Illa continua recuperant iniciatives d’Aragonès per acontentar ERC

L’acord entre el PSC i ERC incloïa el compromís que, una volta president, Salvador Illa mantindria tot un grapat de polítiques del govern anterior. Una llista de sis pàgines concretava, per a cada departament, quines iniciatives del president Pere Aragonès haurien de conservar o recuperar els socialistes. Per al plat fort d’aquell acord, la reforma del finançament, el més calent és a l’aigüera, i els socialistes espanyols encara el van descafeinant cada vegada que en parlen. Illa, tanmateix, ha d’aprovar el pressupost de 2025 i, per a fer-ho, necessita el suport d’Esquerra, que dissabte vinent culminarà el congrés i tindrà nova direcció. Incapaç d’agilitzar la qüestió del finançament, el president mira de compensar els republicans amb la recuperació de lleis que es van quedar a mitges. 

Els socialistes, sabedors que quaranta-dos diputats són una minoria escassa, furguen poques nafres. La setmana passada, el govern va aprovar el projecte de Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que implicarà multes de més de cent mil euros per als qui no retirin aquest material nociu. El govern d’Aragonès l’havia presentada com una mesura pionera, però l’avançament electoral en va estroncar la tramitació. Fa quinze dies, el consell executiu va recuperar l’Estatut dels Municipis Rurals, una històrica reivindicació del municipalisme que el govern d’Esquerra havia atès finalment. Illa mateix va reconèixer que el seu únic mèrit era de “donar continuïtat a la feina ben feta” del seu antecessor. Abans havia passat encara amb el Pacte Nacional de Salut Mental, que va néixer d’un ple del parlament fet el 2021 on tots els partits es van posar d’acord. 

Avui, el govern ha aprovat l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, que conserva íntegrament el mateix text que el govern d’Aragonès va aprovar l’any passat. El text, fruit també d’una llarga reivindicació de les entitats en defensa de la memòria històrica, dóna dos anys de marge per eliminar tota la simbologia franquista. Ahir el va presentar el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, acompanyat de l’ex-consellera del ram Ester Capella. Encara més: avui també s’ha reprès la tramitació de les modificacions de la llei 18/2017 de Comerç, Serveis i Fires i el Decret llei 1/2009 d’Ordenació d’Equipaments Comercials. La llei 18/2017, per exemple, estableix una nova regulació per a les anomenades “botigues fosques”, que venen els seus productes en línia i els distribueixen a través de missatgers. 

El govern es troba còmode en aquesta dinàmica perquè vol explicar que, després de cent vint dies, ja ha començat a fer feina. En la majoria de casos, però, les iniciatives tramitades provenen de grans consensos polítics i socials, i que tenen el suport de cada sector. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, ho ha presentat com un símptoma del compliment dels acords. “La tramitació d’aquestes lleis demostra que som un govern que complim”, ha dit avui. El neguit pel pressupost, de tota manera, se’ls nota, perquè Paneque ha insistit que la negociació no avança tan de pressa com voldrien. “Volem insistir que els acords d’investidura no els podem posar en pràctica sense els recursos necessaris, i ens posem a disposició dels nostres socis per anar avançant”. Paneque ha dit que el govern impulsarà tard o d’hora la seva pròpia agenda legislativa, però encara no l’han explicada.