu l’illa, reserva de la biosfera.

I els poetes en parlaran, d’això. Amb totes les paraules o amb totes les metàfores, les sinècdoques, les afèresis. Amb la contundència de tots els recursos, els poetes de les illes en vers, abocaran damunt els assistents la coïssor dels mons que creen.

Alegria per la represa de l’activitat cultural

El públic, que prèviament s’ha hagut d’inscriure, omple totes les cadires previstes per l’organització. Al llarg d’aquests setze anys de recorregut, el festival Illanvers ja és un clàssic dels estius menorquins amb aquesta doble edició per a evitar, ja abans de la covid, desplaçaments i aglomeracions. Majoritàriament, els assistents són de Ciutadella. Abans de començar, salutacions a distància, bromes i frases deixades a mitges. Insinuades o acabades amb un gest o un rictus facial que les màscares sí que deixen entreveure. Economia del llenguatge practicada només en casos d’absoluta confiança i complicitat. Ells són els habituals als actes culturals que la ciutat va recuperant a poc a poc. Verbalitzen el goig de les retrobades i les notes a l’agenda dels dies que vénen.

Dues persones s’alegren que es tornin a fer activitats programades per l’ajuntament. La batllessa, Joana Gomila, saluda els uns i els altres. Dos companys de feina lamenten que l’estiu ja s’acaba. I sí. Hi ha molts forasters, enguany, constaten. Foraster és la paraula que s’empra a Ciutadella per a parlar dels turistes no estrangers. Els poetes, que ja van actuar junts a Fornells, també parlen entre ells, fan bromes i saluden els amics que han anat a escoltar-los a l’oasi del pati del palau, abans, de la família Saura Miret, ara, propietat municipal.

Set poetes i Felícia Fuster

Els autors que enguany han participat a Illanvers i han dit els seus versos són Gustau Juan, Mariona Fernández, Bep Joan Casasnovas, Iolanda Bonet, Damià Rotger, Maria Victòria Secall i Carles Rebassa. La música de l’espectacle l’han posada Guiem Soldevila, als teclats, i Pau Cardona al violoncel. Uns fets imponderables han impedit la presència de Iolanda Bonet i de Damià Rotger. Iosune Arriaran ha llegit els poemes de Bonet.

També s’ha volgut retre homenatge a Felícia Fuster ara que fa cent anys que va néixer, i Conxi Masreal n’ha llegit uns quants poemes.

El tema de fons de l’Illanvers d’enguany és la sobreexplotació del planeta, el canvi climàtic, el trencament de les costures de la terra. Per això, el cartell del festival és una obra titulada Platja morta. 

La poesia com a acte de rebel·lia

El poeta d’Alaior Pere Gomila, ànima i impulsor del festival, s’ha referit en la seua intervenció a la pressió intolerable, ha dit, sobre la llengua catalana. S’ha referit a les afirmacions de tertulians i de polítics indocumentats que pregonen arguments contra la unitat d’una llengua que era a punt de desplegar una bona varietat d’accents. Gomila ha proclamat que la poesia ajuda a fomentar els parlants d’una llengua, a eixamplar els recursos i la comunicació. Ha parlat de la riquesa i els matisos, de la reconciliació i l’equilibri que proporcionen la poesia, la música i l’art. Ha parlat, en definitiva, dels efectes terapèutics de la poesia. “Llegir poesia o assistir a un recital és un acte de rebel·lia”, ha dit.

I mentre els poetes recitaven, l’artista plàstica Ana Llorens, descalça damunt l’escenari, creava, amb gestos decidits i rítmics, una obra que parlava de la transformació, del moment precís en què la llum desapareix i dues figures humanes perden corporeïtat i esdevenen éssers gelatinosos amb cames que són borms o pops. Amb la fesomia desapareguda en un terreny fet tot d’ombres. La transformació que emergeix de la platja morta, del quadre que naix negre i assoleix la llum amb cada pinzellada.