Identifiquen un fàrmac en fase clínica que bloca els efectes del coronavirus 2019

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració internacional, han identificat un fàrmac capaç de blocar els efectes del coronavirus 2019, origen de la Covid-19. El tractament es prova en dos-cents pacients malalts després de demostrar-ne l’eficàcia en minironyons generats mitjançant tècniques de bioenginyeria a partir de cèl·lules mare humanes. S’ha desxifrat que el virus interactua i infecta les cèl·lules del ronyó i s’ha identificat una teràpia adreçada a reduir-ne càrrega viral. Consulteu ací l’estudi ‘Inhibició d’infeccions SARS-CoV-2 en teixits humans dissenyats que utilitzen ACE2 humà soluble en grau clínic’ (en anglès).

La professora d’Investigació ICREA Núria Montserrat, que encapçala el grup de l’IBEC, ha explicat que l’ús d’organoides permet de reduir ‘dràsticament’ el temps destinat a provar un nou medicament en humans. Publicacions recents han demostrat que per a infectar una cèl·lula, els coronavirus fan servir una proteïna, denominada S, que s’uneix a un receptor de les cèl·lules humanes ACE2 (enzim convertidor d’angiotensina 2). S’ha detectat que aquesta unió és una porta d’entrada del virus a l’organisme i per això evitar-la podria ser essencial terapèuticament.

Seguint aquesta estratègia, els investigadors s’han centrat a entendre el paper del receptor ACE2 en organoides humans perquè mimetitzen en pocs mil·límetres moltes de les característiques dels òrgans reals. L’estudi proporciona nous coneixements sobre aspectes clau del SARS-CoV-2 i les interaccions del virus en l’àmbit cel·lular i també sobre com pot infectar els vasos sanguinis i els ronyons.

A més del pulmó, aquest receptor es manifesta en més teixits, com ara el cor, els vasos sanguinis, l’intestí i els ronyons, cosa que pot explicar la disfunció multiorgànica que s’observa en els pacients infectats. El fet que aquest receptor es manifesti fortament als ronyons i que el virus es trobi a l’orina ha dut els investigadors a utilitzar organoides renals com a model de prova.

Seguint aquesta teoria, en primer lloc van demostrar que els organoides renals contenien diversos grups de cèl·lules que expressaven ACE2 semblant a la que s’observa en el teixit natiu. Després van infectar-lo amb SARS-Co-V2. Tot seguit, hi aplicaren teràpies diverses i van concloure que l’hrsACE2 inhibeix significativament les infeccions per SARS-Co-V2 i redueix la seva càrrega viral. L’hrsACE2 és ACE2 humà recombinat soluble, un fàrmac que ja ha superat les proves clíniques de fase 1 (en voluntaris sans) i de fase 2 (en síndromes amb dificultat respiratòria aguda).

Montserrat ha apuntat que aquestes troballes són ‘prometedores com a tractament capaç d’aturar la infecció primerenca del nou coronavirus’.

A l’estudi hi han participat, entre més institucions, l’Institut Karolinska de Suècia, l’Institut de Biotecnologia Molecular de l’Acadèmia Austríaca de Ciències i L’Institut de Ciències de la Vida de la Universitat de la Colúmbia Britànica. La investigació es va publicar ahir a la revista Cell.