Illa i Puigdemont polaritzen el final de la campanya més decisiva

Darreres crides al vot per a convèncer tots els indecisos que s’acosten a la jornada electoral sense el vot decidit. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha tancat la campanya al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, acompanyat, novament, de Pedro Sánchez. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ho ha fet a Elna, després del canvi dels plans inicials d’acabar la campanya a Barcelona, un cop comprovada la capacitat de mobilització d’autocars i cotxes particulars a Catalunya Nord. L’endemà d’haver omplert el Palau de Congressos de Barcelona, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha fet el míting final a Tarragona. Illa va començar la campanya amb avantatge, i el cop d’efecte dels cinc dies de reflexió de Sánchez van aconseguir monopolitzar-la. Però els de Puigdemont estan convençuts que han anat guanyant suport fins al punt que poden empatar, i fins i tot projecten una difícil victòria. En el compte enrere electoral, s’ha acabat imposant el marc d’un duel entre Illa i Puigdemont, sigui aquesta la realitat que s’acabi reflectint a les urnes, o no.

Aquest era l’escenari que més interessava a Junts per a arreplegar un vot útil independentista i recuperar abstencionistes i indecisos. En els seus discursos, Aragonès només ha entrat en la possibilitat de la seva reelecció, però les enquestes han reservat a ERC la tercera posició i el paper de força decisiva, de qui dependrà que Illa o Puigdemont siguin presidents. La part positiva per a Esquerra és que això li garantiria de mantenir-se en un govern de coalició, però pot sacsar internament el partit en un moment delicat de davallada electoral. Aragonès ha evitat de posicionar-se sobre els possibles pactes en una situació d’inferioritat numèrica.

Tant Illa com Puigdemont volen prioritzar un pacte amb el partit d’Oriol Junqueras. Illa va obrir un dia la porta a entendre’s amb Junts, però la va tancar l’endemà. Puigdemont ho va refusar de ple. El candidat de Junts, convençut de la seva restitució, espera de ser investit amb majoria simple en una segona votació. Amb una abstenció, potser, del PSC? Illa nega que Sánchez pugui forçar-lo a aquesta situació, i ha assegurat que serà el PSC qui decidirà què fer a Catalunya. Si fos així, s’imposaria un escenari de dependència mútua entre Junts i els socialistes a Madrid i a Catalunya que podria abaratir les negociacions als dos parlaments. Però hi ha moltes incerteses encara. Una de principal és si els independentistes sumaran majoria absoluta. També, si el partit d’extrema dreta Aliança Catalana aconseguirà d’entrar al parlament, arreplegant un vot islamòfob i contestatari al “processisme”, amb l’interrogant afegit si la suma dels partits independentistes en podrà dependre. ERC, Junts i la CUP s’han compromès a no pactar-hi. En canvi, si les enquestes es confirmen, Alhora entomarà la seva vertebració com a partit sense haver obtingut representació.

Amb cap més projecte en l’horitzó nacional que la insistència d’ERC i Junts de negociar un nou finançament perquè Catalunya recapti tots els imposts i hi hagi un referèndum d’independència acordat, s’ha obert pas el debat sobre la gestió, el canvi climàtic, els serveis públics, l’habitatge, l’educació, el model turístic i de desenvolupament econòmic. Però Esquerra no sembla haver capitalitzat la seva acció de govern. Illa no s’ha mogut del marc de l’estatut. No li calia, per anar projectant una imatge de presidenciable amb la idea de girar full d’una “dècada perduda”, que ha volgut falcar amb els anuncis de nomenar la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, de consellera d’Interior i el major Josep Lluís Trapero de director general de la policia. Però el problema d’Illa seran les sumes.

La candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, voldria un tripartit. Albiach tancava la cursa electoral amb la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz a Cornellà de Llobregat. I la candidata de la CUP, Laia Estrada, posava fi a la campanya al passeig del Born de Barcelona, un lloc simbòlic per a l’esquerra independentista. Caldrà veure si els anticapitalistes paren el cop de les enquestes i com concreten després les seves condicions per a pactar una hipotètica investidura.

El PP té l’ascens assegurat amb la caiguda de Ciutadans. Però el president del PP, Alberto Núnez Feijóo, que s’ha abocat a la campanya, necessita que Alejandro Fernández superi Vox. Un objectiu que semblava inicialment a l’abast, però que es podria haver complicat. Carlos Carrizosa difícilment podrà tornar a trepitjar el parlament com a diputat.

Les negociacions no seran fàcils i les endimoniades sumes i restes podrien portar a una repetició electoral. És una hipòtesi que no pot descartar ningú. I que dependrà, també, dels incentius que tinguin els partits per a tornar a les urnes. Qui menys en pot tenir és qui quedi tercer ­–ERC, segons la majoria de sondatges–, per impedir que s’imposi una polarització encara més perjudicial per als seus interessos. Però també podria passar que la repetició de les eleccions fos el pas previ per a justificar uns pactes que l’electorat no hauria acceptat d’entrada.

Però abans es constituirà el parlament, amarat per les eleccions europees, i el congrés espanyol haurà de donar el vist-i-plau a la llei d’amnistia. Puigdemont ha dit que serà al parlament en el primer debat d’investidura. La primera votació serà la que posarà en marxa el rellotge dels terminis per a una hipotètica repetició. Però abans hauran de passar moltes més coses. La primera, la jornada electoral. “A guanyar! A guanyar! A governar!”, clamava Illa. “Catalunya no és cosa de dos senyors sinó de vuit milions de catalans!”, defensava Aragonès. “Senyors de Madrid, prepareu-vos perquè ja venim”, ha deixat anar Puigdemont.

L’anècdota

Pedro Sánchez ha acabat posant-se una samarreta amb la cara de Salvador Illa. La duien tots els joves estratègicament situats a l’escenari del míting per sortir en els enquadraments de les càmeres. N’han donada una a Sánchez, que primer l’ha deixada al faristol i, després, se l’ha posada sobre la camisa texana que portava. Però al final del míting ja no la duia, potser perquè feia calor.

Les xifres

15.000 són les persones que, segons Junts, han acabat pujant a Catalunya Nord durant tota la campanya. En el míting final, segons el partit, hi ha hagut 3.500 persones a Elna i s’han mobilitzat 19 autocars. Segons el recompte del PSC, al seu míting final han assistit 3.500 persones dins el pavelló, i n’hi havia 500 més a fora. ERC xifrava en 500 les qui s’han aplegat a Tarragona.