Identifiquen un fàrmac que podria allargar la vida dels pacients amb càncer de pròstata sever

Un estudi amb la participació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un fàrmac que podria allargar la vida dels pacients amb càncer de pròstata més agressiu. La recerca TRITON3 demostra que els pacients tractats amb Rucaparib –un inhibidor de reparació de l’ADN– triguen gairebé el doble a empitjorar que els que són tractats amb quimioteràpia convencional. Els investigadors asseguren que el fàrmac pot ser una alternativa per afrontar els tumors amb mutacions a BRCA, per als quals no acaben de funcionar els tractaments hormonals. L’estudi l’ha encapçalat Institute Gustave Roussy i s’ha publicat a la revista científica New England Journal of Medicine.

Els pacients amb tumor de pròstata amb mutacions a BRCA representen entre el 8 i el 10% del total d’homes afectats amb càncer de pròstata, segons dades facilitades per l’IDIBELL, des d’on es veu el fàrmac Rucaparib com una “molt bona alternativa terapèutica”.

L’estudi TRITON3 és un assaig clínic fet amb pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració que se’ls han administrat, prèviament, agents hormonals de nova generació. D’un total de 4.855 pacients amb mutacions BRCA1, BRCA2 i ATM, se n’han seleccionat 270 aleatòriament per tractar-los amb Rucaparib i la resta amb una hormona de nova generació o un tractament de quimioteràpia amb Docetaxel.

Un cop analitzats els resultats, s’ha pogut observar que els pacients tractats amb Rucaparib triguen gairebé onze mesos a progressar la malaltia, mentre que els que reben quimioteràpia convencional en triguen al voltant de sis.

Per l’oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pròstata de l’Institut Català d’Oncologia-IDIBELL i segon autor de l’estudi, Josep Ma Piulats: “Aquests resultats confirmen l’entrada a la nova era de la medicina personalitzada dels pacients amb càncer de pròstata”. I afegeix que: “tots els pacients amb càncer de pròstata avançat haurien de ser testats per mutacions BRCA 1 i 2, ja que això no només dona informació pronòstica, sinó predictiva de resposta a un tractament contra la diana molecular”.