21.03.2025 - 19:46
|
Actualització: 21.03.2025 - 20:16
Ha estat un bany de masses, entre ells mateixos. Com també es preveu que ho serà el congrés del PSIB aquest cap de setmana. L’ex-presidenta de les Illes Francina Armengol, l’ex-president valencià Ximo Puig, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, s’han reunit avui a Palma per fer una oda al federalisme, debatre sobre finançament, habitatge i l’odi de l’extrema dreta.
“El govern de Pedro Sánchez és el més federalista de la història”, ha etzibat Armengol, actualment presidenta del congrés espanyol, envoltada de tots els seus. I s’ha mostrat orgullosa que el PSPV, el PSC i el PSIB hagin estat els “abanderats del federalisme” aquests darrers anys. “Tenim una dreta que no creu en això. Dubt si creu en les nostres institucions democràtiques.”
El debat que han organitzat els socialistes se centrava en l’eix mediterrani i el seu encaix a la Unió Europea. I és per això que tots tres han insistit que ara, en un context més volàtil per l’auge de l’extrema dreta, “més Europa va lligat a més federalisme”.
“La solució és Europa, un espai que genera prosperitat, que ho fa amb règim de llibertat i amb una qualitat democràtica molt millor que a qualsevol altre lloc del món”, ha dit Illa. El president català ha defensat que l’única manera d’enfortir Europa era el federalisme, que considera que és “més vigent que mai”. I Puig ha anat més enllà i ha dit: “No hi ha futur al món sense una Europa forta.” I ha recordat: “Qui està més radicalment en contra de l’Europa federal són les extremes dretes europees”, que “intenten amb el suport extern de Trump posar fi al somni europeu”.
Condonació del deute
Un dels aspectes que han tractat durant el debat, moderat per l’eurodiputada Alícia Homs, ha estat el pacte de finançament entre PSOE i ERC per a la condonació del deute. Illa no ha sortit del discurs: “Venim d’una situació desequilibrada”, ha dit, i ha defensat que la resposta no hagi estat l’austeritat, ans al contrari. Per això s’ha mostrat crític amb la dreta, que ho rebutja: “Hi ha més gent pendent de qui fa la proposta que no de pensar com beneficia”, ha dit. Illa ha demanat un “debat serè i ordenat”, i ha tornat a insistir: “Sempre amb una mirada federal i subratllant allò que ens uneix i no pas allò que ens separa.”
Puig, que ha dit que Illa havia estat la gran alegria dels socialistes aquests darrers anys, ha subratllat que “per primera vegada” se solucionaria la qüestió del finançament i ha recordat la seva etapa de president, coincidint amb la d’Armengol a les Illes, quan ambdós territoris no van poder assolir-ho: “Sense l’aliança amb Catalunya era molt difícil assolir allò que defensem, que tots els ciutadans tinguen els mateixos drets i possibilitats.” També ha criticat la dreta: “Tindran menys serveis públics perquè Gènova els ho dirà?”
I Armengol, que ha parlat de “petits països”, en referència a Catalunya, el País Valencià i les Illes, s’ha mostrat molt crítica amb el govern de Marga Prohens per no voler condonar el deute. “Necessitam governs combatius. Prohens pot dir que no és prou, però no que no vol res. Per fer feina has de tenir idees, creure en el teu país, tenir un projecte polític i gent que ho executi.” I en aquest moment també ha dirigit un dard a Carlos Mazón, de qui ha dit que era una vergonya la gestió que havia fet amb la gota freda i que era incapaç de governar.
Intervenir el mercat de l’habitatge
Illa, Puig i Armengol han aprofitat l’escenari per defensar també que s’havia d’intervenir el mercat de l’habitatge. Illa ha presumit dels 50.000 habitatges que va anunciar, i ha dit que era el pla més ambiciós que cap territori havia posat damunt la taula. “Ha passat amb l’energia i va funcionar. Amb l’habitatge hem de fer igual”, ha dit en referència a la intervenció, si bé ha assumit que aquesta no era la solució definitiva.
Puig ha reforçat aquesta idea: “No fer-ho és entendre que l’habitatge és un objecte de negoci, que no és un dret.” I Armengol, que ha reconegut que durant els vuit anys de mandant no es va solucionar el problema d’accés a l’habitatge, ha recordat que hi havia funcionaris que no volien venir a les Illes perquè no hi podien viure. “Han de viure en caravanes o acumulats en un pis. Parlam de classe mitjana que no pot viure en aquestes Illes perquè no tenim habitatge”, ha afegit.
Repartiment de menors
La qüestió amb què s’ha mostrat més crítica Armengol ha estat amb el rebuig que Prohens fa del repartiment de menors immigrants. “Que el govern digui que no pot atendre 59 menors és humanament indigne”, ha dit, i ha recordat que es van poder atendre tots els ucraïnesos provinents arran de la invasió al país. “No es pot dir que som de les comunitats més riques, que no necessitem que ens llevin 1.700 milions de deute, que podem superar els 17 milions de turistes, però que no tenim capacitat per a 59 menors. Per què? Perquè són africans?
En les darreries del debat, Illa ha celebrat la celeritat del congrés espanyol perquè s’hi pugui parlar basc, gallec i català, i ha insistit que calia fer igual a Europa. Puig ha dit que la corresponsabilitat era molt gran: “L’Europa de veritat és l’Europa de les llengües”, ha dit. I ha enviat un missatge a la seva terra tot recordant que això que passa a Galícia, on tothom parla gallec al parlament, actualment no passa al País Valencià.
