08.10.2024 - 19:11
|
Actualització: 08.10.2024 - 19:31
El president de la Generalitat, Salvador Illa, parla d’una triple revolució: el bon govern, la normalitat institucional i el respecte. Illa defuig el soroll i promet que l’encaix amb el govern espanyol, que deixa enrere els anys d’estira-i-arronsa amb Madrid dels governs independentistes, donarà resultats en forma d’una millora dels serveis públics. En la intervenció amb què ha obert aquesta tarda el debat de política general, ha anunciat una bateria de propostes per a entomar l’element generador de desigualtats més important a Catalunya, a parer seu: l’habitatge. Ha anunciat que el govern mobilitzaria més recursos dels que havia destinat mai cap altre territori per a construir habitatge públic: 4.400 milions d’euros durant la legislatura, a raó de 1.100 milions l’any. Amb aquesta previsió pressupostària, ha assegurat que complirà l’objectiu d’arribar a la construcció de 50.000 habitatges públics fins el 2030, un horitzó que ja formava part de l’acord d’investidura que el PSC va tancar amb ERC i els Comuns, però que no havia concretat encara pressupostàriament.
Si l’independentisme havia arribat al diagnòstic que els dèficits de l’autogovern comprometien l’avenç social i la garantia dels serveis públics, Illa ho capgira com un mitjó i envia el missatge contrari. S’ha proposat de revestir la col·laboració amb el govern espanyol com un avantatge, en contra dels que insisteixen en el seu sucursalisme. Illa fa gala de la seva predicibilitat davant els sectors socials i econòmics com a garantia d’estabilitat, esquiva polèmiques polítiques, deixa enrere els debats sobre les deficiències institucionals que l’independentisme havia convertit en centrals de l’imaginari polític de la darrera dècada i s’esforça per abanderar això que ha anomenat una transformació (la tercera d’ençà del restabliment de la democràcia, diu), que posa el focus en la millora dels serveis públics que impacten en la quotidianitat dels ciutadans. Al començament del debat parlamentari, que continuarà demà amb les intervencions dels grups de l’oposició, Illa ha advocat per afavorir una “prosperitat compartida” que beneficiï el conjunt de la societat i dels territoris de l’estat. “Això no va de confrontar territoris ni de confrontar el sector públic amb el privat”, ha dit al faristol del parlament.
L’habitatge ha estat l’àmbit en què ha volgut centrar els titulars. “Necessitem més sòl disponible, més rapidesa d’execució, més col·laboració público-privada i més ajuts per a l’accés a l’habitatge”, ha defensat. En concret, ha avançat que la Generalitat crearia la primera reserva pública de sòl a Catalunya, amb una convocatòria perquè els ajuntaments posin a disposició tots els terrenys dels municipis. La primera crida serà el febrer del 2025, i Illa també ha dit que s’hi integraria tot el sòl disponible de la Generalitat i que s’intensificarien les converses amb el govern de Pedro Sánchez perquè també s’hi poguessin destinar els seus terrenys. El president de la Generalitat també ha defensat que s’emprenguin les modificacions legals necessàries perquè es redueixi a la meitat el temps d’execució de les obres amb una llicència bàsica i la creació d’un pla pilot amb un comitè d’agilitació urbanística.
A més, el govern propugna un increment de la col·laboració público-privada oferint als promotors privats llogar o comprar les promocions d’obra nova per destinar-les a habitatge públic en les zones de forta demanda, a banda d’assegurar que l’Institut Català de Finances garantirà el finançament de promocions públiques amb 500 milions anuals. Són els mateixos milions amb què dotarà el fons públic d’emancipació, com l’ha anomenat, que durant cinc anys finançarà el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges per a menors de 35 anys. 500 milions d’euros més es reservaran per a ajuts a les famílies en el pagament del lloguer i per a adquirir o llogar 1.700 habitatges de segona mà per evitar desnonaments.
Illa ha accelerat en l’àmbit de negociació pressupostària, amb què els Comuns pretenien marcar el govern. En canvi, no ha aportat novetats sobre el sistema de finançament, la proposta estrella d’ERC. Sembla que el president de la Generalitat no vol que el soroll de la negociació que obrirà Sánchez amb la resta de governs tapi l’acció del seu executiu, que insisteix a centrar-se en un missatge de millora i de defensa dels serveis públics: habitatge, sanitat, ensenyament, seguretat, cultura, llengua com a columna vertebral i de cohesió social. Potser per això ha esquivat de replicar declaracions polèmiques com la del president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page, que va dir que la riquesa de Catalunya era espanyola, i s’ha limitat a repetir que compliria el pacte d’investidura tancat amb Esquerra. “Això passarà. Hi haurà un nou finançament de Catalunya en els termes i el calendari acordat amb ERC”, ha assegurat. En la línia general de demanar una política constructiva, s’ha estimat més destacar que no hi havia cap president de comunitat autònoma que hagués defensat que no calia reformar el sistema de finançament: “És un primer punt d’acord. Aquí hem de portar el debat.”
Illa ha optat per deixar enrere la confrontació “erma” amb el govern espanyol per saber trobar les oportunitats de col·laboració amb l’estat i la Unió Europea. Diu que treballa per una “sola Catalunya” que es fonamenti en una catalanitat plural i integradora, i que intentarà de combatre el discurs xenòfob i islamòfob de l’extrema dreta amb polítiques públiques. “Tothom qui ve a millorar Catalunya és català”, ha afirmat, al mateix temps que s’ha situat al costat dels barris obrers i de la gent que més ho necessita, i ha advocat perquè tothom tingui condicions dignes de treball. Així, en paral·lel al discurs que fa a Madrid Pedro Sánchez, Illa s’ha situat en la socialdemocràcia que combat el “neoliberalisme desbocat”, i al costat de la democràcia en un combat global amb les forces autoritàries. Tot això, enmig d’un context bèl·lic en què ha defensat la pau i el respecte al dret internacional i a les resolucions de l’ONU.
Illa aixeca, per tant, la defensa de l’Espanya plurinacional des d’una gestió que defuig la polèmica, al mateix temps que insisteix a allargar la mà a l’oposició perquè les discrepàncies es transformin en col·laboració. Quant a la sanitat, ha reiterat el compromís perquè els catalans siguin atesos als centres d’atenció primària en un termini màxim de 48 hores. Ha promès d’escoltar els mestres i també de destinar recursos per a trobar un “rumb estable” en la millora de l’educació. Ha situat la seguretat com una política progressista i un dret fonamental per a garantir la convivència a peu de carrer i, en la defensa d’un medi ambient que creï prosperitat, ha assegurat un avenç en les renovables i que el govern impulsaria la plataforma eòlica marina al golf de Roses. Tanmateix, no ha tractat l’ampliació de l’aeroport del Prat, pendent que la comissió tècnica faci el seu diagnòstic durant el primer trimestre de l’any vinent. Amb l’oposició encara ressituant-se en el nou context, amb els partits independentistes repensant-se en els respectius congressos, i decidit com està a marcar perfil propi contra Vox i Aliança Catalana, Illa ha exposat el seu programa amb una clara voluntat de projectar-se no tan sols en la legislatura que ha començat, sinó més enllà.
