Igualada: narració d’una asfíxia premeditada

TEMA DEL DIA
Dades. El govern espanyol ha denegat el confinament total de la conca d’Òdena, que havia reclamat la Generalitat de Catalunya. La Moncloa ha advertit el conseller d’Interior, Miquel Buch, que l’ordre de confinar la zona ha de passar pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, i que tan sols ell és l’autoritat competent amb l’estat d’alarma decretat. En un comunicat, el govern espanyol reclama la unitat d’acció de les administracions i el manteniment de la coordinació. Més tard, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha admès que el govern espanyol havia pres aquesta decisió sense tenir dades concretes. La Generalitat ha demanat al govern espanyol de prolongar el confinament de la conca d’Òdena dues setmanes més i d’endurir-lo perquè la població es quedés a casa, llevat dels serveis essencials. El conseller Buch, i la consellera de Salut, Alba Vergés, van signar el decret dimarts després de la reunió del Procicat, perquè consideren necessari que s’apliqui aquesta mesura a l’Anoia per a contenir el brot de la Covid-19.

El govern va decretar el tancament de la conca d’Òdena el dijous 12 de març, però continua essent la zona on hi ha més morts a Catalunya i per això cal que continuï tancada. A Catalunya hi ha 6,9 morts per cada 100.000 habitants, però a la conca d’Òdena la xifra és de 61,3, i supera fins i tot la de Llombardia, on la mitjana és de 41,6 morts per cada 100.000 habitants. Itàlia va confinar primer la Llombardia i el govern de Catalunya va confinar la conca d’Òdena, seguint les recomanacions de l’OMS. El govern català encara no ha rebut cap ordre concreta, més enllà de la nota de la Moncloa dient que les decisions les prenen ells, però amb aquestes xifres aixecar el confinament de la conca d’Òdena seria una negligència criminal. Justament el dia que s’ha aconseguit extubar una infermera que era ingressada en estat greu a l’hospital d’Igualada. De moment, fonts del Departament d’Interior han assegurat a VilaWeb que el confinament es mantenia.

La centralització s’ha convertit en un factor de subordinació política que paralitza el govern de la Generalitat, però també en un factor de dilació de les decisions que han de prendre les administracions. Qualsevol decisió que adoptin les conselleries de Sanitat o Interior han de passar pel ministeri competent abans de ser publicades al DOGC. Per culpa d’això, una cosa que es podria resoldre en hores passa dies sense resposta. El cas d’Igualada requereix celeritat, però sembla que hi ha interès que fracassi. El batlle de la ciutat, Marc Castells, va sol·licitar el dimecres 18 de març al Ministeri de Sanitat espanyol màscares de protecció per a l’hospital, perquè sis dies després del confinament ja no n’hi havia, però no van arribar fins el dilluns 23 perquè l’empresa de Toledo que les havia d’enviar va haver de retenir-les tres dies, pendent d’una inspecció del Ministeri de Sanitat.

A més de ser víctima de la pandèmia sanitària, la conca d’Òdena també és víctima de les conseqüències econòmiques i socials de la crisi. El tancament va impedir ja fa quinze dies que entre 8.000 i 9.000 persones que treballen fora de la zona confinada poguessin anar a treballar, de manera que els qui no tenen baixa laboral per coronavirus perillen de ser acomiadats. La consellera Vergés va signar fa tres dies una resolució demanant la baixa laboral per a tothom qui estigués confinat, però el govern de Madrid encara no li ha respost. Si no s’haguessin centralitzat les competències, això s’hauria pogut resoldre en hores.

La conca d’Òdena s’ha convertit sense voler-ho en el camp de batalla en la pugna entre dos models de gestió de la crisi del coronavirus: el del confinament, que demana la Generalitat, i el centralitzat, que promou el govern espanyol. A Igualada es demostra que la centralització de competències no és efectiva a l’hora de respondre a la crisi del coronavirus. La dilació de les decisions perjudica la lluita contra el virus i té conseqüències econòmiques que es podrien estalviar si tot ho gestionés la Generalitat. Hi ha retards inexplicables i que fan pensar a les autoritats igualadines si hi ha cap interès especial que la conca d’Òdena no se’n surti. Potser els qui rebutgen el confinament de Catalunya esperen que Igualada no se’n surti per posar-la d’exemple per a refusar la petició de tancament que ha fet el president Quim Torra. Però això demostraria que el govern espanyol avantposa els criteris polítics als sanitaris. És la narració d’una asfíxia premeditada.

