29.01.2025 - 13:04
|
Actualització: 29.01.2025 - 14:03
Salvador Illa es ressent del desgast de no poder aprovar el seu primer pressupost: és un retret unànime que li fan amb insistència els partits de l’oposició. Però el govern ha salvat avui la crisi política que hauria originat el fet que el parlament ni tan sols hagués aprovat el primer decret imprescindible per a apedaçar les complicacions de gestió que implica l’absència dels comptes: el decret de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària. ERC intenta pressionar el govern, però no l’ofega. No li aprovarà els comptés, però haurà de negociar un per un els decrets i les mesures que Illa porti al parlament perquè es despleguin els acords d’investidura.
Els Comuns no havien arribat a qüestionar la necessitat d’aprovació del decret i havien centrat les exigències a tancar un acord amb el govern sobre el règim sancionador per als lloguers inferiors al màxim definit en l’índex de referència i el lloguer de temporada fraudulent. Però, curiosament, la majoria de la investidura es trencarà avui amb un altre decret que suprimeix les multes als ajuntaments per un consum excessiu d’aigua durant la sequera. S’ha aprovat amb el suport de Junts, PP i AC. “No pot ser que ens vinguin a buscar a l’esquerra i amb la mà dreta aprovin decrets com el que aprovaran després”, els ha retret el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid.
Els republicans no van anunciar fins ahir mateix que votarien a favor de la validació del decret. Finalment, van argumentar el seu vot dient que volien evitar el col·lapse del sector públic. Allò que en un altre moment hauria estat una votació gairebé de tràmit, que s’aprovava amb el concurs de l’oposició, s’havia convertit en una prova de foc de l’estabilitat d’Illa. Però Esquerra i els Comuns n’han permès la validació. La suma dels seus vots i els del PSC ha fet que la majoria ajustada de la investidura s’imposés per tan sols un diputat. La resta de partits (Junts, PP, Vox, CUP i AC) s’hi ha oposat i tampoc no han aconseguit que el decret es tramités com un projecte de llei, cosa que hauria permès d’introduir-hi modificacions, però que hauria allargat la incertesa.
“Volíem aprovar un pressupost, però, amb tota la humilitat, tenim 42 diputats”, ha constatat la titular d’Economia, Alícia Romero, en un intent de no incomodar els socis de la investidura. “És un decret molt tècnic, conseqüència de la pròrroga pressupostària”, ha afegit. La pròrroga ja es va fer efectiva de manera automàtica el primer de gener, però el decret validat autoritza operacions financeres d’endeutament del govern i d’entitats del sector públic, com l’Institut Català de Finances o l’Energètica, i autoritza la prestació d’avals. També inclou un augment del 3% de l’indicador de la renda mínima de suficiència del 3%, que afecta 230.000 persones en situació de vulnerabilitat, i una amnistia per a les famílies que havien rebut pagaments indeguts de la renda mínima de ciutadania i a qui s’havia reclamat el retorn malgrat la situació de risc d’exclusió social.
El govern ha expressat la disposició a continuar treballant amb els grups parlamentaris perquè es puguin aprovar més mesures que li donin marge per a pal·liar l’absència del pressupost. Malgrat que la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, ja va donar per fet que no n’hi hauria, Romero no ha renunciat del tot a aconseguir-ho. “La negociació pressupostària és només a les seves mans”, li ha respost el diputat d’ERC Albert Salvadó, que també ha constatat que no bloquen l’executiu. Esquerra ha tornat a reclamar la materialització del finançament singular inclòs en l’acord d’investidura: que durant el primer semestre d’enguany el govern espanyol i el català tanquin el calendari legislatiu que permeti d’aprovar el model i que l’any vinent la Generalitat ja pugui recaptar i gestionar l’IRFP. Això vol dir, segons ERC, que durant la segona meitat de l’any s’ha de concretar l’ampliació del personal i dels mitjans tecnològics de l’Agència Tributària de Catalunya, que hauria d’assumir les funcions que té l’Agència Espanyola d’Administració Tributària amb aquest impost.
“Van comprar a crèdit i no tenien saldo”, ha dit el diputat de Junts Antoni Castellà. El partit de Carles Puigdemont ha acusat Illa de voler aconseguir “la cadira per la cadira” de manera irresponsable, aprofitant-se del moment de desestabilització que vivia ERC després de la davallada a les eleccions. “No tenen projecte, no tenen socis, no tenen estabilitat”, ha dit Castellà, que ha demanat pas perquè Junts arribi a la Generalitat si Illa no és capaç de governar. La diputada de la CUP Laure Vega ha descrit gràficament la situació d’Illa amb el conte del vestit de l’emperador, que va acabar despullat: “Quan va sortir al carrer, el poble va esclafir a riure”, ha dit. Pretenia advertir al govern que, malgrat que recorri a escenificacions grandiloqüents, no tenen majoria parlamentària suficient. “No sabíem si la Generalitat s’enfilava cap a una fallida financera”, ha afirmat el portaveu del PP, Juan Fernández.
No hi ha hagut fallida ni el tancament de caixes que vaticinaven els Comuns si el decret no s’hagués aprovat. Illa avança ara en un nou escenari de fragilitat: els socis de la investidura miraran de treure’n rèdit i la resta provarà de fer evident l’anomalia de governar sense ni tan sols els comptes del primer any de la legislatura.