Ignacio Blanco: ‘Camps no seurà al banc dels acusats quan tothom sap que era el “capo”’

Esquerra Unida-PV, ara és una formació que no té representació a les Corts, però en les legislatures passades va treballar com poques per a destapar la corrupció i les pràctiques autoritàries del govern del PP. L’ex-síndic del grup, Ignacio Blanco, va ser una de les bèsties negres de Francisco Camps i companyia. Botiflers, així els anomenava en el llibre que va publicar fa dos anys i en el qual el lector podia repassar els casos que va arribar a destapar ell mateix i el seu partit. Arran de l’inici del judici del cas Gürtel, hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui amb quines sensacions el viu i ens faci un repàs d’una època cada cop més morta.

—Esquerra Unida del País Valencià va ser un dels partits que més va denunciar la corrupció del PP valencià. Què sentiu quan ara veieu jutjar el finançament il·legal del PP?
—Com a oposició política i com a denunciat de la corrupció i del funcionament estructuralment corrupte del PP, la veritat és que ho observem amb molta satisfacció. Primer perquè se celebra el judici, que l’han intentat d’impedir de totes les maneres. I després, perquè són personatges tnocius per a la vida política i democràtica valenciana. Tan nocius per als drets socials i econòmics dels valencians i les valencianes, perquè van malbaratar recursos públics en benefici propi. Eren molt prepotents en la seua manera de comportar-se i ara estan al banc dels acusats per a retre comptes. Que assumeixin la seua responsabilitat perquè estic convençut que hi haurà condemnes i que gent com Ricardo Costa, Vicente Rambla o David Serra hauran de pagar amb penes de presó el mal que han fet. L’única espineta que em queda clavada és no veure Francisco Camps al banc dels acusats quan tothom ha dit que era el ‘capo’.

—Per què Camps no està acusat i només declararà com a testimoni?
—Va ser una decisió judicial la que va separar la peça del finançament i la dels vestits. Evidentment, si ell rebia vestits, no era perquè tenia molta amistat amb el ‘Bigotis’ o Correa, sinó perquè aquesta amistat derivava en l’adjudicació de contractes que no eren pagats pel rebedor del servei, que era el PP, sinó per empreses que al seu temps, rebien contractes públics. Per tant, sempre es va defensar des de l’oposició que hi havia una connexió estreta entre el suborn passiu que el va dur a la banqueta dels acusats pel cas dels vestits, i el finançament il·legal del PP.

—Però el jutge ho va desestimar.
—En un moment donat els tribunals decideixen de separar les dues peces i com que hi havia evidències que havia rebut els vestits, se’l jutja per això, que era un delicte molt menor. El fet que ell no estiga imputat en la peça del finançament il·legal és perquè els indicis delictius que hi havia contra ell, es van utilitzar per a l’altra peça. Si no s’hagueren separat, evidentment ell estaria imputat en aquest cas perquè ell formava part de la trama. Rebia regals de Gürtel a canvi d’un finançament i un aprofitament de recursos públics per a fer campanya electoral.

—Dóna la sensació que el PP valencià no hagi de sortir dels jutjats. Gürtel, Noós, els vestits de Camps…
—I el cas Taula, que sobretot és on es va poder destriar el funcionament corrupte del PP, que no sols és al nivell de la cúpula, sinó que pràcticament a tots els nivells és una estructura criminal que ha funcionat a còpia d’aprofitar fons públics per a fer campanyes electorals i per a enriquir-se.

—Penjàveu recentment a Twitter una fotografia de les Corts on apareixeu de camí al faristol, i us creueu amb Camps, que us deia alguna cosa. Recordeu l’escena?
—Va ser un moment intens de la legislatura perquè era el debat en el qual s’aprovava el tancament de RTVV i es furtava al poble valencià els mitjans de comunicació públics. Això era una injustícia, un atac a la democràtica i una mesura dictada des de Madrid que s’hauria pogut evitar. Per tot això, hi havia molta tensió. I em vaig donar compte que cada cop que l’oposició sortia a parlar al faristol, Camps, que mai venia perquè era un absentista professional, ell sortia a fora. En el moment que vaig baixar per a fer l’última intervenció, ja feia quatre hores que durava el debat, Camps pujava del seu escó per a marxar. Jo li vaig dir: senyor Camps, quede’s a escoltar-nos. I ell em va respondre: ‘no me voy a quedar porqué no me habéis pedido perdón’. Era una persona que ja havia embogit completament i se sentia víctima d’una conspiració mundial.

—Es referia al cas dels vestits, suposo.
—Sí, evidentment. Supose que ell és el que més ha patit perquè va ser acusat i finalment va tenir una absolució vergonyant. Caldria fer moltes reflexions respecte a per què aquest senyor va ser absolt i després han prescrit els possibles delictes en el tema de finançament. Però bé, nosaltres també vàrem denunciar que assumís responsabilitats en el cas Noós i se’n va deslliurar, i també l’hem denunciat per altres casos, com el de la Fórmula 1, que si algun dia entra a la presó, serà per aquest.

—Us esperàveu el gir de guió del judici, amb el ‘Bigotis’ i Pérez assenyalant directament Camps com la persona que va ordenar els pagaments en negre?
—Bé, és impactant perquè diu el que tots sabem. Però ho diu en un judici oral i amb una claredat que és feridora. Però sorprenent no és perquè tots ho sabem. El PP és una estructura molt jerarquitzada i on un no podia arribar a ser el president sense saber el que estava passant, i fins i tot, sent el màxim responsable. Ara bé, em fa una mica de temor que tot això siga una estratègia processal. Acaben de soterrar-se políticament, però tracten d’exonerar-se penalment o que almenys, s’atenuen les penes. En definitiva, traslladen les responsabilitats a Camps, que no s’asseurà com a acusat perquè els delictes han prescrit. D’alguna manera, crec que no declaren amb cap tipus d’honestedat i ho fan en el moment que els interessa.

—En tot cas, la imatge de Camps ja està totalment devaluada.
—S’han aclarit tots els dubtes. Ningú ja no pot defensar que Camps no sabia el que passava i que no era responsable. I políticament ja fa temps que està mort. Més que mort, està absolutament inhabilitat perquè és notori que ha perdut totes les facultats polítiques i personals que en algun moment haguera pogut tenir. Políticament ha embogit, no té un sentit de la realitat. I jo crec que per al seu partit és un problema. Però un problema que fins ara han volgut tractar d’una manera tèbia, i ara supose que acabaran desmarcant-se d’ells. Vaja, com fa sempre el PP. S’alçaven tots drets cada volta que entrava a l’hemicicle, el tractaven reverencialment i la feien la gara-gara d’una manera exagerada, i aquests mateixos que l’adoraven no voldran saber res d’ell. Qualsevol dia el donara de baixa o el suspendran cautelarment, que és el que solen fer, i es desentendran d’ell.

—Tots aquests noms que han anat sortint en la conversa, són els botiflers dels que parlàveu al llibre?
—Sí. Són els botiflers perquè són els que van trair el poble valencià. Van arruïnar-nos econòmicament, van intentar de carregar-se la nostra democràcia i van atacar la nostra llengua, la nostra cultura. El pitjor de tot és que s’embolcallaven d’una suposada valenciania, però sempre van estar al dictat del seu partit de Madrid, en contra del poble valencià i sobretot, en favor dels seus interessos personals.