Idoia Mendia: ‘El PSE és la garantia que el País Basc no seguirà el camí de Catalunya’

Idoia Mendia (Bilbao, 1965), és la candidata del Partit Socialista a la presidència del govern basc. El mes de març va ser ingressada per coronavirus i va estar quatre dies a l’hospital, de manera que va veure perillar la seva candidatura.

—El coronavirus ha sacsejat la nostra vida, però també els papers de la CIA sobre els GAL. Heu estat molt callats.
—Nosaltres no hem estat mai callats. Hem estat en contra de qualsevol organització terrorista, fos els GAL o ETA, i en la llei de víctimes això s’ha reflectit. En tot cas puc acceptar que hem de treballar perquè hi hagi un reconeixement més gran de les víctimes.

—Però als papers de la CIA apareix un nom molt específic: el de Felipe González.
—Estic sorpresa per la importància tan sobtada que es dóna ara a aquests papers, que són antics. Crec que no cal una comissió d’investigació. Més reconeixement i reparació de les víctimes, ve’t ací què cal.

—El considereu tancat, doncs, el tema dels GAL?
—La justícia va investigar a fons i no va trobar res de Felipe González. Crec que això d’ara és una estratègia d’atac a la trajectòria democràtica del PSOE.

—Quina seria aquesta estratègia?
—Hi ha un atac de la dreta i l’extrema dreta que ha anat molt bé a EH Bildu. Ells sí que no han condemnat el terrorisme.

—Fa poc us van pintar la porta de casa arran del problema del pres basc Patxi Ruiz. Vau rebre suport d’EH Bildu?
—Vaig rebre els seus missatges, sí.

—Missatges de membres significatius d’EH Bildu?
—Sí. Però EH Bildu no es va atrevir a condemnar aquesta actuació. Al País Basc hem patit el terrorisme, assassinats, amenaces i sabem fins a quin punt és important el rebuig d’aquestes actuacions per totes les parts.

—Què en penseu de la reclamació de l’amnistia, que era el motiu de la pintada?
—Tots hauríem de cercar la integració social dels presos. Hi ha presos que fan passos dins la llei, seguint el procés de socialització, i molts van essent acostats al País Basc.

—Què us explica el ministre Grande-Marlaska?
—El govern d’Espanya veu clar que no ha d’haver-hi dreceres en la política penitenciària. Per a mi el fet més important és que quan els presos surtin al carrer entenguin que el País Basc és plural i que hem de respectar-nos.

—Però hi ha gairebé 250 presos bascs. I a Euskal Herria només n’hi ha mitja dotzena i el 75% en primer grau.
—Sempre hem defensat l’acostament dels presos, perquè això facilita el procés d’inserció.

—D’acord amb la legislació, pel cap baix haurien de tenir un segon grau.
—Crec que el Ministeri d’Interior i el col·lectiu de presos, o els presos individualment, van canviant. Els presos fan una mirada crítica sobre el passat i evolucionen també pel que fa al punt de vista del grau penitenciari. I el procés de socialització és sempre invasiu.

—Tot som iguals davant la llei?
—És així com ha de ser.

—Però en el cas dels GAL, Vera i Barrionuevo van ser amnistiats pel govern espanyol.
—I sempre he dit que varen ser uns indults injusts.

‘No sé si Podem és progressista’

—Els socialistes se senten còmodes governant amb el PNB?
—La valoració de la legislatura és bona. El País Basc anava bé fins a l’arribada del coronavirus. La desocupació hi havia disminuït. L’objectiu del nostre equip era aconseguir la dignitat salarial i fer front als salaris ridículs o al frau laboral, i ho vam aconseguir amb bons resultats. Si fem polítiques d’esquerra, nosaltres sempre estarem còmodes al govern.

—El govern PNB-PSOE ha estat un govern progressista?
—Ha fet polítiques progressistes.

—Gorrotxategi (Podem) demana de fer un govern entre el PSE-EE, Podem i EH Bildu. Ho veieu possible?
—No sé si Podem és progressista.

—Per què ho dieu?
—Al País Basc Podem ha defensat que no és ni de dretes ni d’esquerres i ara diu que és l’esquerra útil. Durant tota la legislatura no s’ha afegit a cap acord i només en la recta final ha donat suport a un dels pressuposts. Però el secretari general que ho va fer ja l’han canviat.

—Així veieu impossible el govern tripartit?
—Per a formar un govern has de compartir bases d’acord. I lamentablement amb EH Bildu això no passa. Però no oblideu que hi ha una altra alternativa, que és un govern abertzale de PNB i EH Bildu.

—De debò?
—Ni ho neguen ni ho confirmen.

—No sembla gaire probable.
—Ja ho veurem. En qualsevol cas el Partit Socialista és el centre polític i nosaltres garantim les polítiques progressistes.

—L’anterior responsable del vostre partit, Jesús Egiguren, va explicar a Berria al febrer que després de les eleccions municipals del 2023 començarien a arribar acords de govern en alguns ajuntaments entre el vostre partit i EH Bildu. Ho veieu clar, això?
—El futur no és escrit.

—En què no us sentiu còmodes amb el PNB?
—Les diferències entre nosaltres són públiques.

—En matèria fiscal, per exemple?
—Vam arribar a un bon acord per augmentar els ingressos i gràcies a això hem pogut fer polítiques socials i econòmiques. A Àlaba EH Bildu i Podem van donar suport a una iniciativa del PP amb resultats negatius.

