I Sánchez va triar Aragonès: el president espanyol juga a desgastar l’independentisme en la pugna per la fotografia

La primera reunió amb llums i taquígrafs que farà el president espanyol, Pedro Sánchez, amb un dirigent català després de la investidura serà amb el president Pere Aragonès. La coincidència de Sánchez amb Carles Puigdemont al Parlament Europeu la setmana passada es va limitar a un reconeixement indirecte del cap de Junts per mitjà del diàleg. Era un pas més després dels que ja havien fet el número tres del PSOE, Santos Cerdán, i la dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, reunint-s’hi durant les negociacions. El definitiu es farà esperar: Sánchez va confirmar dimarts, en una conversa amb periodistes, que més endavant es veurà amb Puigdemont i Oriol Junqueras. Probablement, serà quan ja s’hagi aprovat la llei d’amnistia. De moment, la primera encaixada de mans del president espanyol serà amb Aragonès.

Sánchez ha tardat uns dies a admetre públicament la veracitat de l’anunci de la reunió que havia fet Jordi Turull sobre una futura trobada amb el president a l’exili. Turull ja havia convingut amb Cerdán que ho farien públic. Però aquell dia Sánchez es va limitar a assenyalar que ell, a l’agenda, hi tenia una reunió, avui, amb el president de la Generalitat a conseqüència d’una visita al supercomputador de Barcelona. I així serà: al matí coincidiran en una reunió al Barcelona Supercomputer Center i, a les dotze del migdia, Aragonès rebrà Sánchez a palau. Sánchez dosifica els moviments. Primer, el PSOE i Junts es van reunir a Suïssa amb la concurrència del mecanisme de verificació coordinat pel diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez. La taula entre ERC i el PSOE, amb un altre mecanisme de verificació, per ara desconegut, no s’ha reunit, i la taula de diàleg es manté aturada d’ençà de l’estiu de l’any passat. El contacte entre els dos presidents serà el tret de sortida de la represa negociadora del PSOE amb ERC. Però l’executiu remarca que ve de lluny: vol deixar clar que res no comença sinó que continua.

El que ha canviat ara és l’aposta de Puigdemont per la via pactada i la cursa descarnada entre ERC i Junts per fer lluir els rèdits de la dependència del PSOE al congrés espanyol. Avui, sobre la taula de la sala de diputats de palau, hi haurà el traspàs de Rodalia, un nou sistema de finançament, una quarta reunió de la taula de diàleg i la resolució del conflicte polític, entre més qüestions. El govern insisteix que no és cap reunió de cortesia ni de coneixença, sinó de treball. Aragonès encara el tram final de la legislatura i necessita avenços: desplegar els pactes de la investidura i, sobretot, situar la demanda d’un referèndum pactat –centrada en la seva proposta d’un acord de claredat– en l’horitzó negociador. No li convé que Sánchez s’escudi en un canvi de govern per alentir-ho tot. Però les eines que té per a fer pressió són limitades.

La tramitació de la llei d’amnistia a les corts espanyoles encara lliga curt ERC i Junts i, de retruc, els complica el desmarcatge en el pressupost espanyol per poder-ne obtenir més rèdits. De fet, les dues forces independentistes comparteixen la mateixa necessitat: malden per situar la negociació del referèndum en l’agenda. I competeixen entre ells per presentar-se davant l’electorat com el garant dels millors resultats possibles en l’estira-i-arronsa amb el govern espanyol. Sánchez confia que el desgast electoral que li puguin causar els acords amb ERC i Junts s’esmorteirà d’aquí al final de la legislatura. Fins llavors, han de passar moltes coses: les eleccions basques, les gallegues, les europees, i després pot ser que Salvador Illa torni a guanyar les eleccions a Catalunya. Té el discurs estudiat: reconeixent políticament Puigdemont i Junqueras, els fa retornar al sistema institucional espanyol.

Quan se’ls hagi aplicat l’amnistia, Puigdemont deixarà de ser un “pròfug” de la justícia, com li ha dit reiteradament l’espanyolisme, i Sánchez no tindrà cap impediment per a reunir-s’hi tantes vegades com calgui. Ni amb ell ni amb Junqueras. Perquè el president espanyol no juga únicament amb l’ambivalència entre el president de la Generalitat i el president a l’exili, destituït pel 155, sinó que també juga amb la incògnita de com conviurà a ERC la bicefàlia de lideratges si tant Aragonès com Junqueras es poden presentar a les eleccions.

A Sánchez li interessa difondre que són els independentistes els qui han fet marxa enrere, tot canviant la unilateralitat per una encaixada de mans. A ERC i Junts, que l’electorat tingui clar que és una victòria de l’independentisme tant l’amnistia com que Sánchez escolti la paraula “referèndum” a l’altra banda d’una mateixa taula, reconeixent-los com a interlocutors, encara que no estigui disposat a cedir en res que s’assembli a l’autodeterminació. Sigui com sigui, al discurs de la “pacificació” de Sánchez, li va com un guant el fet que aquells que un dia es discutien sobre si declarar la independència o convocar unes eleccions on intentar ser hegemònics pugnin ara per fer-se primer una fotografia amb el president espanyol.