Estiu i Tabarca són sinònims de turisme. L’illa, situada enfront de Santa Pola (Baix Vinalopó), tot i que pertany al terme d’Alacant, té una superfície de 0,3 quilòmetres quadrats. Durant l’any hi viuen entre cinquanta persones i seixanta, però durant els mesos d’estiu pot rebre entre tres mil i quatre mil visitants el dia, segons Carmen Martí, presidenta de l’associació de veïns Tabarca Illa Plana. Ara com ara, hi ha una infermera, que hi és sempre, però demanen un metge per al juliol i l’agost perquè temen que, amb l’excés de gent, puga haver-hi algun accident i no tinguen assistència. A més a més, la majoria dels residents són gent major.

La resta de l’any, els habitants de Tabarca en tenen prou amb la infermera i les videotrucades amb el centre de salut de Santa Pola quan ho requereixen. Però a l’estiu, amb el turisme, les coses es poden complicar perquè hi ha molta pressió assistencial. “Si hi ha un accident, la infermera el pot atendre. Però si n’hi ha dos, on va? A més que hi ha coses que no poden fer, tenen limitacions”, apunta Martí.

De fet, aquestes últimes setmanes l’helicòpter d’emergències ha hagut d’anar a Tabarca unes quantes voltes per urgències sanitàries. Aquestes situacions reforcen la necessitat de tenir un metge a l’illa, la més petita del país i l’única habitada del País Valencià.

La presidenta de l’associació de venïns explica que és un problema recurrent cada estiu, per això han començat una campanya als mitjans de comunicació, a fi de trobar un metge. L’administració té dificultats per a cobrir la vacant per falta d’aspirants, i han demanat als interessats que es posen en contacte amb el col·lectiu o amb la direcció mèdica de primària de l’Hospital General Universitari d’Elx, del qual depenen per a aquest servei. “Vam parlar amb el director mèdic de primària i ens va dir que no trobaven metges, que no ho podia suplir, que no tenia ni metges per als centres de salut. I ens va dir que si trobàvem algú, que l’enviàrem a l’hospital i el contractarien. Un any que va passar això mateix ja ho férem i tinguérem sort”, diu Martí, que és optimista quant a la cerca.

El metge que volgués anar a treballar a l’illa aquests mesos tindria l’allotjament al costat de la clínica inclòs en l’oferta laboral, que compartiria amb la infermera. “Si algú hi estigués interessat, nosaltres el posaríem en contacte amb la direcció de primària d’Elx, o podria telefonar-hi directament. Allí li explicaran les condicions i tot allò que calga. I si firma, comença l’endemà”, diu.

Acostumats al turisme

Abans els habitants de Tabarca eren fonamentalment pescadors, un ofici que ha anat de baixa. Molts van emigrar cap a Elx i algunes altres localitats, i els que s’hi van quedar van haver de canviar de faena. Ara viuen del turisme, en restaurants i hotels. Martí assenyala que hi ha una bona relació amb els turistes i ho viuen amb normalitat. “Hi ha molt d’ambient de turisme, però compartit. Els turistes quan vénen i s’allotgen als hotels, s’adapten al que hi ha, que és un poblet. Fan la mateixa vida que nosaltres, només que van a dormir a l’hotel”, diu Carmen. Sobretot, sempre els demanen responsabilitat i civisme perquè no embruten les cales i respecten els espais de l’illa.

Sembla, doncs, que hi ha una bona convivència entre tabarquins i visitants. “Fins que arriba el primer vaixell amb turistes, cap a les 10.00, nosaltres fem vida normal. Caminem, fem exercici, desdejunem, anem a la platja, i ales hores de més calor ens n’anem a casa. I a la vesprada, igual. A partir de les sis o les set és quan baixem a la platja, perquè és quan ja se’n van els turistes. Tenim la sort que el turista ve de dia, en eixa franja d’hores, i després ja no hi queda ningú, només els del poble. Al final és un poblet normal, ara tenim totes les cases obertes i habitades perquè la gent ve a l’estiu, i sopem al carrer en una taula, amb amics. És molt de poble”, conta Carmen.