29.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 30.01.2025 - 18:16
El primer de gener de l’any 2000, Lluís Maria Xirinacs es va plantar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el Palau de la Generalitat de Catalunya, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans, que va donar lloc a la campanya “Jo també em planto” per la independència.
L’única finalitat de l’acció era proclamar la independència, en una crida que en cap cas anava dirigida a l’estat espanyol o el francès, sinó al poble català, “el subjecte col·lectiu actiu de la sobirania nacional”. D’ençà d’aleshores, va restar cada dia, de nou del matí a nou del vespre, davant el Palau de la Generalitat, i hi va estar mesos, fins que la salut li ho va impedir, el 14 d’abril d’aquell any. Una acció simbòlica que volia obrir un nou període en el camí de la independència, en un moment en què poca gent reivindicava la llibertat de la nació sencera.
Vint-i-cinc anys després d’aquell acte reivindicatiu, la Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural faran avui un acte de commemoració i reivindicació a la mateixa plaça de Sant Jaume. Durant tot el dia es llegiran textos, es farà una asseguda i hi haurà espais musicals i castells i, a partir de les sis de la tarda, es clourà l’acte amb lectura del manifest “Crida – 2000. Països Catalans”, de Xirinacs. Participaran l’actor Manel Barceló i els músics Arnau Tordera, Laia Farrés i la Coral Xirinacs 2000-2025, dirigida per Cristina Colomer, de l’Escola de Músics del Raval, que dirigeix Jordi Farrés Xirinacs, nebot de l’activista. També es faran actes, a la mateixa hora, a València, a la plaça de Manises, a les 19.00 a Girona, al Centre Cívic Barri Vell, i a les 20,00 a Palma, a la plaça de Cort, i a Lleida, a la plaça de la Paeria.
L’acte es fa avui amb motiu del Dia Internacional de la Pau, dia de la mort de Mohandas Gandhi (1948), un dels referents de Xirinacs, i més endavant es faran actes a Cardedeu (2 de febrer), Valls (15 de febrer) i a Amposta i Catalunya Nord, a una data encara per determinar al web de l’entitat.
La vice-presidenta de l’ANC, Nohemí Zafra, ha celebrat que la seva entitat s’involucri com a coorganitzadora d’aquests actes reivindicatius. “No podria ser d’una altra manera, ja que assumim com a nostre el discurs de Xirinacs, que, vint-i-cinc anys després, encara és vigent, malauradament”, ha dit.
La importància de Xirinacs
Per la seva banda, Dolors Marín, del patronat de la Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs, explica a VilaWeb la importància d’aquest acte i del pensament de l’activista. En aquesta línia, recorda que Xirinacs va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya, el 1971, i que la plantada va ser un moviment que havia estat cavil·lant durant temps, després de la publicació de la seva principal obra, La traïció dels líders, que reflexionava sobre el paper dels polítics durant la transició i les renúncies de dirigents de l’esquerra i el catalanisme d’aleshores. “Troba que la solució és convocar el poble català a crear una assemblea amb l’única finalitat de fer la independència dels Països Catalans… i decideix fer-ho sol, tot i que la reivindicació va acabar esdevenint el moviment ‘Jo també em planto'”, detalla Marín.
Marín reivindica que va ser “el preludi o un dels antecedents o el que va preparar el terreny perquè s’acabessin fent, per exemple, les consultes independentistes d’Arenys”, i explica que havia fet accions conjuntament amb el batlle i veïns d’aquesta localitat: “Ens cal tenir memòria la importància del llegat de Xirinacs”.
Troba que “filosòficament, és un continuador de la línia que va començar Ramon Llull al nostre país. I després, políticament, es va declarar seguidor de la no-violència de Gandhi. “No tenir-lo en compte ens va en contra”, diu Marín, que considera que moltes vegades va anar per davant de molts referents internacionals de primera línia.
En destaca de la figura de Xirinacs sobretot com a pensador i troba que “el marc mental actual és de desnacionalització absoluta, inconscient, a més”. Xirinacs tracta de consolidar els conceptes de què és la persona individual i la persona col·lectiva o nacional (i còsmica). “Ara se’n parla bastant de renacionalitzar-nos. Fem-ho, practiquem-ho. Igual que Luther King és el líder dels drets civils dels negres d’Amèrica, Gandhi, dels indis, doncs el nostre va ser ell”.
Una vida dedicada a l’activisme
Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932, i a vint-i-dos anys va fer-se sacerdot. Quan en tenia trenta-quatre, va rebutjar els diners que l’estat espanyol donava a l’Església i va portar començar una vaga de fam contra la vinculació entre l’Església i l’estat. Amb motiu d’una homilia a Balsareny on parlava de la Caputxinada (11-03-1966), el bisbe, arran d’una denúncia, el va expulsar de Balsareny (Bages) i el va desterrar al poble més petit del Principat, Sant Jaume de Frontanyà. El rebuig de la paga de l’estat als capellans, primer capellà en fer-ho, va produir la seva expulsió definitiva de la diòcesi de Solsona.
Entre els anys seixanta i setanta, va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar unes quantes vegades (1972 i 1973-75) i posteriorment. Seguidor de les tesis de Gandhi i de la lluita no violenta, va romandre dret davant la porta de la presó Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia. Precisament, enguany se celebrarà també el cinquantè aniversari d’aquella acció, i les entitats han explicat que hi haurà actes de commemoració.
En les eleccions espanyoles del 1977, Xirinacs s’hi va presentar com a independent i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. Va promoure l’Assemblea de Parlamentaris, i participar activament en el debat constituent mitjançant esmenes i, més endavant, també en el debat estatutari. Conscient de les limitacions del text, es va posicionar a favor del no en el referèndum sobre la constitució espanyola.
El 1980 va abandonar la política activa, tot i que no va deixar la lluita, i va començar a estudiar un nou model social i polític al Centre d’Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. Va deixar el sacerdoci l’any 1990.
Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l’Audiència espanyola per un delicte d’enaltiment del terrorisme perquè l’Onze de setembre de 2002, en un discurs al fossar de les Moreres, es va declarar “amic d’ETA”, com un acte de desobediència civil per posar en relleu que, d’acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, que no considerava la llei d’enaltiment contra el terrorisme com a legítima i que no totes les violències eren iguals. El 2005, va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d’identitat i el van empresonar. La mobilització popular, i la intervenció d’alguns partits, va fer que hi passés tot just uns dies, a la presó.
Durant els seus darrers anys, Lluís Maria Xirinacs va continuar treballant a la Fundació Randa estant. Entre més coses, feia cursos per a fer conèixer Globàlium, un sistema filosòfic i de pensament ideat per ell mateix. Actualment, és la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs la que manté el seu llegat.