Identifiquen el primer marcador genètic de la gravetat de l’esclerosi múltiple

Un estudi amb més de 22.000 persones amb esclerosi múltiple ha descobert la primera variant genètica associada amb una progressió més ràpida de la malaltia, que pot privar els pacients de la mobilitat i independència amb el temps. El treball, publicat a la revista Nature, és el resultat de la col·laboració internacional de més de 70 institucions de tot el món, dirigida per investigadors de la UCSF (EUA) i la Universitat de Cambridge (Regne Unit). A Catalunya hi han participat professionals de l’Hospital Clínic i de l’IDIBAPS, així com investigadors del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). Aquesta troballa obre la porta al desenvolupament de nous tractaments a llarg termini.

En l’esclerosi múltiple (EM), el sistema immunitari ataca per error el cervell i la medul·la espinal, el que provoca brots de símptomes coneguts com a recaigudes, així com una degeneració a llarg termini, coneguda com a progressió. Tot i el desenvolupament de tractaments efectius per a les recaigudes, cap no pot prevenir notablement l’acumulació de discapacitat.

Les troballes de l’estudi apunten a una variant genètica que augmenta la gravetat de la malaltia, proporcionant el primer progrés real en la comprensió i, finalment, en la lluita contra aquest aspecte de l’EM. Heretar aquesta variant genètica dels dos pares accelera el temps de necessitar ajuda per caminar en gairebé quatre anys, apunta Sergio Baranzini, professor de neurologia a UCSF i coautor principal de l’estudi.

“Comprendre com la variant exerceix els efectes sobre la gravetat de l’EM aplanarà el camí per a una nova generació de tractaments que puguin prevenir la progressió de la malaltia”, assenyala Stephen Sawcer, professor de la Universitat de Cambridge i l’altre coautor principal de l’estudi.

Per fer l’estudi es van unir dos grans consorcis de recerca d’EM: el Consorci Internacional de Genètica de l’Esclerosi Múltiple (IMSGC) i el Consorci d’EM Múltiple (MultipleMS). Això va permetre als investigadors d’EM de tot el món de reunir els recursos necessaris per començar a identificar els factors genètics que influeixen en el pronòstic de la malaltia.

Estudis anteriors havien demostrat que la susceptibilitat o el risc de l’EM es deu en gran part a la disfunció del sistema immunitari, i part d’aquesta disfunció es pot tractar per alentir-ne la malaltia. Però aquests factors de risc no expliquen per què, deu anys després del diagnòstic, alguns pacients amb EM són en cadira de rodes mentre que altres no.

Els dos consorcis van combinar dades de més de 12.000 persones amb EM per completar un estudi d’associació del genoma complet (GWAS), que utilitza estatístiques per vincular curosament les variants genètiques amb característiques particulars. En aquest cas, els trets d’interès estaven relacionats amb la gravetat de l’EM, inclosos els anys que van passar per a cada persona des del moment del diagnòstic fins a arribar a un cert nivell de discapacitat.

Després d’examinar més de set milions de variants genètiques, els científics van trobar una variant que era associada a una progressió més ràpida de la malaltia. La variant és entre dos gens sense connexió prèvia amb l’EM, anomenats DYSF i ZNF638. El primer és involucrat en la reparació de les cèl·lules danyades i el segon ajuda a controlar les infeccions virals. La proximitat de la variant a aquests gens suggereix que poden estar involucrats en la progressió de la malaltia.

Aquests gens normalment són actius dins del cervell i la medul·la espinal, en lloc del sistema immunitari. Els resultats de l’estudi proposen que la resiliència i la reparació al sistema nerviós determinen el curs de la progressió de l’EM.

Per confirmar la troballa, els científics van investigar la genètica de gairebé 10.000 pacients addicionals amb EM. Aquells amb dues còpies de la variant van presentar una progressió més ràpida de la discapacitat.

Caldrà continuar treballant per determinar exactament com aquesta variant genètica afecta el sistema nerviós en general. Els investigadors també recullen un conjunt encara més gran de mostres d’ADN de persones amb EM, amb l’esperança de trobar altres variants que contribueixin a la discapacitat a llarg termini.