Identifiquen més de set-cents brigadistes internacionals del front de l’Ebre

La Generalitat ha identificat set-cents vint-i-dos brigadistes internacionals desapareguts durant la guerra del 1936-1939 a Catalunya. Mitjançant dos estudis encarregats per la direcció general de Memòria Democràtica, s’han recollit dades de dos-cents dotze brigadistes d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos, per una banda, i de combatents d’uns altres orígens i soldats espanyols, per una altra banda. La majoria va lluitar amb les Brigades Internacionals al front de l’Ebre, la batalla decisiva de la qual es compleixen vuitanta-cinc anys aquest estiu. Les recerques han detallat també els llocs on podien haver desaparegut moltes d’aquestes persones. S’emmarquen en el programa Alvah Bessie, dedicat a identificar els brigadistes desapareguts a Catalunya i cercar i localitzar familiars vius.

Aquests dos estudis representen un gran avenç documental per a poder resoldre el buit d’informació que hi ha sobre els brigadistes internacionals que van lluitar a Catalunya. Tot i el nombre elevat d’aquestes persones que figura associat a algunes de les fosses localitzades, en molts casos no n’hi ha cap registre per a poder establir el lloc on van desaparèixer.

Amb el programa Alvah Bessie, també es pretén d’arribar a les famílies dels desapareguts, perquè la majoria no tenen coneixement de la recerca que duu a terme la Generalitat, ni dels instruments disponibles per a localitzar-les i identificar-ne les restes, com són el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Banc d’ADN.

Centenars de soldats estrangers

Dels soldats identificats, la majoria formen part de les Brigades Internacionals, un cos militar creat per iniciativa del Komintern (Internacional Comunista) per organitzar l’allistament de voluntaris a l’estranger i de canalitzar-ho en una estructura única. La meitat dels identificats van venir de fora del país (tres-cents cinquanta-set). N’hi ha dos-cents dotze procedents d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos i en la majoria d’aquests casos s’ha pogut situar l’escenari on probablement van desaparèixer.

“Això és molt important”, ha remarcat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. “L’objectiu era sempre determinar el lloc de desaparició dels brigadistes, la qual cosa ens aporta dades generals, però sobretot una informació molt valuosa que pot permetre contactar amb les famílies i intervenir fosses de la zona”, ha afegit.

Dos primers estudis

Els dos estudis fets són “Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya. Alemanya, Àustria i els Països Baixos” i “La Brigada Thälmann al front de l’Ebre”. El primer estudi és un punt de partida per a cercar i localitzar els familiars i també per anar ampliant noves dades. De les dues-centes dotze persones identificades en aquesta recerca, cent dos són d’origen alemany, setanta d’origen austríac i quaranta d’origen neerlandès. Entre els noms destaquen dues dones, una de les quals va morir fora de Catalunya, però que va ser inhumada en territori català. La relació de brigadistes s’ampliarà pròximament amb noves nacionalitats, per afegir els desapareguts procedents dels Estats Units, del Canadà, del Regne Unit i d’Irlanda.

La Brigada Thälmann

El segon estudi, “La Brigada Thälmann al front de l’Ebre”, se centra en les persones desaparegudes en aquest batalló, que va participar en la Batalla de l’Ebre entre març i setembre de 1938. S’ha pogut documentar la desaparició de brigadistes alemanys, austríacs, neerlandesos, escandinaus i d’unes altres nacionalitats, així com els combatents espanyols adscrits a aquesta brigada. D’alguns noms no se’n tenia coneixement.

També ha servit per a tenir informació detallada dels moviments i acotar possibles ubicacions d’aquesta brigada al front de l’Ebre, que va tenir sis-centes seixanta persones associades mortes o desaparegudes en el combat o per causa de ferides rebudes. D’aquestes, com a mínim, dues-centes noranta-cinc són d’origen estranger.

Començament del programa Alvah Bessie

Justícia mantindrà aquestes recerques en el futur per recollir noves dades i nous matisos. De fet, ja es treballa en un estudi equivalent sobre una altra de les brigades internacionals al front de l’Ebre. “Això ens permet que el Cens de persones desaparegudes salti les fronteres i continuarem treballant i ampliant la base de dades”, ha recordat Aragoneses.

El programa Alvah Bessie es va presentar l’abril de l’any passat, amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant la guerra del 1936-1939. El programa no limita la investigació als membres de les Brigades Internacionals, sinó que abasta totes aquelles persones d’origen estranger que van prendre part en la guerra en el bàndol antifeixista com a soldats o com a personal sanitari i es van allistar en unitats com ara les Milícies Antifeixistes –dels primers mesos del conflicte–, les Brigades Internacionals o bé en unes altres unitats de l’exèrcit republicà.

S’estima que, durant la guerra del 1936-1939, entre trenta-cinc mil i quaranta mil persones d’origen estranger es van unir a la lluita republicana, sobretot a Catalunya i la Batalla de l’Ebre, on es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer. La xifra pot reduir-se o créixer segons els resultats d’aquestes recerques els anys vinents. “Es reforça el dret a la veritat amb dades molt importants per a la historiografia”, ha apuntat el director general de Memòria Democràtica.