‘IAmorosexualitat’, una nova orientació sexual?

Ja fa anys que s’estudia la digisexualitat, la manera amb què algunes persones han anat reduint els contactes sexuals amb altri en favor de les relacions sexuals amb robots; o bé del sexting, amb la intel·ligència artificial (IA), que ja té unes quantes aplicacions, com DreamGF o SlutBot.

Però això és únicament sexe. I els vincles afectius? Poden sorgir també en aquests casos?

Els éssers humans ens vinculem emocionalment amb persones, animals i objectes. Penseu en aquest objecte que valoreu emocionalment i que us ve al cap quan us pregunten: quines tres coses salvaríeu si perdéssiu tot allò que teniu? Sí, la nostra capacitat d’estimar va més enllà dels humans, però quan es tracta d’estimar romànticament, fins ara només ens vinculàvem amb persones. Això podria canviar amb l’aparició de les IA.

Les IA es poden comunicar mitjançant texts. Imagineu-vos si n’és, de fàcil, recórrer a algú sempre disponible per a respondre als nostres missatges, que ens escolta i ens respon adaptant aquestes respostes segons tot allò que va aprenent de nosaltres. Vivint a l’era digital, i essent com són les noves generacions usuàries de la missatgeria instantània, és fàcil que apareguin sentiments de tendresa i afecte envers aquesta intel·ligència no humana que està disposada tothora a donar-nos suport.

Però podem convertir aquest afecte en amor?

El triangle de Stenberg

El psicòleg Robert Stenberg va desenvolupar fa anys l’anomenada “teoria triangular de l’amor”, que diu que l’amor entre dues persones es caracteritza per tres factors:

• Intimitat, és a dir, l’àrea en què aquestes dues persones comparteixen les seves coses, parlen per generar vincles i aprenen a confiar l’un en l’altre.
• Passió, relacionada amb el sexe i l’erotisme.
• Compromís, que implica la decisió d’estar amb l’altra persona en el futur, tant en els bons moments com en els dolents.

Quines d’aquestes tres coses es mantenen si en canviem una per la intel·ligència artificial?

Segons un estudi acabat de fer a la Xina, els usuaris poden desenvolupar una intimitat i una passió per una aplicació de IA molt similars a les experimentades amb éssers humans. Com més capacitat emocional per part de la IA i més disposició a confiar-hi per part de l’ésser humà, més similituds es creen amb una relació íntima. El fet que la IA aconsegueixi intimitat és molt important, perquè una anàlisi empírica d’aquesta teoria de l’amor va arribar a la conclusió que la intimitat és la variable més valorada de totes tres.

Podria semblar que la passió se n’hauria de ressentir, perquè no hi ha un cos amb forma humana amb qui relacionar-se sexualment, però no és ben bé cert. Hi ha robots amb forma humana als quals es podria dotar d’intel·ligència artificial. Però fins i tot sense aquest component físic, n’hi ha prou de pensar un moment en les persones que tenen relacions a distància: tenen sexe mitjançant el mòbil, compartint text i imatges. I això una IA ho podria generar espontàniament i amb molt realisme.

Quant al compromís, sens dubte la IA estaria disposada a un compromís fidel, per sempre, amb atenció plena i respostes immediates.

L’amor, i també el mòbil, generen dopamina

Hi ha estudis que expliquen que la dopamina té relació amb els vincles romàntics i exerceix un paper en l’enamorament. Doncs bé, aquesta mateixa substància, que forma part de l’anomenat “sistema de recompensa”, també és relacionada amb l’ús del mòbil. Sobretot, amb les interaccions digitals. També s’ha demostrat que les xarxes socials com Instagram i TikTok tenen una gran influència en aquest sistema de recompensa.

Generalment, es relaciona amb les interaccions d’uns altres usuaris, les reaccions que generen els continguts que l’usuari comparteix i l’aparició espontània de notificacions.

Què passaria si la intel·ligència artificial escrivís un missatge de manera espontània a una persona per desitjar-li un bon dia, demanar-li per la feina o mostrar interès en alguna de les seves coses?

Una nova orientació sexual o una patologia?

Com a psicòloga especialitzada en psicologia afirmativa, en diversitat sexual i de gènere, no puc evitar la següent pregunta: es considerarà patològic en el futur que algú s’enamori d’una IA, o bé la IAmorosexualitat –un terme que m’he inventat– serà una nova orientació sexoafectiva?

És una pregunta difícil perquè no es pot respondre genèricament. Hi haurà sectors que ho trobaran patològic i n’hi haurà que no, com ha passat i passa amb maneres diverses de relacionar-se sexoafectivament. Tenint en compte que hi haurà qui mantindrà relacions nocives amb la IA, com n’hi ha amb més gent, la pregunta és si el fet que a l’altre costat hi hagi una intel·ligència no humana convertirà directament aquesta relació en patològica o no.

Les preguntes que em van sorgint són infinites. Per exemple, em demano si hi hauria orientacions sexuals dins les persones IAmoroses (segons el gènere de la IA) o si seria una única orientació en si mateixa. Em pregunto si ja existeixen aquestes persones IAmoroses, però tenen por de parlar-ne… Encara resta molt per a estudiar i la tecnologia avança de dia en dia.

Com a conclusió, us convido a una reflexió: si en un futur no gaire llunyà mantinguéssiu una relació de parella monògama i la vostra parella tingués contacte diari sexoafectiu amb una IA, sentiríeu gelosia, com si fos un humà? Potser la resposta ens donarà alguna clau.

Begoña Albalat Peraita és psicòloga general sanitària, experta en psicologia afirmativa, en diversitat sexual i de gènere de la Universitat Internacional de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.