L’Illa Salvador

Diu que té valors republicans, però que és monàrquic. Diu que vol fomentar el català, però que s’ha de fer cas de les sentències judicials… que fulminen la immersió. Diu que el govern de l’Ajuntament de Barcelona ho podria fer molt millor, però resulta que el seu partit en forma part. Diu que és partidari d’aclarir l’espionatge i que el lloc per a fer-ho és la comissió de secrets oficials… que no pot fer públic l’aclariment. Parlem de Salvador Illa, candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya, que ahir al Círculo Ecuestre va semblar més que mai l’Illa Salvador. L’Illa Salvador és un territori un punt aïllat, blindat pel propi discurs, l’art de la retòrica i fugir d’estudi. Alhora, l’Illa Salvador és on habita l’home que a les darreres eleccions catalanes va obtenir més vots que ningú.

“Sóc el candidat del partit més votat i a mi no em demana opinió ningú”, deia un Salvador Illa que fa mesos que insisteix, amb raó, en la part del més votat, però que es descuida de dir que parla d’unes eleccions en què per primera vegada a la història els independentistes van superar el 50% del vot. Illa, doncs, forma part del bloc unionista perdedor. No havien perdut mai d’aquesta manera. I si fem cas de les paraules d’Illa (“A la vida hem de competir amb nosaltres mateixos”), aleshores els socialistes van obtenir un resultat mitjà el 2021: 33 escons, que anys enrere havien estat 52 (1999), 42 (1988), 40 (1990), 37 (2006) i 34 (1995). De 13 eleccions catalanes, el resultat d’Illa en tant per cent (22,7) és el 8è. Salvador Illa és el primer candidat que obté més vots que ningú i, alhora, no arriba ni al 25% dels vots, exemple de la fragmentació política que vivim i que pot fer que, si no vigilem, tots plegats acabem vivint en illes.

Ahir al Circulo, en una entrevista amb Lola Garcia Pagán, subdirectora de La Vanguardia, hi havia una fila zero que li devia fer sentir que jugava a casa (la delegada del govern espanyol, Maria Eugènia Gay; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; el delegat espanyol a la Zona Franca, Pere Navarro; Jaume Collboni; i el comte de Godó), en un acte que es pot veure ací:

Salvador Illa va tocar tots els temes d’actualitat, amb la missió clara de vendre normalitat, estabilitat i democràcia plena: Jocs Olímpics (“Ara el senyor Aragonès fa les coses correctament”), eleccions a Barcelona (“el meu candidat és Jaume Collboni”), repetir acord amb Colau (“sens dubte”), visita del rei dels espanyols la setmana que ve (“no em correspon de dir-ne res”), renovables i aeroport (“M’ofereixo a acompanyar Aragonès a Madrid i Brussel·les per dir que estem d’acord en aquests temes”). Una normalitat que s’esquerdava, esporàdicament, quan la conductora, Lola Garcia, repreguntava i apareixia una cosa dita “espionatge”:

—Lola Garcia: En altres països, l’espia ha estat un altre estat. Aquí s’ha espiat tot un conjunt, un moviment…

—Salvador Illa: No estic en condicions de descartar res, en aquest sentit. Si algú pot descartar, i aportar proves, que ho faci. Si s’aporten proves i s’aclareix…

La suposada estabilitat s’esquerdava quan Illa es queixava de la poca projecció exterior de la Generalitat de Catalunya, i la periodista repreguntava:

—I el pes de Catalunya a Europa no s’ha rebaixat per la feina feta del govern central perquè sigui així, per la manera com van anar les coses el 2017?

—No. No hi estic d’acord. Hi ha una tendència que faríem bé de corregir, de sempre atribuir responsabilitats i culpes als altres.

Salvador Illa i Roca, casat, pare d’una filla, primer secretari del PSC, l’home que va portar La Roca Village al seu poble, va ser presentat com a conciliador, la force tranquille. Va acabar fent una defensa a ultrança de la policia i digué que l’actual govern català sembla de la CUP, perquè no vol policia, i que tot el qüestionament policíac ve del documentari Ciutat morta. Va ser el seu moment agressiu: “Vaig dir a Aragonès: ‘Posi Elena de conseller de Cooperació i Dolors Sabater de consellera de Seguretat.’ Això ens falla. I això va començar amb Ciutat morta, un documental que va passar per damunt de dues sentències de l’Audiència de Barcelona en un cas que va deixar paraplègic un guàrdia urbà de Barcelona. I que, amb el pas del temps, els que hi apareixien encaputxats dient que no havien fet res van acabar condemnats per assassinat o per homicidi a Saragossa. No es poden deslegitimar els Mossos d’Esquadra ni les forces de seguretat. Això s’ha de corregir. I quan es crema la ciutat, s’ha de dir que no. La protesta es legítima. Tinc la sort de comptar en el govern alternatiu amb Ramon Espadaler, home sensat, que fa un gran seguiment d’això.”

Dos dels policies que Ciutat morta denunciava per tortures, anys després, una sentència judicial va provar que havien torturat el fill del cònsol honorari de Noruega a Trinitat i Tobago. Un dels acusats de deixar paraplègic el guàrdia urbà que cita Illa va denunciar que tot era un muntatge i es va acabar suïcidant. Es deia Patricia Heras. Són els torturats i suïcidats que es veu que no entren a l’Illa Salvador, del partit progressista espanyol.