28.05.2024 - 20:35
|
Actualització: 29.05.2024 - 07:53
Cinc investigacions impulsades pel Departament de Justícia han permès d‘identificar 522 brigadistes internacionals procedents de països com els Estats Units, Canadà, Regne Unit o Irlanda, que van desaparèixer quan combatien a Catalunya durant la guerra del 1936-1939.
Els resultats són fruit d’una investigació documental exhaustiva, desenvolupada per la Direcció General de Memòria Democràtica, que ha permès d’ubicar els probables escenaris on els brigadistes haurien combatut i desaparegut.
En concret, dels 522 brigadistes identificats, els estudis han comptabilitzat un total de 286 nord-americans, 96 canadencs, 86 britànics i 6 d’Irlanda, així com 48 persones més d’altres nacionalitats.
Els treballs tècnics se circumscriuen en el marc del programa Alvah Bessie, el projecte de memòria democràtica dedicat a la recerca dels brigadistes internacionals que consten com a desapareguts a Catalunya durant la guerra del 1936-1939.
“Hem de reparar aquestes persones i els seus familiars”
En declaracions a EFE, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha manifestat que aquests descobriments ajuden a avançar en el coneixement científic i a satisfer el dret a la veritat, tant de les famílies com de tota la societat, que té dret a conèixer què va passar.
“Hem de reparar aquestes persones i els seus familiars i fer-los valdre”, ha manifestat Aragoneses. També ha subratllat que la memòria de les Brigades Internacionals ha estat molt oblidada i ha matisat que identificats no vol dir pas que hagin estat exhumats.
A més, ha afirmat que des que va començar el pla de fosses han pogut exhumar més de 800 cossos, però tan sols han identificat vint-i-cinc persones, tot i que ha precisat que tenen elements per pensar que alguns eren brigadistes internacionals.
Dificultats amb l’ADN
“El problema és que no tenim ADN”, ha subratllat Aragoneses, que també ha afirmat que han trobat objectes i llistats d’hospitals on apareixen noms de brigadistes, cosa que els fa plantejar que alguns cossos realment ho siguin, a falta d’una confirmació.
Si bé d’alguns dels brigadistes identificats se sabia prèviament que havien mort en hospitals de guerra i en quines poblacions, els nous estudis publicats inclouen vint casos singulars, fins ara desconeguts.
D’altra banda, l’historiador i tècnic de la direcció general de Memòria Democràtica Jordi Martí Rueda ha detallat a EFE que aquests casos singulars corresponen a gent que no se sabia ni què havia passat amb ella. “No hem descobert nous noms, es tractava de veure quins van desaparèixer i on, de la manera més precisa possible”, ha indicat.
Encara que un nombre considerable d’aquests casos ja figurava a la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil o al fons Fosses de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, la identitat era incerta i, fins i tot, contenia noms diferents i erronis.
Ha estat la investigació, i l’encreuament de noms i dades el que ha possibilitat estimar les seves identitats, que ara hauran de ser confirmades per fonts originals de registres civils o arxius municipals. Els nord-americans serien Henry Leo Duffy, Wade H. Ellis, Sylvestre Goett, Walter Kukkola, Abraham Moskowitz, William Friedrich Neure i James Burtle O&Hara.
Pel que fa als originaris del Canadà, serien Eugene Cullen, Charles Friend, Antti Wiljo Keto, Donald Livingston, Istvan Moczik, Alexander Munro i Frank Tosikosky; i els del Regne Unit, Daniel Boyle, Robert Glen, John McLennaghan, John Lobban, Henry McGrath i Sidney Lewis.