El cas d’Ilaria Salis: l’eurodiputada empresonada a Hongria que pot avergonyir Marchena

  • Les autoritats hongareses podrien alliberar l'activista italiana després d'adquirir immunitat com a eurodiputada
  • Salis, acusada d'haver agredit neonazis, és privada de llibertat d'ençà de l'11 de febrer de 2023

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
12.06.2024 - 21:40
Actualització: 13.06.2024 - 09:54

Cinc anys després, la història es repeteix. La legislatura europea torna a començar amb un càrrec electe privat de llibertat. El 2019 fou Oriol Junqueras, empresonat per ordre del Tribunal Suprem espanyol, i ara és l’activista antifeixista italiana Ilaria Salis –ensenyant de professió–, que, després de passar més d’un any en presó preventiva, està en arrest domiciliari a Budapest.

Tanmateix, els paral·lelismes entre els casos de Salis i Junqueras s’acaben aquí. A diferència del jutge Manuel Marchena, tot fa pensar que les autoritats judicials d’Hongria respectaran la immunitat de l’eurodiputada i l’alliberaran abans de la constitució del parlament, que es farà entre el 16 i el 19 de juliol a Estrasburg.

Mentrestant, Salis continua tancada entre les parets d’un pis a la capital hongaresa, amb una polsera de geolocalització al turmell. “El judici en contra meu continua i m’arrisco a vint-i-quatre anys de presó. La meva batalla encara no s’ha acabat, ni de bon tros. El pou només ha canviat de forma, però continuo aquí”, va dir fa pocs dies en un primer missatge públic.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ilaria Salis (@ila_salis)

En les eleccions europees, la llista de l’Aliança Verda – Esquerra, que encapçalava Salis, va rebre més de 176.000 vots, de manera que va superar amb escreix el llindar del 4% per a obtenir representació. Aquest dilluns, el ministre d’Afers Estrangers, Antonio Tajani –el mateix que el 2019, com a president de l’eurocambra, va vedar l’accés de Carles Puigdemont i Toni Comín–, va assegurar que informaria les autoritats hongareses de la seva elecció.

“No tinc l’autoritat per a alliberar-la, però depèn de nosaltres i del parlament de notificar que la senyora Salis és eurodiputada. El Parlament Europeu haurà d’intervenir-hi primer. Nosaltres ho notificarem, tan aviat com hi hagi resultats definitius, però no ho podem fer abans de la proclamació. Tan aviat com s’hagi fet, les autoritats hongareses en seran informades”, va declarar davant de la premsa.

Un malson que s’allarga de fa més d’un any

El febrer del 2023, Salis i dos activistes alemanys van anar a Budapest per a protestar contra la marxa neonazi de l’anomenat Dia de l’Honor, que commemora l’intent fallit de les tropes nazis –23.000 alemanys i 20.000 hongaresos– de trencar el setge de l’exèrcit soviètic a la ciutat. La policia va detenir Salis per suposadament “haver ferit i posat en perill les vides” de tres neonazis hongaresos, fet que ella sempre ha negat.

Durant els mesos de presó preventiva, el seu pare, Roberto Salis, ha denunciat que ella havia rebut un tracte degradant i inhumà, com ara haver de dormir en una cel·la plena d’insectes i sense disposar de sabó, ni tampons ni roba neta. “Està tancada dins una cel·la vint-i-tres hores al dia amb tan sols una hora d’aire lliure i setanta minuts de comunicació cada setmana”, va explicar en una intervenció al Parlament Europeu.

Cal dir que el calvari de Salis va passar força inadvertit a l’opinió pública fins al gener, quan gairebé feia un any que era a la garjola. En una vista judicial, va aparèixer emmanillada i lligada dels turmells, mentre una agent de policia l’agafava amb una cadena. L’activista, sense perdre el somriure, feia passes petites per no perdre l’equilibri, i el ferro repicava amb cada moviment.

La imatge, certament humiliant, no era la primera vegada que es veia, però aquesta vegada va despertar molta polèmica a Itàlia. “La tracten com un animal i Itàlia no fa res”, va lamentar el pare. Perquè a l’octubre, en una carta –la primera que podia enviar després de mesos d’aïllament–, Salis ja havia informat el consolat italià de les condicions denigrants del seu empresonament.

Atrapat per la polèmica, el govern italià va reaccionar. La primera ministra Giorgia Meloni va parlar del cas amb Viktor Orbán, i Tajani amb el seu homòleg hongarès, a qui va reclamar el compliment de la normativa comunitària quant a tractament dels presos. Les autoritats hongareses han negat en tot moment qualsevol tracte vexatori.

El 18 d’abril, amb la voluntat de denunciar el seu cas, l’Aliança Verda d’Esquerres va anunciar que Salis seria candidata a les eleccions europees. Això encara va donar-li més ressò i, finalment, després d’intentar-ho unes quantes vegades, el 23 de maig li van permetre de canviar la presó –després de pagar 41.000 euros de fiança– per l’arrest domiciliari, en què ha estat assetjada per neonazis.

La sortida de la presó va ser el dia abans de la primera sessió del judici. La fiscalia l’acusa de tres càrrecs d’intent d’agressió –tot i que els suposats agredits no van presentar cap denúncia per lesions– i de formar part d’una organització criminal d’extrema esquerra, que suposadament tenia la voluntat de perpetrar atacs durant la celebració neonazi del Dia de l’Honor.

L’alliberament de Salis significarà la congelació de la causa, però no pas l’arxivament. De fet, tal com va passar amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el jutge pot enviar un suplicatori al Parlament Europeu perquè li aixequin la immunitat i, si és aprovat, continuar el procés judicial.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor