Identifiquen les restes de l’antifranquista Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil a Reus

La Generalitat de Catalunya ha identificat el cos de Cipriano Martos, assassinat el 1973 quan li van fer ingerir àcid càustic en el transcurs d’un interrogatori sota tortura a la caserna de la Guàrdia Civil espanyola a Reus (Baix Camp). Les restes s’han exhumat en una fossa comuna del cementiri de la ciutat.

Les tasques d’intervenció arqueològica per a recuperar les restes de Martos van començar el passat mes de desembre com a part del pla de fosses de la Generalitat. El 10 de gener, l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible amb les característiques físiques de Martos. Els posteriors estudis antropològics i genètics van ratificar que les restes es corresponien amb les seves.

Cipriano Martos va néixer el 1942 en un nucli rural dins el municipi de Loja (Granada), en una família de camperols pobres, i va emigrar el 1969 a Sabadell, on es va polititzar i es va enrolar en les files del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista), una escissió del PCE que propugnava intensificar les accions contra la dictadura i no renunciava a la lluita armada.

El partit va fundar el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), un conglomerat d’organitzacions tutelades pel PCE, i en aquest context Martos va ser destinat a una cèl·lula clandestina a Reus, on l’agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil espanyola. Va ser acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta d’àcid sulfúric els va obligar a ingressar-lo urgentment a l’hospital. Allà va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.

Tot i que la seva mort es va certificar el 17 de setembre de 1973, a l’Hospital de Sant Joan de Reus, no es va registrar fins dos dies més tard. El 20 de setembre, les autoritats franquistes van enterrar-ne el cadàver en secret, en la fossa número 11, en el sisè pis de la fila 67, costat nord, del cementiri de Reus. No es va permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

El tràgic cas de Cipriano Martos ha suscitat un consens molt majoritari al parlament, que al març va aprovar –amb l’únic vot en contra de Vox– una resolució presentada pel grup PSC-Units que avalava l’exhumació per a recuperar les restes del militant antifranquista i retornar-les a la família.