—Al programa electoral dieu que el parlament basc hauria de regular el sistema tributari, actualment en mans de les diputacions.
—Això ho hem demanat sempre. Respectant l’ordenament actual, ja fa cinc anys que vaig presentar una proposició de llei de modificació de la llei de territoris històrics. El PNB s’hi va oposar i EH Bildu també. I el PP també.

Som la garantia que el País Basc no seguirà el camí de Catalunya

—Discrepa amb el PNB sobre el dret de decidir?
—A la campanya d’ara fa quatre anys la meva promesa més ferma va ser que el vot al PSE no serviria per a impulsar el dret de decidir, ni la independència ni per a seguir el camí de Catalunya. I en això hem complert perquè aquest ha estat un govern centrat en els problemes reals, els socials, els econòmics…

—Quan el PNB i EH Bildu van arribar a un acord sobre el grup de treball de l’autogovern, vau veure perillar el govern de coalició?
—L’acord de govern amb el PNB deixava fora aquesta qüestió perquè sabem que hi tenim posicions diferents. L’estatut d’autonomia és un èxit.

—Quines són les condicions del PSE?
—Si torna a haver-hi un acord de govern, aquest haurà de ser viable i plural.

—Ahotsa va defensar un mètode que incloïa la pau, la no imposició, l’existència de procediments legals, el respecte i l’execució d’allò que ha estat acordat. Què en penseu?
—He donat suport a un procediment, no al dret de decidir. Sempre he defensat els processos de pau i gràcies a l’acció d’Ahotsa, entre més persones, avui som on som.

—Dieu que amb el PSE al govern hi haurà ‘menys nacionalisme i més polítiques progressistes’.
—Efectivament. A més, hem de centrar-nos més que mai en l’agenda social, econòmica i industrial. El País Basc té una gran oportunitat de sortir bé de la crisi, però hem d’encertar-la i coordinar-nos amb el govern espanyol i amb Europa.

—Hi esteu d’acord que en la crisi de la covid des de Madrid s’ha optat per la recentralització?
—L’autoritat competent era compatible amb l’autogovern i això s’ha vist clarament. Els acords s’han assolit amb diàleg. Hi ha hagut col·laboració. A més, el nostre sistema de salut ha donat una bona resposta, sobretot el personal sanitari.

—Al programa electoral parlen d’infrastructures resilients i s’esmenta la sostenibilitat. Però no es qüestionen les grans infrastructures…
–Algunes infrastructures són estratègiques en termes de mobilitat i competitivitat. A Europa hi ha un eix mediterrani i un eix atlàntic. Nosaltres som en el segon, que s’ha d’acabar i hem de connectar amb Lisboa, París i Brussel·les amb tren gran velocitat.

‘És veritat que no tindrem tants diners’

—Però el TGV és una despesa enorme en un moment en què defenseu que cal més despesa social…
–És veritat que ara tindrem menys diners i per tant caldrà adaptar la despesa. I la prioritat és clara: salut i feina.

—I d’on els traureu, els diners?
—A la crisi anterior, entre el 2009 i el 2012, ja vam veure clar que calia anar a l’endeutament, sense por. Si es fa servir bé, l’endeutament garanteix la continuïtat de les polítiques en els moments difícils.

—En el desastre de Zaldibar el PP ha mantingut un perfil molt discret…
—La responsabilitat en aquest afer és del govern.

—Sí, però el conseller de medi és socialista, Iñaki Arriola.
—Ho és. I el govern ha donat totes les explicacions. Dues coses, però: l’abocador de Zaldibar es va posar en funcionament i es va autoritzar quan ell no era conseller. I durant tots aquests anys, fins que no hi va passar l’accident, ningú no va fer mai cap pregunta sobre això al parlament.

—Però és ara que hi ha hagut el desastre…
—S’ha complert la llei però ara és evident que amb això no n’hi havia prou.

—Caldria modificar la llei per augmentar el control públic d’aquesta mena d’instal·lacions?
—Cal fer una auditoria, una investigació judicial i modificar les lleis. Però ara la prioritat és trobar els dos cossos. Això és una tragèdia.

—I creieu que cal canviar la manera de gestionar els residus?
—Cal un debat sobre la qüestió.

—És la primera vegada que els candidats dels grans partits i el d’Equo-Verds també parleu èuscar.
—Això està molt bé. Som un país bilingüe.

—Però aquesta entrevista es fa a Bilbao i la llengua s’hi sent poc.
—Parlo en èuscar si sé que la gent el parla. A la meva carnisseria, per exemple, que són d’Elorrio.

—Molts joves el saben.
—Sí. Però no el fan servir.

—I això us sembla que vol dir que encara cal una política lingüística més forta?
—És clar que no ho hem fet prou bé.

—Què no s’ha fet prou bé?
—Ara l’envit ja no és aconseguir el coneixement de l’èuscar. Això ho hem aconseguit amb el sistema escolar i el procés d’ensenyament a la gent gran. Però l’ambient al carrer és bàsicament en castellà. Aquesta és la realitat.

—Però defensès que l’anglès és el gran objectiu educatiu.
—Són objectius diferents. Per a l’èuscar, l’objectiu és que qui el sap parlar el parli. I per a l’educació l’objectiu és l’anglès. Si els nostres fills no saben anglès perdran oportunitats i això serà un factor de desigualtat.