Ievgueni Prigojin contra Putin

Evgueni Prigojin, cap dels mercenaris Wagner –que ara combat militarment Putin, però que havia estat aliat seu–, és l’home desconegut del gran públic de qui tothom parla aquestes darreres hores. De tots els perfils que circulen sobre Prigojin, se’n destaca el d’aquesta peça de Mikhail Zygar escrita fa… cinc mesos. El 26 de gener aquest periodista rus va avançar que Prigojin s’alçaria contra el president rus a “L’home que disputa el poder a Putin”. Una peça reveladora, amb fonts anònimes dins el cercle de Putin i de les elits russes, perquè la tesi és que Prigojin no està sol.

I no està sol, d’entrada, perquè Prigojin controla milers de trolls repartits en diverses fàbriques d’activistes d’internet que Prigojin posseeix i que treballaven al servei de l’estat rus i de Putin. Ho feien darrere milers de perfils falsos. De fet, la justícia dels Estats Units els acusa d’estar darrere la campanya per a interferir les eleccions dels Estats Units, i de promoure Trump. Prigojin té canals de xarxes socials amb un milió de seguidors a Telegram. Putin també haurà de lluitar, vèncer, comprar o intentar d’apagar la força del seu rival a la xarxa. La batalla es durà a terme a Telegram, on Wagner té la seva força, com explica el diari independent rus Nòvaia Gazeta.

L’ara rival de Putin tampoc no està sol perquè té una part de l’elit a favor, la majoria a l’ombra i alguns més obertament. En aquest altre perfil, publicat a Nòvaia Gazeta per Daria Kozlova (tant o més sucós que el primer i un punt més crític), s’hi explica que la guerra ha donat a l’home de males maneres, un punt massa brusc per a l’elit de Moscou, l’oportunitat real de ser un rival polític. I suports que no tenia. En temps bruts, dirigents bruts. En una enquesta recent Prigojin era la cinquena persona més popular de Rússia. És l’home que fins ara feia la feina bruta de l’estat fent-se passar per un ens extern, la milícia Wagner, si bé ell i Wagner eren una creació de l’estat mateix: van interferir amb hackers en favor de Trump als EUA; el 2014 van fer entrar militars a matar Ucraïna i van anar a l’Àfrica per aconseguir petroli o diamants. Ara el monstre se’ls ha girat contra.

Aquest monstre de jove havia estat deu anys a la presó per robatoris. Quan va sortir-ne va obrir una cadena de restaurants a Sant Petersburg, on va conèixer Putin fa trenta anys. Aleshores va entrar dins el seu cercle i va aconseguir contractes milionaris de càtering; després va alimentar escoles i exèrcits sencers i més tard va fundar la milícia Wagner.

El nom Wagner de la milícia no ve pas del músic: és el malnom del seu superior a l’exèrcit, un home conegut per la seva crueltat. El símbol del batalló és un mall, amb què assassinen i que va ser moda quan un desertor de la milícia Wagner va ser assassinat amb un mall per traïdor –fet enregistrat en vídeo i carregat a la xarxa. El mall ja és un objecte de regal. “A la fi del 2022 l’elit russa ja veia que Prigojin era un perill real i el mall, una amenaça per a ells”, escriu Zygar. És a dir, fa mesos que el cop d’ahir es veia venir, perquè el poder de Prigojin creixia a tal punt que va obtenir llicència d’atorgar la llibertat a presoners en canvi d’allistar-se a la milícia. Fins a 23.000 van ser alliberats de les presons, diu Daria Kozlova.

De la intervenció de Vladímir Putin, que dura cinc minuts, es destaca que no aparegui el nom del seu enemic. Al fragment final, en què apareix el Putin imperialista, avisa de què va passar el 1917: l’imperi del tsar va caure perquè a mitjan guerra (Primera Guerra Mundial) a la rereguarda russa havia començat una disputa (la Revolució Russa) que acabà en una guerra civil en què es va perdre una gran part del territori de l’imperi. És a dir, Putin es veu a si mateix com l’hereu del tsar, no pas com l’hereu dels comunistes. 

Diu Putin: “Rússia va rebre un cop com aquest el 1917, quan el país lluitava a la Primera Guerra Mundial. Però li van robar la victòria: intrigues, baralles i política a l’esquena de l’exèrcit i de la nació van dur a una agitació més gran, a la destrucció de l’exèrcit, a l’enfonsament de l’estat i a la pèrdua d’extensos territoris i finalment a la tragèdia de la guerra civil. Els russos mataven russos i els germans mataven germans, mentre tota mena d’aventurers polítics i de forces estrangeres es beneficiaven de la situació i destrossaven el país per dividir-lo. No permetrem que això torni a passar. Protegirem el nostre poble i el nostre estat de tota amenaça, inclosa la traïció interna.”

Fins ahir sabia que hi havia tres guerres: la invasió imperialista de Rússia a Ucraïna, la guerra entre Rússia i l’OTAN i la guerra entre ucraïnesos (pro-russos contra anti-russos). Però ara sé que n’hi ha quatre: la quarta és la de Prigojin contra Putin, que veurem quant dura i com acaba.