El discurs colpidor d’Aitana Mas en el retorn a les Corts: “Vaig pensar que potser no tornaria”

L’ex-vice-presidenta del Consell i diputada de Compromís, Aitana Mas, ha tornat avui a les Corts després d’haver superat un càncer de mama que li van diagnosticar fa uns quants mesos. Després de passar per la quimioteràpia, la cirurgia i la radioteràpia, ara es troba en ple tractament d’immunoteràpia, però ha tornat a les Corts preparada. Quan hi ha arribat, la resta de diputats l’han rebuda entre aplaudiments, i alguns d’ells fins i tot s’han acostat a abraçar-la. També li han regalat un ram de roses blanques.

Just abans de començar el ple –una nova sessió de control decisiva en què s’ha de votar la proposició de dimissió del president presentada per Compromís–, Mas ha volgut fer un discurs a tota la cambra, que ha estat molt emotiu. “En molts moments vaig pensar que potser no tornaria a les Corts, i poder fer-ho avui és importantíssim.” Alhora, també ha volgut donar les gràcies per tota l’estima i suport que ha rebut aquests mesos dels seus companys. “Voldria tornar tota l’estima, suport i afecte que rebut per part de moltíssima gent al llarg d’aquests mesos. A tot el personal de la casa, als periodistes, als meus companys –als noranta-nou– i, en especial, a la meva família i amics”, ha dit.

Tampoc no ha volgut passar per alt l’agraïment al seu oncòleg: “La persona que m’ha curat i que no només és un grandíssim professional, sinó també una grandíssima persona per la qual em vaig quedar a tractar-me a l’hospital del Vinalopó”.

Mas ha clos el seu discurs dirigint-se als seus fills i al seu marit, a qui ha dit que no els hi podrà estar mai prou agraïda, i amb qui també s’ha disculpat. “Els xicotets de la casa han aguantat com sa mare no podia alçar-se del llit o del sofà per poder atendre’ls, han vist com hi havia setmanes senceres en què no podia donar-los ni un biberó, com he vomitat en el seu poal de la platja o al parc, i  m’han donat sempre l’estima i el suport que he necessitat sempre per alçar-me. I el meu marit, que no ha dubtat mai que avui tornaria a ser ací, i que ha tirat la família endavant i que ha aguantat el meu insuportable humor negre aquests dies. A tots ells els estime.”

Finalment, Mas ha volgut destacar el fet d’haver-se pogut tractar en un hospital públic gràcies als impostos de la gent. “M’he pogut tractar amb un tractament que mai m’hauria pogut permetre.”