Illa es compromet a concretar el finançament en el pressupost i referma l’entesa amb ERC i els Comuns

“Sense la concreció del finançament singular no hi pot haver legislatura”, ha dit el president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové. I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defugit l’ambigüitat: “Serà així.” En la segona jornada del debat de política general al parlament, en l’estira-i-arronsa amb els grups parlamentaris, Illa ha garantit a ERC que el pressupost recollirà concrecions de l’acord d’investidura que van tancar sobre el finançament singular. Segons el president, la consellera d’Economia, Alícia Romero, treballa perquè es compleixi l’acord malgrat les dificultats tècniques que implica la recaptació d’imposts no traspassats com l’IRPF, que ha de començar el 2026. Un dels punts esmentats per Illa és que l’Agència Tributària de Catalunya té quatre vegades menys treballadors que l’agència espanyola. “Hi haurà concrecions en el termini que vam acordar amb vostès”, ha dit el president de la Generalitat, que tant ahir com aquest matí s’ha esforçat per continuar nodrint les relacions amb els seus socis prioritaris, ERC i els Comuns, assegurant l’aplicació dels acords. Per no incomodar-los ha posat l’accent en les coincidències ideològiques i programàtiques amb Junts que es van evidenciar en la legislatura anterior al parlament. Si ahir Illa posava el focus en l’habitatge, la principal reivindicació dels Comuns per als comptes, avui se centrava en l’acord amb Esquerra. “Hem fet aquesta tria i serem coherents”, ha afegit Illa. Jové li havia advertit que no intentés aplicar una geometria variable al parlament que inclogui el grup de Carles Puigdemont.

ERC justifica el suport a la investidura d’Illa i la negociació del pressupost perquè sosté que l’acord d’investidura pot implicar un salt endavant per a la sobirania social i nacional. També ha instat Junts a no desmarcar-se del finançament singular. Jové hi veuria un “partidisme barroer” que només entendria pel “fred de peus de no penjar-se la medalla”. Junts, decidit a fer oposició a Illa, considera que el pacte d’investidura no deixa clara la proposta de finançament i ho ha exemplificat amb el fet que el nom per definir-lo canvia segons qui en parla: “Allò que per a uns és un concert, per a uns altres és una mera reforma del sistema de finançament”, ha dit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. Junts ha desafiat el PSC a desmarcar-se del PSOE per defensar els interessos de Catalunya. “No hi pot haver bona gestió amb submissió”, ha dit.

En concret, Batet ha instat els socialistes catalans a afegir-se a la reivindicació de Junts en la negociació a Madrid del sostre de despesa del pressupost espanyol, perquè la millora del dèficit es reparteixi a terços entre el govern espanyol, els territoris i els ajuntaments: “Si no és capaç de defensar un petit increment de sostre de despesa, com serà capaç de defensar el finançament singular o l’execució de les inversions?” Illa, tanmateix, li ha respost que no barrejarà llibretes: que una cosa és el congrés espanyol i una altra, el Parlament de Catalunya. “No es confonguin d’interlocutors. En el passat es van confondre i no va anar bé”, li ha etzibat Illa, en una referència velada probablement al pacte que Artur Mas va tancar amb José Luis Rodríguez Zapatero per la retallada de l’estatut a Madrid i que comprometia en secret els socialistes espanyols a impedir que el PSC tornés a tenir la presidència de la Generalitat si CiU guanyava les eleccions. Després, José Montilla va ser investit president. Ara Junts culpa Illa de no ser capaç de desmarcar-se del PSOE com ho havia fet anys enrere el PSC, incloent-hi Montilla. També l’acusa de fer veure una normalitat política que no existeix. “L’exili no és normalitat política i vostè té l’obligació de reconèixer-ho”, li ha dit Batet, que li ha retret igualment que no s’hagi reunit amb Puigdemont i sí amb la resta d’ex-presidents de la Generalitat i fins i tot amb Josep Antoni Duran i Lleida. A més, ha destacat que no hagi rebut en audiència el president del parlament, Josep Rull, ni els grups parlamentaris. Illa ha reiterat que la seva ronda de reunions va ser amb presidents que no són políticament en actiu, ha subratllat que manté un contacte molt fluid amb Rull i ha anunciat que es reuniria amb els partits. Ha afegit que, si no ho ha fet encara, ha estat perquè esperava que Junts concretés si ocuparia el càrrec institucional de líder de l’oposició, que restarà vacant.

Illa ha insistit a demanar a Junts si contribuiria a la desestabilització política o a allò que ell anomena la “política útil”. Junts ha esmentat cinc matèries de possible entesa amb els socialistes: llengua, immigració, habitatge, la reforma de l’administració, i el salari mínim de referència català. Batet ha recordat que l’oficialitat del català a les institucions europees formava part del pacte de Junts amb el PSOE per a la constitució de la mesa del congrés, i Illa ha insistit en la petició socialista perquè, d’entrada, es pugui utilitzar almenys al Parlament Europeu, tenint en compte que dependrà de la mesa. Vistes les crítiques reiterades als socialistes espanyols, Illa ha avisat Junts que a Espanya hi ha dues alternatives: el govern del PSOE o un executiu del PP i Vox, i ha respost als diagnòstics negatius sobre el país que feia Batet subratllant que Junts no se’n pot desentendre perquè ha governat durant la darrera dècada.

El conflicte polític, en segon pla

El dret d’autodeterminació, que s’havia convertit en un dels temes centrals dels debats de política general, ha passat un tímid segon pla. ERC ha recordat que el conflicte polític persisteix i es mantindrà viu fins que no es convoqui un referèndum i alhora ha demanat a Junts que participi en la redefinició de les bases del nou context, i perquè se superin “els errors, les dinàmiques tòxiques i els personalismes”. Ara, no ha evitat les crítiques als antics socis de govern sobretot pel que fa a la posició de Junts sobre l’acord PSC-ERC de finançament.

Jové també ha demanat a Illa que “aixequi el to” per defensar les institucions catalanes davant el rei espanyol, contra els tribunals hereus del franquisme i contra les polèmiques declaracions del president Emiliano García-Page. Illa ha al·legat que ell, amb qui s’ha d’entendre i s’entén, és amb Pedro Sánchez. Esquerra, com a sòcia d’investidura del PSC, no amaga la incomoditat que li causa la recuperació de la relació institucional entre la Generalitat i la casa reial espanyola. De fet, una de les propostes de resolució que registrarà aquest vespre defensa que no es normalitzin les relacions amb el rei d’Espanya, pel rebuig que suscita la monarquia en la societat catalana i pel paper que va tenir Felipe VI el 2017 amb el polèmic discurs del 3 d’octubre amb què va emparar la repressió judicial i policíaca. Més enllà de les paraules, i del llarg debat que continuarà durant tota la jornada d’avui, serà demà a la tarda quan el PSC posarà a prova el suport del seu govern i si la predilecció declarada per ERC i els Comuns com a aliats prioritaris es tradueix en l’aprovació conjunta de propostes de resolució.

Fa un any, el debat de política general va servir per a constatar que Pere Aragonès tenia tan sols una precària minoria parlamentària. L’habilitat d’Illa, fora dels gests declarats, es veurà en les votacions.