Illa trenca una absència de catorze anys a la diada dels espanyols

“La Diada Nacional de Catalunya és l’Onze de Setembre, no el 12 d’octubre. Nosaltres ja l’hem celebrada.” L’any 2011, el portaveu del govern, Francesc Homs, va anunciar així que el president Artur Mas no participaria en la desfilada militar a Madrid pel Dia de la Hispanitat. Feia poc més d’un any que el Tribunal Constitucional espanyol havia retallat l’estatut i feia pocs mesos que CiU havia recuperat la Generalitat, i la decisió de Mas marcava un primer trencament amb el govern espanyol. No hi va anar en els sis anys que va ser president de la Generalitat, i tampoc no hi van fer els seus successors Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Avui, Salvador Illa, ha tancat aquesta etapa i ha tornat a dur la institució de la Presidència de la Generalitat al costat dels reis espanyols, el president del govern espanyol i el cap de l’oposició per veure una desfilada de més de quatre mil militars i policies espanyols.

El darrer president de la Generalitat que va ser-hi fou José Montilla, socialista com Illa, un gest que es va interpretar com una picada d’ullet als votants més espanyolistes pensant en les eleccions que s’havien de fer poques setmanes després, i que va perdre. Curiosament, Montilla només hi va anar dues vegades com a president: aquesta, el 2010, i el primer 12 d’octubre que era president, el 2007. Els dos anys entremig va excusar-se per motius personals: el 2008 tot just havia tornat d’un viatge oficial a Mèxic i volia descansar, i el 2009 va argumentar que tenia motius familiars per a no ser-hi. El seu antecessor, Pasqual Maragall, havia estat el primer president d’anar-hi, el 2004, cosa que va originar crítiques dels seus socis de govern, ERC i ICV. Fins i tot, el conseller en cap, Josep Bargalló (ERC), va fer públic que l’assistència de Maragall a la desfilada militar no s’havia decidit al consell executiu i va dir que, en conseqüència, no representava el conjunt del govern. Maragall es va justificar dient que la responsabilitat del seu càrrec l’obligava a ser-hi perquè la Generalitat era estat i volia “exercir com a tal”. Tot i això, ja va dir llavors que el format dels actes de celebració del 12 d’octubre s’hauria de canviar per tal de posar en el centre la constitució espanyola i que es reivindiqués la República espanyola. Maragall encara hi va tornar l’any següent, però el 2006 –el darrer 12 d’octubre que Maragall va ser president– va absentar-se per un viatge oficial a París.

Val a dir que no és el primer cop que Illa participa en la desfilada, perquè ja hi va ser com a ministre de Sanitat espanyol. La portaveu del govern català, Sílvia Paneque, ha justificat la participació d’Illa com a president per la voluntat de “ocupar totes les cadires on Catalunya ha de ser present”. També amb l’argument de la “normalitat institucional”, ja va trencar la tradició de no participar en la recepció de Felipe VI al palau de la Zarzuela de Madrid, cosa que no feia cap president català d’ençà del 2015. Avui, Illa ha coincidit a Madrid amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i la presidenta de les Illes, Marga Prohens, que ja hi van ser per primera vegada l’any passat. En canvi, qui no hi ha anat és Imanol Pradales, president del govern basc, que manté la postura de tots els seus antecessors en el càrrec.