I tu, jugues? Quan les parelles s’intercanvien

Ainhoa Leyton (@AinhoaLeyton) i Gemma Navarro (@gemmaanavarro)

Una barra amb els seus cambrers. Una pista de ball. Llums de colors. Típic bar de copes. Però quelcom grinyola. De sobte, al fons del local, es pot albirar una peixera gegant, de vidre. Buida, sense aigua. No és per a peixos. És per practicar sexe, a ulls de la resta de swingers. Aquest és només un dels clubs swinger de la ciutat. Però n’hi ha d’altres.

Ara bé, què són els swingers? No, no són ballarins de swing. La dansa swinger és d’una altra mena, però també es balla entre dos. O tres. O el que sorgeixi. Les possibilitats són molt diverses. Els swingers són aquells que practiquen el swinging, anglicismes a part, el que comunament es coneix com a intercanvi de parella. És a dir, aquelles persones que, durant l’acte sexual, permuten de companys. Amb tot, aquesta és una reducció superficial d’allò que suposa ser swinger, que, més enllà del sexe, s’erigeix com a un modus vivendi, cada cop més estès a Barcelona. La llista de locals no és pas curta.

Els inicis

No se sap del cert l’origen exacte d’aquesta filosofia. El que està clar és que la pràctica swinger no és nova. De fet, es remunta més de mig segle enrere. Una de les versions més consolidades apunta que va néixer als Estats Units durant els 60, quan milers d’homes passaven llargues temporades fora de casa, de servei militar, i per por a la infidelitat de les mullers, demanaven als seus amics que les visitessin. Unes visites d’allò més lúdiques, d’allò més íntimes, s’entén.

Però no és l’única hipòtesi. D’altres consideren que les parelles swinger van sorgir arreu de les primeres comunitats hippies, en què es promovia un alt grau de llibertat dins les relacions amoroses. I una tercera versió, recolzada per Daniel Bracamonte, editor de la revista swinger Entrenos, sosté que aquestes parelles van treure el cap a Filipines, a mitjans dels 50, dins les bases militars dels Estats Units. Els soldats i les seves companyes, allí, van inventar un joc que consistia a introduir les claus de les seves habitacions dins un barret. I que l’atzar decidís.

El feminisme, hi té cabuda?

No és el que succeeix ni de lluny en l’actualitat. L’acord, com bé afirma la Sandra, coneguda com a Miss Taboo dins el món liberal, sexblogger i ambaixadora de la revista swinger Gente Libre, el pacten les dones. “La comunicació és entre les dones i la decisió final és de les dones. I l’home és molt respectuós”.

El sociòleg Francesc Núñez, però, discrepa. Segons el seu parer, malgrat que sembla que la dona està en igualtat de condicions – de vegades, fins i tot millor – que l’home dins l’univers swinger, no compta amb les mateixes llibertats, perquè “no deixa de tenir exigències biològiques” de diferent tipus. Per tant, no deixa de trobar-se en una situació de desavantatge.

El matrimoni format per la Carmen i el Juan Carlos, no obstant això, sembla no haver trobat massa dificultats pel camí. Ella, bisexual i ell, heterosexual, freqüenten locals i festes privades swinger des de fa 15 anys, i en porten gairebé 25 de casats, fills petits inclosos. Tot i que la seva activitat dins l’ambient ha anat variant segons les èpoques, sent així que, tal com sostenen, “amb el temps es prefereix qualitat a quantitat”, actualment surten un parell de cops al mes a divertir-se.

És només sexe?

La conciliació no és impossible. Però en la majoria dels casos, ni tan sols no s’ha de conciliar res. Perquè, en paraules de Miss Taboo, “no és només sexe. És una forma de vida”. Una manera d’entendre les relacions sexo-afectives. Que, en el cas de la sexblogger, ha fet que hagi anant abandonant el món convencional. “Abans, totes les meves amistats eren verticals. Però ara, en gran part, són horitzontals”. La metàfora és fàcil d’intuir.

Però, com bé apunta la sexòloga Sílvia Catalán, experta en teràpia de parella, la relació amb el món swinger varia en funció de cada cas. Per a algunes parelles és un estil de vida. “Per a d’altres, és una experiència nova, excitant i que fa que passin una bona estona, però que no volen repetir massa”. Perquè pot comportar perills. Sobretot en el cas d’aquelles relacions que no tenen la suficient maduresa. Que manquen de confiança.

Sense prejudicis

Amb tot, les parelles que troben l’equilibri, com la Carmen i el Juan Carlos, asseguren viure plenament. Sense prejudicis i sense disculpes. Però no tot és de color rosa. El món liberal, malgrat erigir-se com a un món sense recels, conserva encara tabús, per exemple, en relació amb l’homosexualitat o la transsexualitat. “La mitjana d’edat és alta i la forma de pensar algunes coses encara ha d’evolucionar”, sosté Miss Taboo.

I, per descomptat, no s’ha d’oblidar els prejudicis externs. El més famós: el que defensa que els clubs swinger alberguen una espècie de pseudoprostitució. Segons Núñez, el paral·lelisme és evident. Les parelles que segueixen aquesta estil de vida, des del seu punt de vista, cerquen “un sexe sense compromís, un poder portar a terme unes determinades fantasies sexuals, un poder mantenir una relació totalment desvinculada de qualsevol altra connotació que no sigui el plaer i el sexe”. Un terme que no agrada gens als swingers, perquè adultera completament els ciments conceptuals de la seva filosofia.

Per la seva part, Catalán tampoc no hi veu cap mena de relació. Des del seu punt de vista, aquells que sostenen que la pràctica swinger s’assembla a la prostitució desconeixen de bon grau el funcionament del món dels intercanvis de parella. “No té res a veure amb la prostitució. Té a veure amb el gaudi i el plaer”. 

La capitalització de l’home modern

I amb la cerca de noves emocions. I amb el consum de nous productes, de noves experiències. Una tendència que, segons Núñez, aboca necessàriament a convertir-nos, a nosaltres mateixos, en productes. “Un dels efectes del neoliberalisme és se’ns ha convertit en capital. Necessitem capitalitzar-nos. I, com que som mercaderia, ens han de comprar”. Perquè se’ns compri en el mercat laboral, s’ha d’invertir en formació, en màsters, en estades a l’estranger. Perquè se’ns compri en el mercat sexual, s’ha d’omplir la motxilla de vivències íntimes d’allò més variat. L’ambient swinger, per al sociòleg, forma part d’una d’aquestes inversions. Per això les parelles swinger instrumentalitzen la seva relació, fixen pautes, normes. Per tal de sortir-se’n exitosa. Per superar la prova.

Segons Catalán, però, no és tant una qüestió de capitalització com un afer biològic. La sexòloga considera que la pràctica swinger té a veure amb el que es coneix com a l’efecte Coolidge, breument, un fenomen observat en la majoria de mamífers segons el qual s’experimenta un augment del desig en presència de nous companys de sexuals. “El concepte swinger no és tant el canvi de parella com a tal, sinó l’experiència eròtica i sexual feta amb persones diferents a la nostra parella”.

Res de nou. El que està clar és que el respecte és primordial. En paraules de Catalán, “s’ha de ser molt respectuós amb els sentiments i les emocions de l’altre. Per descomptat, si no se segueixen aquestes pautes bàsiques, la relació estarà destinada al fracàs. Swinger o no”.