17.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 18.07.2023 - 11:40
És una possibilitat, segons la majoria dels sondatges: que el PP i Vox sumin majoria absoluta i arribin a un acord per governar. Però què implicaria políticament per a la llengua, l’autogovern o l’independentisme? Pactes com el del País Valencià, amb l’entrada de l’extrema dreta a la Generalitat; o el de les Illes Balears, on el partit de Santiago Abascal influeix de fora estant i també a dins, als consells insulars, poden ser l’avantsala del que pot venir. Alberto Núñez Feijóo prova de no haver de recórrer a un acord amb l’extrema dreta: apel·la a la necessitat d’arribar a una majoria absoluta tot sol, que no pronostica cap sondatge dels que s’han publicat, i pressiona el PSOE perquè li faciliti la investidura per a no haver de dependre de Vox. Però alhora el PP hi ha pactat abans i després del 28-M i, finalment, els resultats poden ser la clau per a dirimir a quin pacte podrien arribar, segons el suport que necessiti Feijóo: des de fora o des de dins. Abascal, tanmateix, ho té clar: amb el PP, no és partidari de tancar-hi un acord d’investidura i prou. S’estima més formar part d’un govern de coalició, com han fet també a Extremadura o, abans, a Castella i Lleó. Fa pocs dies, en una entrevista a Canal Sur, Abascal qualificava de negativa l’experiència dels acords a la Comunitat de Madrid i a Andalusia. I el preu?
Promoure el castellà i posar fi al català a l’escola
El PP i Vox ja han posat el focus en la llengua a les Illes i al País Valencià. I això es pot traslladar també a Catalunya, malgrat les resistències que puguin trobar en el govern de la Generalitat, la majoria de partits del parlament, els sindicats educatius i les entitats defensores de la llengua. El candidat del PP a Barcelona, Nacho Martín Blanco, vol que s’apliqui el 25% del castellà a les escoles i defensa d’anar més enllà, fins a un model bilingüe en l’ús vehicular de les llengües. El programa electoral de Feijóo diu que garantiran que en les comunitats autònomes on hi hagi més d’una llengua oficial totes dues tinguin consideració de vehiculars, d’acord amb un “patró d’equilibri lingüístic”, amb l’objectiu d’assegurar que tots els d’estudiants escriguin i s’expressin correctament en castellà i “la llengua cooficial corresponent”. Vox diu, directament, que la situació actual és un “apartheid lingüístic” que crea “espanyols de primera categoria i de segona”. I promet que garantirà l’ús del castellà arreu i eliminarà “qualsevol forma de discriminació” per raó de llengua. Segons Vox, l’independentisme ha usat la llengua com a element segregador entre espanyols i hi ha hagut governs autonòmics que han construït falses identitats per a homogeneïtzar territoris artificialment. Perquè s’acabi aquesta situació, assegura que es perseguiran les autoritats educatives que impedeixin el “dret” dels alumnes a formar-se en castellà, i per a això hi haurà un règim d’inspecció estatal que apliqui un règim sancionador dur.
Al País Valencià, el PP i Vox s’han compromès a defensar la lliure elecció de la llengua en totes les etapes educatives, en un intent d’arraconar el català. L’acord de govern també inclou eliminar les subvencions a les entitats que “promoguin” els Països Catalans. Un exemple de la importància que té aquesta qüestió per a Vox ha estat la supressió de les subscripcions de revistes en català com Camacuc o Cavall Fort a la biblioteca de Borriana. A les Illes, l’acord entre el PP i Vox també estableix que les famílies puguin triar la primera llengua d’escolarització dels seus fills, amb el compromís d’estendre-ho a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa, José Ramón Bauzá no va poder aprovar un model semblant quan era president i el PSIB tampoc no va reeixir a aprovar una llei que reconeixia el castellà com a llengua vehicular a l’escola, arran de l’oposició de les entitats educatives i de Més, el seu soci de govern. Vox, de fet, pretén que les competències sobre educació es recentralitzin i s’unifiqui tot el model per eliminar “l’adoctrinament separatista” que diu que s’ha promogut a l’escola.
L’educació és, certament, una de les obsessions de l’extrema dreta. Tot i que parla d’adoctrinament per a referir-se a la suposada difusió de l’independentisme, pretén modificar els currículums escolars per a incloure-hi adoctrinament espanyolista. En concret, pretén que es destaqui la “història d’Espanya, la identitat nacional i l’aportació d’Espanya a la civilització i a la història universal, amb especial atenció a les gestes i assoliments” dels que anomena “herois nacionals”, a més de la bandera, l’himne, la corona, i la difusió del coneixement de “les manifestacions pròpies” de la nació espanyola i de la hispanitat. Alhora, vol dotar de la “màxima protecció jurídica” els símbols de la bandera, l’himne i la corona, i agreujar les penes per les ofenses i ultratges a l’estat espanyol i els seus símbols.
En el programa electoral, Vox també demana que el coneixement del català no sigui requisit per a l’accés a la funció pública. I aquest requisit també el vol eliminar el nou govern del PP, sustentat per Vox, a les Illes. S’han compromès almenys a garantir que el fet de no saber català no penalitzarà en l’accés a la funció pública. Tampoc, per tant, en l’àmbit sanitari, després de la polèmica per a mirar d’eliminar-lo durant el mandat de Francina Armengol.
Reintroduir la sedició i penalitzar les urnes
El PP promet més bel·ligerància contra els partits i el moviment independentista. Vol fer marxa enrere en totes les mesures negociades entre el PSOE i ERC i anar més enllà per a fer inviable un altre referèndum com el de l’1-O. En concret, el PP ha inclòs en el programa la recuperació del delicte de sedició al codi penal, “millorant-ne i actualitzant-ne la tipificació”, diuen, per a castigar les formes més greus de deslleialtat a la constitució espanyola. També asseguren que regularan les conductes de deslleialtat de les institucions dirigides a “fer perillar la pau i l’ordre constitucional”, tant si és convocant referèndums o consultes no autoritzades. I també més possibles “maquinacions” per a perjudicar el crèdit de l’estat espanyol en la comunitat internacional. El PP també vol reformar novament el delicte de malversació per retornar-lo a la fórmula anterior a la reforma promoguda pel govern de Pedro Sánchez, a fi de “adequar-ne la definició i les penes als estàndards europeus”. En tot això, no sembla que hagin de tenir dificultats per a entendre’s amb l’extrema dreta. Vox també parla, en el programa, de recuperar els delictes de “referèndum il·legal”, sedició, traïció i malversació de cabals públics. A més, en vol augmentar les penes perquè considera que són greus delictes contra la unitat i la sobirania de l’estat espanyol i el patrimoni de tots els espanyols.
Feijóo també aspira a modificar la llei de l’indult per a “reformar la motivació” que n’ha de fer el govern espanyol. I pretén encapçalar una modificació de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per impedir que les persones que es trobin en situació de crida i cerca es puguin presentar a les eleccions. Una clàusula que sembla feta a mida per al president a l’exili Carles Puigdemont, amb el propòsit que no pugui tornar a ser eurodiputat. Aquesta incompatibilitat la vol aplicar també als condemnats per terrorisme, que no vol que puguin ser elegibles sense acreditar penediment, perdó i reparació a les víctimes.
Vox promet igualment de suspendre immediatament l’autonomia de les comunitats autònomes amb governs que usin instruments d’autogovern per “atemptar contra la unitat d’Espanya”. A més, volen fer visible i assegurar la presència de l’administració civil i militar de l’estat espanyol a tot arreu, especialment on hi hagi “governs separatistes” que creuen que han intentat de “esborrar” Espanya. D’una altra banda, Vox també vol convocar una consulta perquè els ciutadans expressin la seva voluntat sobre la il·legalització de partits independentistes. Ho vol fer en aplicació de l’article 92 de la constitució espanyola. Perquè Vox creu que s’han d’il·legalitzar les formacions polítiques i les entitats que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de l’estat. A més, l’extrema dreta garanteix que es deixin de perseguir opinions per delictes d’odi, una persecució que creu que gairebé mai no s’aplica a qui correspondria: els independentismes, l’extrema esquerra i les ideologies totalitàries, diu.
Del cafè per a tothom a la centralització de competències
El PP vol impulsar òrgans de relació multilaterals amb els territoris com ara la conferència de presidents o el Consell de Política Fiscal i Financera. A més, promet una reforma del sistema de finançament, pendent d’actualitzar-se d’ençà del 2014, i cercar els “consensos necessaris” que la facin possible per a garantir, diuen, un “repartiment equitatiu dels recursos” i preservar l’autonomia de les comunitats autònomes. Vox és partidari d’eliminar les autonomies actuals i que el govern espanyol assumeixi totes les competències clau. A més de l’educació, vol que exerceixi totes les competències en matèria sanitària i establir un sol sistema arreu, que hi hagi una sola targeta sanitària i una cartera de serveis comuna. També vol que el govern espanyol assumeixi totes les competències en matèria de seguretat, interior, trànsit, protecció civil, vigilància marina, justícia i institucions penitenciàries que van ser transferides anys enrere.
