Iceta: fets, no paraules

TEMA DEL DIA
Paraules. Iceta és un dels polítics més hàbils del país. Tant, que fins i tot ha aconseguit monopolitzar una part del ple del Parlament d’avui amb la proposta d’iniciar un diàleg entre totes les forces polítiques per aconseguir una ‘reconciliació nacional’. Iceta intenta presentar-se com a solució quan és part del problema. El seu partit va avalar l’aplicació de l’article 155 i, com a líder del PSC, ha participat al costat dels del PP i Cs a les manifestacions espanyolistes de Barcelona en les quals s’ha reclamat l’empresonament de Puigdemont. El problema d’Iceta és que les seves paraules no concorden amb les obres i, tal com deia el lema amb què José Montilla es va presentar a les eleccions catalanes del 2006, l’important són els fets, no les paraules.

Hi ha una cosa certa, i és que el PSC està incòmode amb la deriva autoritària de l’entramat político-judicial que ha ajudat a crear i fa esforços per intentar desmarcar-se’n, tot i que fins ara sense èxit. El PSC se sent inquiet arran dels excessos que provoca la repressió, per l’empresonament indiscriminat de líders independentistes. Diversos batlles del partit ja han expressat públicament aquest malestar, com els de Granollers, Castellar del Vallès o del Vendrell (Penedès) . Els dos primers ja van criticar el 155 en un manifest que també incloïa la batllessa de Santa Coloma, Núria Parlón i el qui era aleshores batlle de Terrassa, Jordi Ballart, que va dimitir finalment el mes de novembre passat. La de Ballart ha estat fins ara la dimissió  més sonada del PSC relacionada amb el procés per avalar el 155, entre més coses.

Els discursos d’Iceta tant d’avui com del ple de la investidura fallida de Jordi Turull intenten cercar un punt equidistant entre el bloc independentista i els unionistes del PP i Cs, un terreny ocupat pels comuns. El líder del PSC intenta tendir ponts, cosa que ajuda a esquerdar el bloc del 155, però topa amb l’escepticisme de la resta de partits perquè els fets no l’acompanyen. Iceta és poc creïble quan critica que a hores d’ara no hi ha govern de la Generalitat quan n’és corresponsable de la suspensió. I, sobretot, li falla l’empatia amb els presos i els seus familiars. Quan Elsa Artadi li ha retret que no hagi fet res pels companys d’hemicicle, com Jordi Turull, Josep Rull o Marta Rovira, Iceta ha revelat que un dirigent del PSC s’havia reunit avui dimecres amb una companya d’un dels empresonats però ha defensat que ells no exhibeixen aquestes trobades ‘com a mèrit’. El líder socialista fins i tot ha insinuat que pot utilitzar la influència a Madrid per ‘alleugerir’ la causa penal dels empresonats, rebatejant el seu paper de mediador que ja va exercir abans de l’aplicació del 155, tot i que sense èxit, com després es va veure.

La solució d’Iceta per ser creïble seria trencar amb el bloc del 155 i demanar l’aixecament de la suspensió de l’autogovern, però no se sap si realment  vol ni tampoc si pot, perquè aleshores el PSOE el desautoritzaria i passaria a engreixar la llarga llista de dirigents socialistes catalans decapitats per Ferraz quan s’han mogut de la foto.

MÉS QÜESTIONS
Polèmica a Mallorca arran del llaç groc. Després de les nombroses manifestacions que hi ha hagut a les Illes contra la repressió a l’independentisme, amb concentracions de Menorca a Formentera, ara ha esclatat la polèmica política arran d’un intent de prohibir el llaç groc. La controvèrsia ha saltat quan el gerent dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, Mateu Capellà, ha emès una missiva per a informar els treballadors que no poden lluir llaços grocs de suport als presos polítics catalans. En el text amenaça amb accions disciplinàries als qui no atenguin la instrucció. Textualment diu que ‘les simbologies tipus llaços, plaques… no formen part de la uniformitat reglamentària i obligatòria de l’empresa’. Un cop ha transcendit, l’Obra Cultural Balear n’ha demanat la dimissió. Més per Mallorca, que forma part de l’executiu balear, ha advertit que ‘cap Govern amb el nostre suport limitarà la llibertat dels treballadors públics’ i s’ha mostrat convençut que la instrucció de la carta es corregirà. Per intentar rebaixar la polèmica, el conseller de Territori i Mobilitat, Marc Pons, ha explicat que hi ha hagut un error d’interpretació per part dels tècnics que varen redactar la carta.

El PSPV i el Bloc veuen el PP darrera la denúncia pel seu finançament. Diversos jutjats de Madrid, Gandia (Safor) i Benidorm (Marina Baixa) investiguen el suposat finançament il·legal del PSPV-PSOE i del Bloc Nacionalista Valencià entre els anys 2007 i 2011, concretament possibles delictes de falsedat, prevaricació, malversació i delicte electoral, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià. El Jutjat d’Instrucció número 21 de València va obrir una causa el desembre de 2016 després de rebre un informe del Cos Nacional de Policia espanyol sobre un suposat finançament il·legal de tots dos partits en el període citat , fet amb informacions ‘anònimes’ que va aportar el PP valencià. Les investigacions afecten a les despeses de les eleccions municipals i autonòmiques del 2007, i els dos partits s’haurien finançat de manera irregular a través d’empreses que pagaven les despeses electorals a una empresa publicitària de Gandia. Després d’haver-se sabut la notícia, el PP valencià ha anunciat que es personarà a la causa. Ara, el vice-secretari general del PSPV, Manolo Mata, ha denunciat que, al seu parer, el possible escàndol respon a una ‘estratègia del PPCV per a alliberar-se dels seus problemes’. En la mateixa línia, el president de les Corts, Enric Morera, líder del Bloc en aquella època, ha afegit que no ha rebut cap notificació oficial de les investigacions però ha negat qualsevol actuació irregular.

Andorra reforça els llaços amb Europa. Després de la polèmica pel contraban de tabac, el govern andorrà intensifica relació amb Europa. El cap de Govern, Toni Martí, s’ha reunit aquest dimecres amb el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, a qui ha expressat el desig que en el futur Europa sigui encara més forta. Martí ha agraït la feina del Consell d’Europa envers aquest objectiu i tots els esforços perquè hi hagi unitat al continent. D’altra banda,  avui s’ha sabut que el Consell General passa a l’acció per explicar la realitat d’Andorra al Parlament europeu. La comissió d’Exteriors ultima la creació d’un grup d’amistat amb eurodiputats que es presentarà a l’abril a Brussel·les. Hi participarà una delegació de la comissió d’Exteriors, amb la subsíndica general i la ministra Maria Ubach.

LA XIFRA
40.000 lliures, necessitava la consellera Clara Ponsatí per pagar la defensa. Amb aquest objectiu ha obert una petició de suport a la plataforma Crowdjustice que a les vuit del vespre ja n’havia rebudes més de 182.000. La solidaritat ha superat amb escreix la petició.

TAL DIA COM AVUI
Un 28 de març de 1939 el capità del vaixell britànic Stanbrook, fondejat a Alacant, desoí la prohibició del propietari i partí rumb a Algèria amb 2.638 civils a bord. Amb les tropes franquistes assetjant la ciutat, fou una de les darreres naus en emportar-se refugiats a l’exili.