Avui fa una setmana que el president Salvador Illa, la consellera d’Interior, Núria Parlon, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, i més autoritats eren reunides al Palau de la Generalitat. Participaven en la junta de seguretat de Catalunya, un punt de trobada entre el govern espanyol i el català que serveix per a abordar aspectes clau en matèria policíaca i de seguretat. La junta no s’havia reunit d’ençà del novembre del 2021 i s’hi va tractar un bon grapat de punts importants. En van sorgir uns quants acords, un dels quals ha aixecat molta polseguera: que la policia espanyola i la Guàrdia Civil s’integrin al CAT-112, el centre de gestió de trucades d’emergències de Catalunya.

Aquesta decisió ha causat malestar en els partits polítics de l’oposició, com ara ERC, Junts per Catalunya i la CUP, que consideren que és una clara invasió de les competències de la policia catalana i de l’estatut d’autonomia perquè els governs català i espanyol han acordat de cedir competències a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola. En canvi, han desat al calaix la proposta que els Mossos d’Esquadra assumeixin les competències de la seguretat als ports i aeroports i s’integrin directament a l’Europol, tal com s’havia compromès a fer el ministre Marlaska.

La incorporació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al CAT-112 ve de lluny i el govern espanyol i català n’han parlat en les darreres juntes de seguretat. Ara, la proposta que han impulsat Marlaska i Parlon i que s’ha acabat consolidant no té res a veure amb allò que s’havia pactat amb els darrers governs independentistes, que s’havien resistit a incorporar plenament la policia espanyola al CAT-112.

Alts representants del govern del president Carles Puigdemont i del president Pere Aragonès expliquen a VilaWeb que el context i els objectius amb què s’ha fet la incorporació dels cossos espanyols al CAT-112 són completament diferents dels que s’havien proposat abans i temen que això sigui més aviat una maniobra per a tutelar la policia catalana.

Millorar la comunicació, no pas l’entrada al CAT-112

Els governs independentistes, de fet, no havien arribat mai a cap acord amb el govern espanyol en aquesta matèria. Proposaven que el comandament català de les emergències, és a dir, el CAT-112, pogués disposar dels efectius de la Guàrdia Civil i la policia espanyola en cas que ho requerís una emergència, en canvi de disposar d’informació sobre amenaces gihadistes, que els Mossos es poguessin integrar en espais clau de la lluita contra el terrorisme com el CITCO i en organismes internacionals.

La idea no era que la Guàrdia Civil i la policia espanyola fossin en la mesa d’operacions, tal com es proposa ara, sinó a les ordres del comandament català. Això es fa palès en les darreres actes de les juntes de seguretat, a les quals ha tingut accés VilaWeb.

En la junta de seguretat del 10 de juliol de 2017, amb Puigdemont a la presidència i Jordi Jané al Departament d’Interior, la junta va acordar la integració de les capacitats de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al CAT-112, amb l’objectiu d’aportar les possibilitats de resposta, atenció i auxili en els àmbits de resposta. No es va acordar en cap moment que la policia espanyola entraria a la sala d’operacions. En la junta del 28 de setembre de 2017, amb Joaquim Forn a Interior, solament es va parlar del referèndum del Primer d’Octubre.

Se’n va tornar a parlar en la junta de seguretat del 6 de setembre de 2018, amb Quim Torra com a president i Miquel Buch com a conseller d’Interior. S’explica que aleshores es va constituir un grup de treball a proposta del govern espanyol per a analitzar i aplicar els mecanismes d’integració de les capacitats de la policia espanyola al CAT-112. I la darrera vegada que se’n va parlar fou en la darrera junta, del 5 de novembre de 2021, amb Pere Aragonès com a president i Joan Ignasi Elena com a conseller d’Interior. En aquest cas, segons l’acta, el director de la Policia, Pere Ferrer, assenyala que el grup de treball és pensat perquè la Guàrdia Civil i la policia espanyola puguin estar al cas no tan sols de l’alerta, sinó també de si s’ha resolt i com. I el secretari d’estat espanyol de Seguretat, Rafael Pérez, diu que l’acord no sols ha de permetre de disposar d’informació, sinó que el CAT-112 ha de poder recórrer a les capacitats dels cossos espanyols.

Tots els documents consultats també reflecteixen l’interès que tenia el govern espanyol d’entrar al CAT-112, d’intensificar la coordinació entre els cossos de seguretat i d’aconseguir més informació de les emergències gestionades pels serveis catalans. Finalment, ho ha aconseguit amb un govern del PSC.

En les darreres juntes de seguretat no es va aconseguir cap mena d’integració al 112. En canvi, la consellera Parlon ha dit que era una petició que s’arrossegava de juntes anteriors. “L’única cosa que hem fet és donar continuïtat a la feina de l’anterior junta de seguretat”, digué en una entrevista a Els matins de TV3.

