El dia d’Illa: pren possessió com a 133è president de la Generalitat de Catalunya

  • Quan hagi assumit el càrrec haurà de nomenar el seu govern, que per primera vegada serà integrat totalment pel PSC

VilaWeb
Salvador Illa en sortint del Parlament de Catalunya, una volta investit (fotografia: Àngel Garcia).
Arnau Lleonart
09.08.2024 - 21:40
Actualització: 09.08.2024 - 21:43

Salvador Illa assumirà avui el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya, en un acte solemne al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Dijous va ser elegit pel parlament per majoria absoluta, amb els vots dels diputats del PSC, ERC i Comuns, en un ple més marcat per allò que passava a l’exterior de l’edifici –l’aparició i la desaparició del president Carles Puigdemont– que no pas per la seva investidura. Però avui tots els focus seran per a ell i es convertirà en el 133è home que assumeix el càrrec.

El president del parlament, Josep Rull, llegirà el reial decret de nomenament i, a continuació, el president Pere Aragonès li imposarà la medalla del càrrec. Finalment, Illa clourà l’acte amb el seu primer parlament com a president de la Generalitat de Catalunya.

El govern espanyol no es perdrà l’acte. Pedro Sánchez ha enviat a l’acte cinc dels seus ministres. Hi assistirà María Jesús Montero, Félix Bolaños, Jordi Hereu, Diana Morant i Ernest Urtasun.

La vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, María Jesús Montero, el ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, Félix Bolaños, y otros tres ministros acompañarán este sábado a Salvador Illa en su toma de posesión como presidente de la Generalitat de Cataluña

Ahir Aragonès va rebre’l al Palau de la Generalitat per fer-li el traspàs de les principals qüestions pendents que deixa el seu govern. Fonts de la presidència d’Aragonès diuen que va parlar amb Illa de l’escenari macroeconòmic de Catalunya per als anys vinents i de l’estat de les finances de la Generalitat. També van tractar les relacions entre la Generalitat i les institucions de l’estat espanyol, els principals desafiaments en l’àmbit de la seguretat que haurà d’afrontar Catalunya i les relacions amb la Unió Europea.

Quan Illa hagi pres possessió haurà de nomenar el seu govern, que per primera vegada a la història de Catalunya serà un executiu únicament del PSC. Tot i que ha accedit a la presidència gràcies a un acord polític amb ERC i Comuns, en un primer terme aquests dos partits no entraran en el govern, tot i que no es descarta que més endavant sí. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va insistir durant dies que el seu partit no entraria en el govern d’Illa i que es mantindrien a l’oposició, però l’endemà de l’aval del Jovent Republicà a l’acord d’investidura va obrir la porta a entrar-hi més endavant. “Ara mateix, a la major part de la militància li resulta impensable governar amb el PSC. Primer, complim els acords. Veiem també si el PSC es comporta més com una força progressista i catalanista i, per tant, s’esborren de la retina moltes fotografies del PSC com Illa manifestant-se per aplicar el 155. Tot això és un trànsit que s’ha de fer i no depèn només d’ERC, depèn en bona part i en gran part del PSC i del PSOE”, va dir en una entrevista a La Vanguardia. Semblantment, la cap dels Comuns, Jéssica Albiach, va dir a Catalunya Ràdio que no ho descartava, però que volia esperar a veure quin era “l’esperit” d’aquest govern. “Donem una oportunitat a aquest govern amb unes mesures que hem prioritzat. Si l’altra part no compleix, li retirarem el suport”, va dir.

Durant el seu discurs d’investidura, Illa va lloar els acords tancats amb ERC i Comuns i va dir que prioritzaria els pactes amb aquests dos partits durant la legislatura, si bé va dir que era conscient que són pactes d’investidura i no pas de govern, de manera que haurà de continuar pactant-ne el suport. En una intervenció d’uns quaranta minuts –de les més breus que es recorden per a un candidat que se sotmet a la investidura–, va dir que durant el seu govern volia que Catalunya encetés “la tercera gran transformació”, que situa després de la primera etapa de la Generalitat després del franquisme –governada per Josep Tarradellas i consolidada per Jordi Pujol– i els dos governs tripartits de Pasqual Maragall José Montilla. En aquesta transformació de Catalunya, va dir, vol que el país avanci cap a un “autogovern efectiu”, que millori els serveis públics i camini cap a una industrialització verda.

Illa haurà de formar el nou govern

Després, Illa haurà de fer públics els noms del nou govern català. Ara com ara, se sap que l’actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, serà el conseller de Presidència. I que la batllessa de Santa Coloma de Gramenet i portaveu del PSC, Núria Parlon, dirigirà el Departament d’Interior, tal com va anunciar Illa durant la campanya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor