17.12.2021 - 21:50
Era en plena precampanya electoral del 14-F. El comitè federal del PSOE es va reunir a Barcelona i Pedro Sánchez va pronosticar que Salvador Illa aconseguiria fer un tomb institucional a Catalunya. Els seus rivals polítics podien ajornar el canvi, deia Sánchez, però no podrien evitar-lo. Allò era un desig, o més aviat la construcció d’un vestit presidencial per a un candidat que estava condemnat a ser el cap de l’oposició pel manteniment dels blocs parlamentaris heretat dels anys del procés. Però la plataforma ministerial d’Illa, i sobretot la connexió greixada entre les seus de Ferraz i del carrer Pallars, forjada pel secretari d’organització del PSC i Miquel Iceta en el temps del tortuós ascens intern de Sánchez, va ser clau perquè Illa aconseguís aixecar el PSC dels mínims històrics en què havia caigut en les dues eleccions anteriors.
D’aleshores ençà, el PSC ha provat de difondre, des de l’oposició, una imatge institucional. Allò que havia intentat Iceta, ho ha perpetrat Illa. El dirigent del PSC manté davant els mitjans de comunicació i en els debats parlamentaris una actitud oposada a les formes crispades del partit de Carlos Carrizosa per consolidar i acabar de seduir l’antic electorat de Cs. Fins ara, Illa ha fet una oposició moderada a Pere Aragonès, modulant les crítiques i, al mateix temps, fent virar el partit cap a posicions més properes a les de Ciutadans en qüestions tan sensibles com la immersió lingüística. No semblava una empresa fàcil, canviar la defensa històrica del català a l’escola que havia fet el PSC. Però Illa, presoner de l’argument d’haver de reclamar el compliment de les lleis que tant havien exigit a l’independentisme i volent-se situar en una posició còmoda per al PSOE, va defensar el compliment de la sentència del 25% des del primer moment. I és que ningú no li discuteix l’autoritat interna, que consolidarà definitivament en el congrés del partit d’aquest cap de setmana.
L’ex-ministre ja es va fer un nucli dur parlamentari a mida, amb Alícia Romero com a portaveu parlamentària i amb Eva Granados, el nom que havia defensat Iceta en els anys més complexos del procés, que primer va ser nomenada vice-presidenta de la mesa del parlament i, després, se’n va anar al senat espanyol com a portaveu del PSOE. Després, va formar això que han anomenat govern alternatiu de Catalunya, inspirant-se en el govern a l’ombra de Pasqual Maragall, en un intent de fiscalitzar l’executiu real i difondre una alternativa programàtica. Illa remodelarà ara la cúpula del partit i serà consagrat definitivament com a primer secretari, després d’haver estat nomenat, a l’octubre, primer secretari electe amb el suport de Raimon Obiols, Narcís Serra, José Montilla, Pere Navarro i Iceta. Però precisament perquè aquell també era el seu PSC, Illa manté línies de continuïtat amb l’anterior direcció. Iceta assumirà la presidència del partit, més honorífica que no pas executiva. I la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, passarà a la vice-presidència, en un gest de confiança d’Illa arran de la investigació judicial de Marín pel cas del Consell Esportiu.
Aquests darrers dies, Illa ha anat anunciant altres noms. L’ex-senadora Elia Tortolero, dirigent de la federació del PSC del Bages, el Berguedà i el Solsonès, serà la nova portaveu. El líder del PSC mantindrà a la direcció Raül Blanco, secretari general d’Indústria del govern de Sánchez, com a secretari d’Economia, i Francesc Trillas com a secretari d’Economia i Hisenda. El diputat Ferran Pedret assumirà la secretaria de Millora de l’Autogovern i la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la secretaria de Polítiques de Seguretat.
La gran incògnita del congrés és el nom que rellevarà Illa a l’Àrea d’Organització i Acció Electoral. Un lloc que ocupava des del 2016, i des d’on es va guanyar l’autoritat interna al partit després del pas per l’Ajuntament de Barcelona i de deu anys a la batllia de la Roca del Vallès. Des d’aquesta posició, Illa també va segellar pactes clau per al PSC i el PSOE. Aquest comandament intern, combinat amb el salt a Madrid i els resultats electorals, van fer indiscutible el seu lideratge posterior. En el congrés no es debatran ponències, només s’escull la nova direcció. Però el PSC no ha desaprofitat la necessitat orgànica de formalitzar el relleu per continuar projectant el propòsit que acompanya Illa des que es va convertir en cap de cartell. “Governar Catalunya. Som-hi!”, resa el lema del congrés. Aquesta vegada, Sánchez també acompanyarà Illa, diumenge, en l’acte clausura.