🔴 "Aquesta integració no suposa cap canvi del servei del 112"

Núria Parlón (@nuriaparlon), consellera d'Interior i Seguretat Pública, sobre la integració al 112 de Guàrdia Civil i Policia Nacional#ElsMatins3Cat

▶ https://t.co/V2FrF4mKxv pic.twitter.com/Dil1G7KITw

— Els matins TV3 (@elsmatins) December 9, 2024

Marlaska i Parlon defensen la integració

Aquesta fita va ser precisament el primer punt que el ministre Marlaska va voler destacar en la conferència de premsa després de la junta de seguretat de dijous passat. Digué que això era fruit de la consolidació dels mecanismes de relacions entre els cossos de seguretat i que la Guàrdia Civil i la policia espanyola entrarien al CAT-112 l’endemà mateix a partir de les 00.00. “Aquesta integració té tan sols una conseqüència efectiva, però molt important. A partir de demà, qualsevol trucada d’auxili, per una emergència de qualsevol mena, tindrà una resposta policíaca més ràpida que avui”, va dir.

La consellera Parlon va voler explicar que, amb la incorporació de la policia espanyola, el 112 funcionaria per a tots els cossos de seguretat i que s’alertaria el cos pertinent segons la competència que calgués activar. Digué també que la resposta seria més ràpida. Però, malgrat les explicacions i les compareixences, avui encara no és clar com s’ha materialitzat la integració de la policia espanyola al 112 i quines implicacions té.

Què implica tenir la policia espanyola al CAT-112?

Fonts dels governs dels presidents Puigdemont i Aragonès insisteixen que no és gens clara quina mena d’incorporació s’ha pactat i que, tal com s’ha presentat fins ara, tot fa pensar que la policia espanyola tindrà accés a la informació de tots els incidents, no solament els de les seves competències. És a dir, tindran coneixement de totes les emergències. “Si tens accés a tot això, pots fer tutela i decidir si vols entrar en algunes investigacions”, diu una font del govern del president Aragonès.

Aquesta mateixa font explica que, amb el pas dels dies, els discursos han variat. Segons ell, l’anunci del ministre Grande-Marlaska fa pensar que la policia espanyola tindrà accés directe a tota la informació. I uns dies més tard, la consellera Parlon va dir que les actuacions es farien d’acord amb les seves competències.

VilaWeb ha parlat amb agents dels Mossos d’Esquadra i diuen que no han rebut cap informació ni indicacions. Una agent explica que ara tenen el titular i prou, i els falta informació per a fer-ne una valoració estricta. “D’entrada, tot allò que sigui coordinació de cossos és positiu. Però tenim un marc normatiu vigent. L’estatut ens reconeix com a policia integral i s’han de respectar les competències que ens són assignades”, remarca. Diu que hauran d’esperar els detalls de la conselleria per saber quina mena de coordinació s’haurà d’executar, i destaca que avui ja n’hi ha. Un altre agent apunta que és una qüestió política que ve de vuit anys endarrere. “No volem malpensar que vulguin tenir informació dels Mossos des de l’estat. Però el meu avi deia: malpensa i encertaràs”, comenta.

L’oposició pressiona Illa, que haurà de donar explicacions

ERC, Junts per Catalunya i la CUP van criticar ahir amb duresa al parlament el fet que el govern d’Illa hagi incorporat la policia espanyola i la Guàrdia Civil al centre de comandament del 112 i que, mentrestant, s’hagi endarrerit el traspàs de competències als Mossos per a treballar en ports i aeroports. El president Illa compareixerà al parlament dimecres vinent per a explicar els acords de la junta de seguretat a petició d’aquests tres partits i els Comuns.

El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, va dir ahir al president Illa que no negociarien el pressupost del 2025 si no rectificaven. “Reverteixin el despropòsit dels Mossos i el 112 de la junta de la setmana passada o no comptin amb nosaltres”, va afegir. A parer de Jové, hi ha hagut una reculada de l’executiu socialista a l’hora de reclamar competències en seguretat.

La CUP també considera inacceptables els acords de la junta de seguretat del dijous passat. La diputada Laia Estrada pensa que és totalment inèdit que la Generalitat de Catalunya hagi cedit competències per iniciativa pròpia i ho ha qualificat d’ensarronada. “Ho fa després d’haver mantingut una reunió amb Pedro Sánchez que havia de servir per a aconseguir més autogovern i un traspàs real de competències”, va dir. I afegí: “Entenen Catalunya com una colònia. Aquesta legislatura Illa defensa directament els interessos d’Espanya, i actua com el virrei o un comissari.”

Per Junts per Catalunya, Josep Rius també va fer palès el malestar. Va dir que no anaven pas en contra de la col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb cossos de l’estat espanyol o del món, però va afegir: “La diferència és que mentre que Junts volen que els Mossos siguin la policia integral de Catalunya, vostès el que fan és desintegrar la policia catalana. De fet, sembla que vulguin desintegrar l’autogovern de Catalunya. Volen diluir-lo, empetitir-lo, espanyolitzar-lo.”

El president Illa, en resposta a les crítiques dels grups independentistes, va dir que no havia pas renunciat a cap competència: “No cediré cap competència, no renunciaré a cap competència. I quan acabi la meva presidència, Catalunya tindrà més competències.” Quant a les competències en ports i aeroports, Illa va dir que els Mossos les assumirien quan hi hagués les condicions.