09.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 10.12.2024 - 14:04
El consell executiu ha aprovat l’avantprojecte de llei de memòria democràtica. És el mateix text que el govern de Pere Aragonès va aprovar l’any passat, que va saltar per la convocatòria avançada d’eleccions i que ara Salvador Illa es fa seu íntegrament. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, el va presentar ahir en un acte a l’antiga presó Model i en va defensar el valor no tan sols perquè fon en un únic text legal les tres lleis catalanes relatives a la memòria històrica anteriors, sinó perquè les “actualitza, millora i completa”. Una voluntat política d’aprofundir en la memòria històrica especialment important en un moment de canvi generacional i de regressió en la defensa de la memòria històrica al País Valencià i a les Illes, que avui discuteix al parlament si deroga la llei del 2018, com exigeix Vox.
La nova llei catalana de memòria democràtica cerca l’eradicació total de la simbologia franquista i de qualsevol forma d’enaltiment del franquisme. Estableix un termini de dos anys per a eliminar tota la simbologia franquista existent, tot i que s’estableixen mesures per a fer compatibles la retirada de símbols amb la conservació del patrimoni cultural. Això inclou l’obligació de retirar les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van participar o donar suport al cop d’estat del 1936, a dirigents de la dictadura franquista o als qui van participar de manera activa en el sistema repressiu. En aquest mateix sentit, preveu un règim sancionador per a protegir les víctimes i la seva dignitat i la defensa dels valors democràtics i els drets humans, amb multes entre 200 euros, les lleus, fins a 150.000, les molt greus, com ara els actes d’enaltiment al franquisme o la destrucció de fosses comunes.
La llei abasta del 1931 fins al 1980. És a dir, el període històric entre la proclamació de la Segona República, la guerra i la dictadura franquista fins a la constitució del primer govern de la Generalitat elegit democràticament a Catalunya d’ençà de la fi de la guerra. Ara bé, deixa la porta oberta a poder divulgar i commemorar tradicions democràtiques anteriors i posteriors. També és molt destacada la possibilitat que la Generalitat pugui impulsar la investigació històrica i la divulgació de règims d’opressió en uns altres períodes històrics i àmbits territorials, com l’esclavisme i el colonialisme, per la influència que van tenir en l’aparició de règims totalitaris i la repercussió a Catalunya.
Segons que va dir Espadaler, el text de l’avantprojecte de llei inclou la perspectiva de gènere amb un enfocament feminista transversal de tots els articles. Es reconeix que el franquisme va exercir una repressió específica per raó de gènere i orientació sexual i es preveuen mesures de reparació moral i simbòliques específiques per a dones i persones del col·lectiu LGBTI. En l’apartat sobre el dret a la veritat –que recull mesures per a conèixer les circumstàncies de les violacions de drets humans, regula l’accés a documents històrics per a facilitar-ne la investigació i crea censos de víctimes–, s’estableix que cal investigar el paper i l’experiència de les dones durant la guerra del 1936-1939 i la dictadura franquista. També preveu la creació de materials pedagògics i activitats de divulgació que incloguin la mirada feminista.
De fet, un altre dels aspectes més destacats és la introducció de l’estudi de la memòria democràtica als currículums educatius i formatius per a fomentar la consciència que cal garantir la veritat, la justícia, la reparació i les garanties que no es repeteixi. La Generalitat es compromet a desenvolupar materials pedagògics específics i a premiar i subvencionar treballs de recerca en matèria de memòria democràtica. A més, la llei preveu la formació en aquest àmbit de professors i treballadors de l’administració.
Dates de commemoració oficials
L’avantprojecte de memòria democràtica estableix unes quantes dates de commemoració oficials per a homenatjar les víctimes de la guerra del 1936-1939 i la dictadura franquista, i la lluita per la democràcia. El 5 de febrer es commemorarà el dia nacional de l’exili i la deportació, coincidint amb la partida a l’exili del president Lluís Companys, i també del president del govern basc José Antonio Aguirre, el president espanyol Manuel Azaña, el president de les corts espanyoles Diego Martínez Barrio i centenars de civils i militars el 5 de febrer del 1939, dos mesos abans de la victòria franquista.
El 15 d’octubre es declara el dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra i la dictadura franquista, en commemoració de l’afusellament del president Companys aquell mateix dia del 1940.
A més, la Generalitat impulsarà actes de commemoració de memòria democràtica cada 14 d’abril, per l’aniversari de la República Catalana que va fer el president Francesc Macià, i cada 7 de novembre, dia que es va constituir l’Assemblea de Catalunya el 1971. També es faran actes d’homenatge i reparació cada 27 de gener, dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’holocaust, i cada 8 de maig, dia internacional per al record i la reconciliació d’homenatge a totes les víctimes de la Segona Guerra Mundial; sense que cap d’aquestes dates prengui la consideració de dia nacional.
Camí al parlament
Una volta el govern hagi aprovat l’avantprojecte de llei, el text passarà al parlament. Fa pocs dies, el PSC i ERC van tancar un acord per a aprovar-lo, però ERC ja ha posat sobre la taula la possibilitat d’esmenar-ne el text per facilitar la retirada del monument franquista que hi ha al riu Ebre a Tortosa. Concretament, proposaran que en aquest cas el termini màxim de dos anys s’escurci a un any perquè és un cas “especialment simbòlic”.
Espadaler ha dit que esperava que els grups permetessin una tramitació d’urgència perquè la llei entrés en vigor tan aviat com fos possible, però les modificacions podrien alentir-ne una mica el procés.