MÉS QÜESTIONS
Compromís crea la figura del ‘representant de proximitat’ per a la crisi. La crisi del coronavirus obliga els partits a canviar la manera de treballar per acostar-se a la gent. El grup parlamentari de Compromís a les Corts, segons que ha informat en un comunicat, ha creat la figura del ‘representant de proximitat’, arran de la situació actual, derivada de la Covid-19, per comunicar-se amb els ciutadans amb mitjans telemàtics. La coalició establirà una xarxa d’atenció urgent per la Covid-19 a les trenta-quatre comarques valencianes. Els diputats recolliran les necessitats i demandes dels municipis. A més, faran una ronda de reunions per videoconferència amb les entitats i associacions dels sectors més afectats i es posaran a disposició de tothom per a resoldre dubtes o rebre suggeriments. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha explicat que l’objectiu és enfortir la proximitat dels representants de les Corts en aquests moments tan difícils. Pensa que com més gran és la distància física, més pròxima ha de ser la feina dels diputats. Les xarxes socials del grup parlamentari de Compromís distribueixen les targetes amb el contacte de cada diputat per comarca, de manera que tothom pugui fer arribar peticions i necessitats al seu representant per a transmetre-les a les administracions competents.

La Xarxa Municipalista de Mallorca demana la desmilitarització de la crisi. La Xarxa Municipalista de Mallorca considera que la gestió de la majoria d’institucions arran de la crisi del coronavirus ha estat nefasta i demana una aturada total de l’activitat econòmica i una desmilitarització de la crisi. Diu que aquesta crisi obliga a escollir entre el capitalisme i la vida, i lamenta que moltes institucions hagin prioritzat protegir els beneficis d’empreses i bancs de la futura crisi econòmica en compte de la salut de les classes populars. Per això demanen d’aturar tota activitat no essencial per avançar cap a un confinament total i efectiu. La Xarxa diu que cal posar tots els recursos de la sanitat privada en mans públiques sense compensació i controlar els preus dels productes necessaris per a plantar cara a l’epidèmia. També reclama que s’aturin lloguers i imposts i que es faci fora del carrer l’exèrcit espanyol, perquè és l’instrument que utilitza l’estat per a treure la bandera del nacionalisme espanyol.

Catalunya Nord necessita més metges i personal sanitari. L’epidèmia del coronavirus palesa les febleses del sistema sanitari de Catalunya Nord, que es troba al límit. La Prefectura dels Pirineus Orientals ha fet una crida per a trobar metges i secretaris mèdics per als dos nous centres de Covid-19 que s’acaben d’obrir a Perpinyà, segons que informa Ràdio Arrels. Hi calen metges generalistes voluntaris per prendre el relleu del personal mobilitzat fins ara. Aquests dos centres són al col·legi Jean Moulin i a l’avinguda Mariscal Joffre de Perpinyà. La situació és similar a l’hospital de Perpinyà, que cerca infermers urgentment. En un comunicat fet públic ahir, l’hospital anuncia que es troba obligat a reforçar els equips per afrontar la situació sanitària excepcional. El Centre Hospitaler Sant Joan cerca infermers amb diplomes d’estat per atendre tots els pacients. Justament ahir l’Ajuntament de Perpinyà va anunciar que quatre infermeres de les llars d’infants de la vila havien estat posades a disposició de l’hospital per donar un cop demà. Les quatre voluntàries han començat a treballar al servei de maternitat.

Els hotelers andorrans demanen més mesures per a salvar el sector. Alarma entre hotelers i restauradors per la crisi pel coronavirus. La Unió Hotelera (UHA) ha emès un comunicat en què demana més mesures per a salvar el sector. Segons l’UHA, les actuals són insuficients perquè preveuen que quan s’acabi el confinament actual la crisi s’allargarà. Els hotelers pronostiquen que la recuperació serà lenta i alguns establiments no podran recuperar la normalitat fins a l’hivern. Amb aquestes prediccions, adverteixen que si es vol assegurar les nòmines dels treballadors, cal augmentar les prestacions de la llei òmnibus aprovada pel govern de Xavier Espot. Per l’associació, molts establiments ja tindran dificultats per a pagar les nòmines d’aquest mes i pràcticament totes en tindran el mes vinent. La presidenta d’Autèntic Hotels d’Andorra, Cristina Canut, considera que el govern no els té en compte i ha advertit que si les empreses no poden superar aquesta crisi, els llocs de feina perillaran.

LA XIFRA
9.000 proves ràpides per a detectar la Covid-19 que havia adquirit el govern espanyol a la Xina les ha hagudes de tornar perquè eren defectuoses. L’encàrrec inicial era de 340.000 proves a l’empresa Shenzhen Bioeasy Biotechnology, un fabricant xinès sense llicència. El ministre espanyol Salvador Illa ha admès l’error.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de març de 1827 va morir Ludwig van Beethoven, compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins al començament del romanticisme.