Il·lusió, canvi, feina, compromís i orgull a la ràdio pública

Una graella totalment renovada, l’aposta per les sinergies entre les diverses emissores, l’impuls als continguts digitals per viralitzar els àudios emesos i per afavorir un consum radiofònic alternatiu al convencional en franges horàries i formats –incorporant-hi els vídeos–, i l’ambició per a recuperar el lideratge de la ràdio pública han marcat el primer any de la nova direcció de Catalunya Ràdio. Un any amb la idea de moviment i canvi, de transformació perquè la proposta ajudi a recuperar audiència i a guanyar-ne entre els nous públics. La ràdio és el mitjà que s’adapta millor a la revolució tecnològica i als canvis d’hàbits de consum comunicatiu, i demostra una gran vitalitat a cada nou estudi o enquesta d’audiència. I la ràdio en català és una història d’èxit perquè augmenta l’audiència d’any en any i es consolida la normalització lingüística que encara no ha arribat a alguns altres àmbits, com ara la televisió i la premsa. En aquest context, el repte per innovar i donar valor als recursos de què disposa l’emissora pública ha estat una premissa durant el 2016.

La nova direcció de Catalunya Ràdio ha volgut destacar les marques individuals de la casa i, alhora, oferir un missatge d’equip i projecte que transcendeixi l’àmbit d’acció de cada programa individualment. Hem detectat, durant aquest primer any, les ganes de canvi i la bona acollida dels oients d’aquesta nova etapa en què hem volgut recuperar la il·lusió dels treballadors i posar en el centre de gravetat la importància dels bons continguts. Rebem felicitacions per ‘la bona feina feta’ com si hagués culminat o reeixit abans d’hora, i les gestionem com un estímul a la perseverança, essent conscients que en ràdio els comportaments són lents i demanen temps i paciència. Ha estat, per tant, un any molt intens perquè no hem parat ni un sol dia i també perquè ens hem enfrontat a dificultats enormes. Tothom veu que intentar trencar inèrcies o tendències d’una dècada no es fa d’avui per demà, i encara menys si el pressupost és el que és i el sector de la comunicació està com està.

Modestament, ens fa la impressió que hem aconseguit fixar la idea que l’estima de l’audiència per Catalunya Ràdio reforça la convicció que l’emissora forma part del patrimoni social, cultural i comunicatiu del país, fins i tot emocional. L’èxit de la ràdio en català no s’entendria, de cap manera, sense el paper rellevant de Catalunya Ràdio, tot i que això no implica ni un oblit a la primera ràdio en català (Ràdio 4) ni una pugna mal entesa respecte de la primera en audiència actualment (RAC1). Durant aquest any ens ha tocat fer algun comiat per jubilació o pre-jubilació –la Laura, en Lluís, la Teresa, l’Àlex, la Joana, en Joan, en Francesc, les Carmes, la May, els Jordis, la Isabel i l’Anna–, però amb la nova graella també hem pogut fer incorporacions com les de Roger de Gràcia, Jordi Costa, Sònia Gelmà i Mariola Dinarès. Professionals joves que s’incorporen a un projecte en moviment compromès amb el rigor, però també amb el vigor, que fa apostes i innova sense afectar pilars fonamentals com la informació i el servei públic. I quan parlem de servei públic ens referim a continguts també culturals, perquè entenem que la millor manera de contribuir a popularitzar i fer la màxima difusió de la cultura és incorporant-la transversalment a les graelles de les nostres emissores.

A part ànims i felicitacions, durant aquest primer any també hem copsat entre els oients i professionals del sector una gran complicitat amb allò que Catalunya Ràdio representa com a emissora pública. La idea de ràdio pública, de ràdio de tothom, és molt potent. I això que en el context actual tampoc no és fàcil d’escapar-se de les crítiques polítiques, si és que en alguna etapa això ha estat fàcil. Les hem rebudes i gestionades també com un estímul i una exigència interna per aprofundir en el rigor i vetllar, encara més, per la pluralitat i pel compliment dels mandats que com a emissores públiques tenim assumits des de fa més de tres dècades. En aquest sentit, és important de recordar que som quatre emissores i que els mandats i el servei públic el concebem en conjunt, de manera sovint indissociable. Informació, servei, cultura, esports, entreteniment, innovació, paritat a les tertúlies i la graella, pluralitat ideològica, generacional, d’accents i procedències…

La contribució de la ràdio pública al país és fora de dubte, i enguany hem intentat posar les bases perquè en el futur continuï essent així atesa la complexitat dels temps que ens han tocat viure i les exigències que se’ns plantegen. Innovació, moviment, il·lusió, canvi, feina, compromís i… orgull. Hem intentat donar valor a tot allò que fan els professionals i la casa en conjunt per reivindicar, sense complexos, el paper de Catalunya Ràdio. També per apuntalar un sentiment íntim, potser individual, a cadascun dels professionals, d’orgull de pertànyer a un projecte com el que tenim l’honor d’encapçalar des de fa un any. Orgull per la feina feta i per la que tenim al davant, però sobretot orgull de la ràdio pública que mai no falla. Som allà on passen coses i la nostra presència té, enmig d’un cert caos i soroll que caracteritza el sector per la irrupció de les xarxes, un valor i un rigor associats a la credibilitat i a una bona manera de fer.

Hem posat les bases i esperem poder continuar treballant per recollir-ne els fruits. Hem fet molta feina i tenim ganes de fer-ne més. Ja sabeu on som.