17.12.2024 - 20:50
|
Actualització: 17.12.2024 - 20:56
The Washington Post · Annabelle Timsit, Natalia Abbakumova i David L. Stern
El tinent general Ígor Kirílov, cap de les forces de defensa nuclears de Rússia, va morir ahir en una explosió a Moscou, de la qual la intel·ligència ucraïnesa –que l’ha qualificat “d’objectiu legítim”– en reivindicà l’autoria. Kirílov fou el responsable d’autoritzar l’ús sobre el terreny d’armes químiques, prohibides segons la legislació internacional, en el transcurs de la guerra d’Ucraïna.
Kirílov fou, fins ahir, el cap de la divisió nuclear, biològica i química de l’exèrcit rus. El seu assassinat ha estat una “operació especial” del servei d’intel·ligència ucraïnès, més conegut per SBU, segons que confirmen a The Washington Post fonts familiaritzades amb l’operació. Kirílov, que Ucraïna considera responsable d’ordenar l’ús d’armament prohibit contra l’exèrcit ucraïnès, també ha estat acusat d’escampar desinformació sobre l’establiment –tant a Ucraïna com a més ex-repúbliques soviètiques– de suposats laboratoris d’armes biològiques dirigits pels Estats Units.
Kirílov i el seu ajudant van morir a causa de la detonació d’un artefacte explosiu col·locat en una moto aparcada prop de l’entrada d’un edifici residencial de Moscou, segons que ha informat el Comitè d’Investigacions de Rússia.
El comitè, que investiga delictes greus, no ha precisat el responsable de la mort d’ambdós militars, però ha informat de l’obertura d’una investigació penal.
L’agència de notícies estatal russa, Tass, ha informat que l’artefacte que detonà ahir davant l’edifici contenia aproximadament la mateixa quantitat d’explosius que els artefactes emprats en els atemptats suïcides del 2010 al metro de Moscou, que van causar –pel cap baix– 40 morts i 80 ferits.
Kirílov havia dirigit la divisió nuclear, biològica i química de l’exèrcit rus d’ençà de l’abril del 2017. Segons l’agència, Kirílov va exercir també com a comandant d’escamot en el Grup de Forces Soviètiques Occidentals a Alemanya –un grup de tropes soviètiques estacionades a l’Alemanya Oriental durant la Guerra Freda– fins a començament de la dècada dels noranta, abans d’ocupar càrrecs en unitats d’armes nuclears, biològiques i químiques.
És el militar rus de més alt rang que ha mort fora del front ucraïnès d’ençà de la invasió russa, el febrer del 2022. Fins ara, aquest lloc l’ocupava el capità Valeri Trankovski, comandant de la quaranta-unena brigada de la flota de la mar Negra de Rússia. Trankovski va morir en l’explosió d’un cotxe a Sebastòpol, a Crimea, el mes passat. Un funcionari ucraïnès, que parlà anònimament, digué aleshores que l’SBU era el responsable de la mort.
Fa una setmana es va informar de la mort, també a Moscou, d’un important enginyer rus de míssils de creuer, una arma que ha exercit un paper clau en la guerra d’Ucraïna.
El funcionari ucraïnès explica que l’explosió que va matar Kirílov i el seu ajudant va ser una “operació especial” de l’SBU. El funcionari assegura que Kirílov era “objectiu absolutament legítim, atès que va donar ordres per a utilitzar armes químiques prohibides contra l’exèrcit ucraïnès”.
Dilluns, l’SBU va encausar Kirílov –en rebel·lia– pel seu paper en l’ús d’armes químiques prohibides contra les forces ucraïneses.
Aquest maig, el Departament d’Estat dels Estats Units va sancionar la unitat de Kirílov després de determinar que Rússia havia emprat cloropicrina –un agent asfixiant molt utilitzat durant la Primera Guerra Mundial– contra l’exèrcit ucraïnès, tot violant els compromisos subscrits per Moscou en virtut de la Convenció sobre Armes Químiques del 1993.
A l’octubre, el Regne Unit va sancionar Kirílov pel seu rol en l’ús d’armes químiques en el camp de batalla d’Ucraïna, tot qualificant-lo també de “portaveu clau de la desinformació del Kremlin”. Kirílov ha estat també sancionat pel Canadà i Nova Zelanda.
Funcionaris de primer nivell del govern rus van retre homenatge ahir a Kirílov. La portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, Maria Zakhàrova, va dir que Kirílov “va treballar sense por” i “no va amagar la mà” a l’hora de protegir el seu país. Andrei Kartapólov, president de la Comissió de Defensa de la cambra baixa del parlament, va qualificar Kirílov de “digne del títol de general rus” i “dirigent molt admirat”.
Molts també es van fer ressò d’algunes de les afirmacions sense fonament de Kirílov sobre la implicació dels Estats Units en la suposada fabricació d’armes químiques a Ucraïna.
Kartapólov va dir que Kirílov “va fer mans i mànigues per a revelar al món la implicació dels Estats Units, entre més països, en l’establiment de laboratoris per a la guerra biològica a tot el món, incloent-hi Ucraïna”. Konstantin Kosatxev, vice-president de la cambra alta del parlament rus, va dir que Kirílov havia ofert “una ajuda inestimable” a la comissió parlamentària formada per investigar els presumptes laboratoris biològics dels Estats Units a Ucraïna.
The Washington Post ha corroborat que els suposats laboratoris nord-americans d’armament biològic a Ucraïna no són sinó instal·lacions de recerca centrades a detectar, diagnosticar i controlar els brots de malalties infeccioses, sense relació directa amb cap cos militar.
Leo Sands ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
