I tu, t’has sentit assetjada en una discoteca?

• Alguna vegada t’has sentit assetjada en una discoteca? A quina?
• A quina no? -respon una de les noies enquestades- l’excepció és que no passi res. Cada vegada que surto de festa em toquen el cul o m’agafen per ballar sense demanar-me permís. Sents que t’envaeixen el teu espai vital, però tampoc saps com aturar-ho.

El 80% de les noies enquestades afirmen que han estat víctimes d’algun tipus d’assetjament o que s’han sentit discriminades. Pel que fa als nois, aquesta xifra es redueix al 58%, segons una enquesta pròpia. Quines són les principals agressions?

Parlem, doncs, de masclisme o sexisme? Victoria Sau en el seu llibre Diccionario Ideológico Feminista explica que “el masclisme el constitueixen actes físics o verbals, a través dels quals es manifesta de manera vulgar i poc apropiada el sexisme subjacent en l’estructura social”. I que en canvi el sexisme és “el conjunt de tots i cadascun dels mètodes utilitzats en el si del patriarcat per poder mantenir la situació d’inferioritat, subordinació i explotació del sexe femení”.

A través dels testimonis enquestats, hem pogut copsar que la majoria de joves consideren que les discoteques són ambients sexistes. Què en pensen els clubs nocturns d’això? Set establiments de la ciutat de Barcelona i rodalies ens han descrit les condicions.

Pel que fa al dret d’admissió totes les discoteques afirmen seguir les polítiques marcades per la Generalitat de Catalunya. El requisit principal és permetre exclusivament l’entrada a majors de 18 anys. Fent referència a les polítiques de comportament, els clubs tenen el dret a no deixar entrar qui es trobi sota els efectes de la droga o l’alcohol, o que presenti actituds violentes.

I a nivell estètic? En aquest aspecte les polítiques varien. No és un criteri establert per la llei, i les decisions que prenen són més subjectives. A Cocoa i Salamandra no tenen restriccions. A aquesta última, la seva filosofia és que “la gent vagi vestida com se senti feliç”. A Sutton el seu dret d’admissió “és bastant estricte” i tenen “una estètica clàssica”.

Segons estableix l’article 10 de la regulació de la Generalitat aprovada el 2009, l’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere. El dret que tenen els establiments a decidir qui entra al seu club d’acord amb el  dress code, però, pot suposar que darrere de justificacions basades en la vestimenta s’hi amaguin actituds discriminatòries.

A la pràctica, els clubs apliquen polítiques distintives entre sexes? La resposta de tots els  clubs ha estat que no, que l’accés i les promocions són iguals. El que incentiven a través de les seves ofertes d’entrada és que la gent vagi a la discoteca d’hora, quan obren. Argumenten, però, que tot depèn de les necessitats del club i de les previsions d’aforament que tinguin per a aquella nit.

Tot i això, navegant per les pàgines web i les xarxes socials de diverses discoteques es pot observar que en més d’un cas sí, es fan distincions entre noies i nois, tot i que en els últims dos anys s’han produït canvis. Fa un parell d’anys moltes discoteques venien l’oferta de “noies entrada gratuïta”. Ara, aquesta promoció, en la majoria de casos, ha passat a ser “nois entrada gratuïta fins la 1:00 h, noies fins la 1:30 h”. Tot i això, l’enquesta realitzada ens mostra que, a la pràctica, la majoria de persones que entren de franc són dones. Només el 50% de les noies acostumen a pagar per entrar a les discoteques, en canvi, el 90% dels nois paga normalment.  Segons un responsable d’Otto Zutz “les noies estan menys disposades a pagar que els nois, i això és una manera de fer publicitat”. Si a la discoteca només hi van nois, “no és un èxit”. L’enquesta ens mostra però, que a més d’un 80% de les persones enquestades no els agrada l’oferta de “noies entrada gratuïta”.

Una de les enquestades va definir aquestes estratègies com a sexisme “amagat”, però, realment se n’amaguen?

El sexisme, però, no el pateixen només els clients i clientes de les discoteques sinó també treballadors i treballadores. La majoria de les discoteques enquestades defensen que al seu club hi ha paritat, però Costa Breve i Malalts de Festa trenquen amb aquesta línia: hi treballen el doble de cambreres que de cambrers. “Les noies hem d’anar amb talons i preferiblement amb tops, mentre que els nois poden anar amb vambes”. Amb aquestes paraules, una cambrera d’un club de Barcelona resumeix la situació habitual de les noies en els clubs de nits. “Les discoteques són com una selva on, per desgràcia, convivim cada nit amb comentaris despectius”, descriu una altra cambrera.

“Quant cobres pel “xupito”? I el cubata? I tu per hora?”. “T’espero a les 6 del matí a la porta del meu cotxe”. Aquests comentaris, però, no són exclusius dels clients. Tal com expliquen les entrevistades, “molts encarregats encara tenen la visió de la dona amb mini faldilla, talons i escot” i asseguren que al món de la nit els pantalons encara els porten els nois.

Les discoteques també compten amb un altre element negatiu: la lletra de la música. “Mentre que la gent porta samarretes que posen “Soy Feminista”, se segueix creant música que contribueix al sexisme i nosaltres ho seguim consumint”. Maria José Massanet, professora de Publicitat i analista de lletres de cançons descriu la situació com a “preocupant”, després de realitzar tallers a nens de 10 anys que ja escolten i canten reggaeton.

És un error, però, lligar directament reggaeton amb sexisme. Priscila Álvarez, Investigadora predoctoral del sexisme en la música, defensa que “culpar a gèneres com el reggaeton d’aquests comportaments és atrevit, perquè és desconèixer la sexualitat que té lloc en altres gèneres musicals, que no són tan demonitzats com el reggaeton”. És més, podem trobar sexisme des de gèneres Rock amb els Rolling Stones, fins a gèneres Pop o Dance amb David Guetta.

Les situacions sexistes a les discoteques són més que evidents. Així i tot, només una de les discoteques entrevistades, Otto Zutz, disposa d’un punt d’atenció per a comportaments sexistes o agressions. La resta de clubs afirmen haver firmat el nou protocol de l’Ajuntament de Barcelona que fomenta l’antiassetjament, i que obliga al personal a fer un curs. Tot i que moltes festes majors ja han fet un pas endavant i han instal·lat Punts Liles d’atenció a persones que pateixen discriminacions, a les discoteques encara queda molt camí per recórrer.