Identifiquen el procés que deteriora les cèl·lules del cor i augmenta el risc d’insuficiència cardíaca

Un grup d’investigadors de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert el mecanisme que provoca l’envelliment del cor. En un estudi amb mostres de cor de pacients hospitalitzats a Vall d’Hebron, de diferents edats, mostres de ratolí fisiològicament vells i models cel·lulars in vitro, han identificat que les cèl·lules musculars del cor pateixen un ‘atac químic’ a causa d’un major alliberament de calci que deteriora el funcionament d’aquestes cèl·lules. Amb aquesta acumulació de calci, aquestes cèl·lules perden la capacitat respiratòria necessària per generar energia de manera eficient i per tant, el cor resulta més vulnerable per patir insuficiència cardíaca.

Segons ha explicat Marisol Ruiz-Meana, responsable de l’estudi, és la primera vegada que s’identifica l’envelliment del cor en aquests termes, i no per canvis oxidatius, i per això considera que s’obre la porta a desenvolupar ‘fàrmacs o estratègies’ que permeti ‘prevenir el dany glicatiu’.

Per Ruiz-Meana, en aquests moments s’ha de començar a investigar quina direcció ha de seguir aquesta prevenció, ja sigui per disminuir els processos que causen aquesta acumulació de calci o per contra, estimular el mecanisme endogen de ‘destoxicació’. Aquesta és la part ‘més complexa’ dels estudis, la de traslladar-ho a la pràctica clínica, però destaca la importància de conèixer aquest mecanisme per poder començar a treballar una aplicació o ‘diana terapèutica’. Es podria doncs, continuar treballant per prevenir no tant la sobrecàrrega de calci sinó prevenir la glicació, la causa que provoca aquesta acumulació.

La investigadora creu que és ‘difícil’ que la vida sana pugui influir en aquest procés químic, i per això creu que la solució està al voltant de la farmacologia.

L’estudi s’ha centrat en l’envelliment del cor i no s’ha fixat en altres condicionants que podrien tenir impacte com ara diabetis o hipertensió. En aquest sentit, Ruiz-Meana ha destacat que aquestes reaccions, de glicació, poden estar influïdes per l’estrès oxidatiu que sí que poden estar associades a alimentació poc idònia o la vida sedentària. Aquest mecanisme doncs, podria explicar perquè els cors més vells tenen un dèficit per ajustar la producció energètica a la demanda energètica de l’òrgan.

Situacions com l’exercici físic o l’estrès, el cor s’hi adapta pitjor amb l’edat produint menys energia i considera que aquest mecanisme identificat seria el ‘pas previ’ per ajustar l’energia a la demanda que desemboca amb una insuficiència cardíaca.