Sense igualtat entre llengües, no hi ha democràcia

Dimarts passat vaig moderar una taula rodona organitzada pel Consell de Cultura Gallega per recordar el setanta-cinquè aniversari de la primera emissió en gallec a la BBC. Una iniciativa impulsada per l’acció dels nacionalistes que va donar veu de l’exili estant a la cultura gallega entre el 1947 i el 1956 i que responia a la voluntat de guanyar nous espais socials per al nostre idioma.

No fou la primera emissió de ràdio en gallec, l’havien precedida dotzenes de programes durant el període republicà, però sí que va marcar el camí per a noves propostes erigides a l’exili. Pensem en el programa Sempre a Galícia, de l’Uruguai, impulsat pel grup galleguista d’aquell país i mantingut pel Patronat de Cultura Gallega de Montevideo.

Les emissions gallegues de la BBC van certificar que la reivindicació lingüística sempre va anar de bracet de les demandes democràtiques. Per aquest camí, hi van transitar durant tota la dictadura les iniciatives radiofòniques en gallec, de Mèxic, amb el seu exili actiu –enguany homenatjat en la figura de Florencio Delgado Gurriarán–, al Portugal d’abril, amb aquella inoblidable emissió impulsada per Margarita Ledo.

La defensa de més espais per a les llengües oficials diferents de l’espanyola continua essent una reivindicació de primer ordre. Tant és així que el mateix dia en què a Sant Jaume de Galícia es commemorava el setanta-cinquè de la primera emissió gallega de la BBC, la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, li retirava la paraula a la baixa al diputat gallec, i també als catalans i bascs, per haver fet servir les seves llengües. L’acord és el resultat d’una decisió unilateral de Batet i no té cap aval al reglament del congrés, que no prohibeixi l’ús de les llengües oficials diferents de l’espanyol i deixa aquesta possibilitat en mans de la presidència de la cambra. Per tant, som davant una decisió política que es pren durant la caparra de les eleccions andaluses i en el marc d’un viratge a la dreta de l’executiu espanyol, que compra bona part del programa econòmic del PP.

Martxelo, Vicent, lectores i lectors, concloem aquesta nova ronda de cartes creuades del Galeusca, fins que tornem de l’estiu, destacant que, una vegada més, el gallec, el català, l’èuscar i la democràcia van de bracet.