26.10.2023 - 19:24
|
Actualització: 26.10.2023 - 19:42
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha emès un comunicat en què s’ha desmarcat de l’ús de l’anomenat llenguatge inclusiu, tot recordant que és una fórmula artificial.
El document constata, en al·lusió al llenguatge inclusiu, que “han sorgit algunes tendències de manipulació conscient de la gramàtica per a fer-la evolucionar en un determinat sentit, una evolució diferent de la que és habitual en les llengües naturals, guiades en aquest àmbit per la convenció tàcita, diferent de la que sol aplicar-se en determinades innovacions ortogràfiques o terminològiques en què la convenció és explícita”.
Els experts de la Secció Filològica recorden que, en català, el masculí és el terme no marcat i el femení el terme marcat. I afegeixen: “El sexe, en canvi, fa referència a la divisió en determinades espècies d’éssers vius entre mascles i femelles d’acord amb un conjunt de trets bioquímics, fisiològics i orgànics.”
Per a veure la diferència, posa aquest exemple: “En aquells casos en què s’estableixen distincions sexuals a partir d’oposicions de gènere, el terme no marcat pot incloure tots els elements sense establir distincions de sexe. Per això, amb l’oració ‘Els gossos d’atura són molt intel·ligents’ ens podem referir a la classe de gossos d’atura en general, sense diferenciar-hi mascles ni femelles. En canvi, el femení té un ús específic i lingüísticament es considera el gènere marcat i, doncs, no pot incloure individus de gènere diferent.”
S’oposa a la pràctica de fer servir el femení genèric. “Emprar el femení per a referir-se a un conjunt de persones format per homes i per dones provoca una interpretació en què els homes en queden exclosos”, diu. I afegeix: “La interpretació per defecte és que es fa referència a un conjunt format exclusivament per dones. Per tant, es tracta d’un ús que pot generar expressions equívoques i confuses.”
El text recorda que el català disposa d’alternatives a l’ús del femení genèric que sí que aconsegueixen aquest propòsit de “fer visibles les dones a través del llenguatge” sense contravenir les normes gramaticals, com ara les formes dobles (és a dir, explicitar tant el masculí com el femení d’un mateix nom per mitjà de la coordinació), l’ús de mots col·lectius (és a dir, noms amb un referent plural tot i tenir forma singular, com ara “professorat”) o bé l’ús del “tothom” com a alternativa a certs masculins genèrics.
El IEC recorda que cal alternar aquestes estratègies alternatives a l’ús del femení genèric segons el context. “Cal determinar el recurs més adequat en cada cas, tenint en compte el tipus de text que s’elabora, quina finalitat té i a qui va destinat, entre altres factors discursius. D’aquesta manera, s’evitarà que les construccions que se’n puguin obtenir siguin feixugues, forçades o fins i tot equívoques i així el resultat final serà un discurs clar i coherent, d’acord amb el context.” I afegeix: “Sigui com sigui, l’ús del gènere no marcat com a genèric és plenament normatiu i no implica cap
voluntat d’ocultar la presència de dones en un determinat col·lectiu.”
Sobre la proposta de crear formes amb la terminació –i (com ara ellis en compte de ells) per a evitar de recórrer a la classificació binària masculí-femení, el IEC recorda que aquesta estratègia és estranya al marc normatiu i gramatical. I continua: “En aquest cas, no es tracta d’una tria estilística ja existent en la nostra llengua, és a dir, no és cap estratègia natural del català, sinó que s’ha creat manipulant el funcionament intern de la llengua i, per tant, contradiu el nostre sistema lingüístic. És, doncs, un recurs que contravé les normes internes del català.”
El document acaba dient: “En català, el masculí és el gènere no marcat i, per tant, es pot fer servir per a fer referència genèricament a grups o individus tant de sexe masculí com de sexe femení.” Així i tot, recorda: “Si es vol subratllar el fet que en un determinat conjunt de persones hi ha tant homes com dones, hi ha diversos recursos estilístics que permeten fer-ho”, uns recursos que són acceptables “sempre que s’utilitzin adequadament i no creïn problemes d’ambigüitat, fluïdesa o complexitat”.
I afegeix: “En alguns contextos, però, aquestes estratègies per a evitar la discriminació en el llenguatge poden ser innecessàries o artificioses, com el desdoblament sistemàtic de formes, que pot donar lloc a expressions complexes i a vegades de significat erroni o bé a errors de concordança. En tot cas, es tracta de tries individuals o corporatives que, com a tals, ni s’haurien de prohibir ni s’haurien de fer obligatòries.”
