Illa imita l’estètica de la Generalitat en la presentació del seu “govern a l’ombra”

El cap de l’oposició a Catalunya i líder del PSC, Salvador Illa, ha presentat el seu “govern a l’ombra“, un presumpte executiu opositor inspirat en el shadow cabinet britànic, com ja va fer l’ex-president Pasqual Maragall l’any 2000, que pretén fer un “seguiment crític” a l’acció del govern de Pere Aragonès amb la designació de consellers que fan propostes pròpies. Illa ha anunciat les dues principals urgències que vol abordar: l’ampliació de l’aeroport del Prat i la convocatòria d’una “taula de diàleg” entre les forces polítiques catalanes. En una posada en escena solemne al Palau Requesens, un edifici històric a escassos tres-cents metres de la seu oficial de l’executiu, el Palau de la Generalitat, Illa ha reunit per primera vegada els seus quinze “consellers a l’ombra”.

A més dels quatre “grans pactes” que el dirigent socialista ofereix a la Generalitat –un acord per a superar la pandèmia, un sobre el fon europeus, un per a la renovació dels alts càrrecs designats pel parlament, un per al pluralisme dels mitjans públics i una llei electoral catalana–, Illa ha establert dues prioritats que vol resoldre “amb la màxima celeritat possible”. La primera, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que considera “fonamental per al creixement” de l’economia. La segona, la trobada “com més aviat” entre els partits amb representació al parlament: “És de vital importància obrir un procés de diàleg a Catalunya per escriure una nova pàgina de concòrdia, de respecte i de retrobament a casa nostra que faciliti d’arribar a amplis consensos”, ha declarat.

Reunits al voltant d’una gran taula rodona, emulant la del Consell Executiu del govern la Generalitat, però sense l’emblemàtica obra d’Antoni Tàpies presidint la sala, els quinze diputats del PSC que formen l’executiu a l’ombra han assistit a la primera de les reunions que faran els divendres cada quinze dies. La cara visible de l’equip serà Alícia Romero, que en serà la portaveu i titular alternativa d’Economia, Hisenda i Societat del Coneixement. Per la seva banda, Raúl Moreno, portaveu adjunt al parlament, serà el “conseller a l’ombra” d’Afers Socials i Infància i alhora presidirà el Consell Tècnic del govern alternatiu, òrgan que prepararà els projectes.

Illa ha instat als seus “consellers” que es posin en contacte de manera immediata amb els consellers oficials de la Generalitat per traslladar-los la seva “disposició i disponibilitat a treballar per tirar Catalunya endavant”. “Conscients que vivim un temps amb desafiaments extraordinaris i amb el convenciment que una bona oposició ajuda a fer un bon govern, el centre de l’acció política del govern alternatiu de Catalunya que avui comença pivotarà al voltant de la política real”, ha promès Illa davant un gran logotip d’aquest nou ens, format per quatre barres vermelles verticals, que imita el de la Generalitat de Catalunya.

L’acció política de l’executiu a l’ombra estarà orientada en tres eixos: el de “Catalunya endins”, dedicat a “combatre les desigualtats, recuperar el talent i enfortir els serveis públics”; el dirigit al govern espanyol, amb qui serà “tan exigent com dialogant i lleial”; i l’europeu, on es treballarà “perquè es recuperi el prestigi” del país.

A escala estatal, el cap de l’oposició ha declarat que l’objectiu serà “recuperar el paper d’impuls que fins el 2010 havia tingut sempre Catalunya, tot cooperant amb la resta de comunitats autònomes, amb lleialtat i responsabilitat, i garantint de poder tornar a ser admirada per la resta d’Espanya”.

Quinze “consellers a l’ombra”

El “president a l’ombra”, Salvador Illa, tindrà com a “consellers” Alícia Romero a Economia, Hisenda i Societat del Coneixement; Raúl Moreno a Afers Socials i Infància; Jordi Terrades a Infraestructures, Territori i Habitatge; Òscar Ordeig a Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital; Pol Gibert a Treball; Gemma Lienas a Igualtat; Esther Niubó a Educació; Rosa Maria Ibarra a Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic; Sílvia Paneque a Transició Ecològica; Assumpta Escarp a Salut; Ramon Espadaler a Seguretat i Convivència; Rocío Garcia a Cultura; Rubén Viñuales a Justícia; Marta Moreta a Món Local, Funció Pública i Esports; i David Pérez a Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals.