I quin problema hi ha si guanya Arrimadas?

El proper 21 es juga el futur de Catalunya. El seu futur com a País. I a l’altre bloc tenen molt clar que hi ha dos blocs. Només això. N’estic segur que el poble també ho té clar. I del que es tracta és que el bloc catalanista tinga la majoria absoluta. I que els nous governants tiren endavant amb el que encara està per enllestir. La resta només serveix per a distreure. Ca sumar. I sumar al bloc que ens interessa. Al què defensen els qui avui estan a Brussel·les. Arrimada ja farà bé de recollir els vots del PSOE i del PP; que ells s’ho han guanyat a pols, anar al carrer. El que importa, però, és sumar més que l’altre bloc. En vots, també estarà bé, que ja ho diu l’editorial. No són unes eleccions normals.

Senyor Director,

Tan sols una reflexió concreta i especifica al seu editorial d’avui. Certament que no cal ser independentista per ser català, i que es pot ser català i alhora sentir-se espanyol. Ara bé crec que no es pot ser català i odiar la llengua catalana, odiar la historia catalana, odiar l’economia catalana, odiar la cultura catalana, odiar la societat catalana, desitjar la seva desaparició com a realitat nacional diferenciada. No es pot ser català quan t’alegres i celebres que el teu President sigui exiliat i consellers empresonats i cridar Puigdemont al paredón.

Ja n’estic més que fart que per no esvalotar el galliner i ser políticament correctes, no diguem les coses pel seu nom: la gent amb aquest tipus d’actituds no son catalans, sinó uns colonitzadors. Com els britànics a l’India no eren indis sinó colonitzadors britànics…

Jo no m’hi escarrassaria gaire en els cops d’efecte i les interpretacions. L’unionisme domina el medis de comunicació de masses tant a Espanya com a Catalunya. Surti el que surti, la lectura que es difondrà als mitjans de comunicació serà la pitjor possible per a Catalunya.

Si l’independentisme guanya en vots i escons però C’s queda primera força i el PP resulta extraparlamentari, la noticia serà que C’s és primera força, no que el PP és extraparlamentai ni que l’independentisme ha guanayat en vots i en escons.

Però l’important d’aquestes eleccions és que l’independentisme guanyi en vots i en escons. Si ho aconseguim ja poden cantar que estarem molt més aprop de que la república faci efectiva.

Per mi ja signavaa ara mateix si C’s treu un 30% i JxCat, ERC i la CUP queden empatats amb un 20% cada un, Cat en comú un 6% i PP i PSC empaten amb el 2% cada un i resulten extraparlamentaris. Amb un 60% de vots independentistes l’éxit seria espatarrant.

Crec que hi ha un excès de confiança en les enquestes … que han demostrat ser de tot menys fiables. Jo si trobo que, per separat, l’independentisme pot aconseguir més vots, per un sol motiu: qui prima el sentit democràtic per damunt de l’ideològic trobarà més facilitat per escollir canditat des de la seva vessant ideològica, és a dir, es rascaran tots els vots possibles. I una “enquesta casolana”: Guanya JxCat, desprès ERC i a continuació Cs o PSC, però l’independentisme democràtic es pot enfilar més enllà del 55% del vot. Què farem aleshores?

Ben d’acord. Tots els partits tenen dret a allò que democràticament els donen les urnes. Fins i tot amb les males arts que estem veient que empra un dels blocs en presència, respectarem el resultat i exigirem que l’altra part també ho faja. Això no treu que cal vigilar i denunciar tots els abusos i exigir seny i generositat als partits que no han triat la unitat, tant en campanya com després.
Pel demés, entenc que és català qui viu i treballa i, ull!. respecta i estima la gent, la llengua i la cultura del país. Qui no ho fa i no en vol ser, ell mateix s’exclou i resta foraster.

Això d’ un sól poble ja serà, hores d’ ara, molt difícil, més aviat, dues realitats nacionals convivint, en el millor dels casos, dins d’ un mateix territòri.
L’ enfoc que ha fet l’ independentisme i cap on han derivat les coses així ho fan pensar, si no hi ha un canvi important de l’ enfoc en la propera legislatura, i tot i així , potser, ja no s’hi és a temps.
Algún comentari parla de colonitzadors, segurament amb raó, però avui ningú ens acceptarà plantejar un conflicte en aquests termes ni a casa ni a fora de casa.

Jo hauria preferit una llista unitària que lluités per l’hegemonia política per poder començar a implementar la República. Ara, em trobo que tinc motius per votar qualsevol de les llistes republicanes: la de Erc o la de la Cup per majors afinitats ideològiques, la del President perquè el respecto com el nostre President. El que està en joc és el futur del país amb la seva identitat i cultura pròpies, així com el disposar dels nostres recursos i poder-los usar per donar prioritat a les polítiques que voldrem els catalans.
Les eleccions han estat convocades de manera il·legítima i amb pressa, factor que ha impedit una determinació assossegada de quina estratègia és la millor. Ara si haguéssim estat mesos discutint sobre quin és el millor pas a fer en aquests moments, segurament també s’haurien barallat durant molt de temps i ens hauríem avorrit. Hem d’aprofitar l’empenta de l’atac del règim espanyol que ens permet, tanmateix, un bon grau de unitat republicana.

Los resultados del 21D, condicionaran LAS ELECCIONES ESPAÑOLAS QUE QUIERE CONVOCAR RAJOY EN EL 2018, CUANDO , en que momento le es faborable al PP , y eso depende de como se venda lo sucedido en España .

CIUDADANOS AYUDO A RAJOY A ALCANZAR LA PRESIDENCIA DEL GOBIERNO ESPAÑOL junto con la abstencion del PSOE ……. LOS DEL EQUIPO 155 (UNIDOS FOREVER)

¿NADIE LA CRITICA POR SU POSTURAS ANTISOCIALES , DE APOYO AL GASTO MILITAR DE RAJOY, DE COMO SE MATAN INMIGRANTES EN LA FRONTERA SUR CON SU APOYO POLITICO???? DE COMO MATAN SUS JUECES LAS LEYES DE AYUDAS SOCIALES CATALANAS???

ALGUIEN DEBE RECONSIDERAR EL PONER EL DEDO EN LA LLAGA DE CIUDADANOS POR LO ANTISOCIALES QUE SON Y SU COLABORACION ACTIVA CON EL PP Y SU CORRUPCION.

Denunciar su anticatalanismo TRADICIONAL LES DA VOTOS A ELLOS , Y LO PARADOJICO es que el CATALANISMO ACTUAL NO ES EL CATALANISMO DEL PSC , CONVERGENCIA O PUJOLISMO que es lo que Arrimades critica ….. … la republica catalan ES OTRA COSA , va de prometer mas justicia social CON LAS LEYES hechas en BARCELONA Y NO EN MADRID , y con MAS RECURSOS DEL DINERO DE LOS CATALANES QUE NO SERA ROBADO POR ESPAÑA …

REPUBLICA CATANA FRENTE MONARQUIA ESPAÑOLA … monarquia VERSUS REPUBLICA !!!

Benvolgut Vicent,

Sí passa quelcom si C’s obté més vots que ERC, estic amb Agustí Nicolau, això voldrà dir que el partit anti llengua catalana (que és pel que es va crear el partit) haurà obtingut més vots que els històrics del catalanisme, i això vol dir tenir una part de la societat important que compra els arguments de Telecinco, La Sexta, Antena 3, El País … És democràtic comprar eixos arguments? Sí, sense cap mena de dubte, cap demòcrata negarà el dret a votar idees, el problema és quan les idees és posen a la pràctica, quan tens el poder polític, això és la democràcia però, de la mateixa manera que algú que vol la unitat d’Espanya es sent preocupat per les idees de l’independentisme, nosaltres ens preocupa que tinga tanta forca un partit que es va crear per eliminar-nos del mapa.

Lamentablement els partits són els partits. No tenen remei. Tot i que jo volia una llista unitària, anar per separat també té els seus avantatges perquè s’aconsegueix una especialització en la “caca” de l’indecís.

En aquest cas, ERC ha d’anar a disputar el vot als estafadors dels comuns, enlloc de donar-los joc com sovint fa Joan Tardà. Els han de menjar el terreny dient que el seu vot és inútil i que només afavoreix al clan del 155. En els anys que porten d’equidistància no han aconseguit res. Res de res. Mentrestant nosaltres hem aconseguit que nasqués la república.

Quina diferència, no?

No ens hem d’oblidar de dir, sempre que parlem de les eleccions, que a més d’il·legítimes són tramposes. Jo he detectat com a mínim cinc motius de trampa. Les trampas a comunicació, control electoral, dret a aplicar programa, llibertat dels candidats i beligerància política per un bàndol del convocant. Això es tradueix en aportació de votants a l’espanyolisme.
La voluntat no ens ha de fer perdre de vista la realitat.
Si guanyem, haurem guanyat perquè haurem lluitat amb grillets als peus i una ma lligada a l’esquena. Si perdem, si és per poc, no hi haurà lectura en termes de democràcia perquè representaria que els catalans tenim drets més limitats que l’altra fent, com els negres esclaus, els jueus a Alemanya i Áustria als anys 30 o els kurds a Turquia.
Ja sé que m’ho hauré d’empassar igualment, però han d’entendre, a Espanya, que el que guanya fent trampes no acosegueix ésser reconegut com el millor.
Els feixistes no guanyen eleccions democràtiques. No sé segur que les puguin perdre, però ho intentarem.

En democràcia estricta tothom té dret a ser votat i escollit.
Però ciutadans ha utilitzat la tergiversació, el cultiu dels sentiments més baixos contra la llengua, l’escola i tot allò “no prou espanyol” segons el seu criteri.
Van néixer amb la intenció d’aplicar la repetició del Decret de Nova Planta per cinquena vegada a la nostra història.

Pregunto:
Això de crear la desunió de la societat amb abundància de males arts, es veu que no ho hem de tenir compte ?? ¿No ens ha de fer dolor a l’ànima ?? ¿Hem de fer veure que no notem la seva ràbia contra la nostra cultura ?? ¿Que potser no ens volen suprimir com a poble milenari distint de l”EspañaUna” i annexionat por derecho de Conquista pel Primer borbò de Castilla ??

El seu mestre és l’Aznar que també ens vol esborrar de la terra.
Aznar i Felipe ens consideren un càncer molt pitjor que ETA.
I la nostra única “culpa” és haver perdut una guerra.
El professor Cotarelo diu que n’hem perdut tres o quatre.

Diverses consideracions:
– cal recordar les continues estimacions inflades de Cs abans de totes les darreres eleccions. Crec sincerament que en aquestes passarà el mateix.
– avui per avui ERC s’ha equivocat en quasi tot el que ha fet des del 27O, així que queda clar que les opcions per a aconseguir la independència són CUP en primer lloc i la llista del president després.
– i per últim, com bé dius, el que hem de fer és guanyar com a bloc independentista… i és el que farem

Tan sols una reflexió concreta i especifica al seu editorial d’avui. Certament que no cal ser independentista per ser català, i que es pot ser català i alhora sentir-se espanyol. Ara bé crec que no es pot ser català i odiar la llengua catalana, odiar la historia catalana, odiar l’economia catalana, odiar la cultura catalana, odiar la societat catalana, desitjar la seva desaparició com a realitat nacional diferenciada. No es pot ser català quan t’alegres i celebres que el teu President sigui exiliat i consellers empresonats i cridar Puigdemont al paredón.
Ja n’estic més que fart que per no esvalotar el galliner i ser políticament correctes, no diguem les coses pel seu nom: la gent amb aquest tipus d’actituds no son catalans, sinó uns colonitzadors. Com els britànics a l’India no eren indis sinó britànics.

Comparteixo plenament la teva editorial d’avui. Vaig ser un dels promotors de la recollida de signatures per a fer possible una agrupació d’electors al servei de la unitat entre els partits. Una candidatura unitària en defensa de la restauració de la democràcia i del compromís per seguir la construcció de la República, mantenint viu l’esperit unitari de l’1 i del 3 d’octubre.

Vaig poder constatar en primera persona les ganes de la gent de sentir-se identificada en una candidatura unitària, que finalment no va ser possible. Avui, com mai s’havia vist, la forta repressió aporta a la política una càrrega increïble d’emocions i sentiments que desborda les costures del partidisme i dota d’una gran dosis d’humanitat i de ganes d’unitat a la política. Estiguem a l’alçada.

Aquestes eleccions no van de lògica autonomista i per tant tampoc de lògica partidista. Són la segona volta del Referèndum de l’1 d’octubre, aquesta vegada amb la participació dels constitucionalistes. Als ulls del món és el Referèndum pactat, no siguem nosaltres que caiguem en el parany autonòmic !

En aquest marc la única candidatura que ha incorporat elements de transversalitat i valors d’unitat és la candidatura del President Puigdemont, Junts per Catalunya. A ulls del món la rivalitat és entre Puigdemont (govern de Catalunya) o Rajoy (govern d’Espanya).

Ara, ens cal que els tres grups independentistes guanyin clarament el Referèndum i d’aquests la candidatura del President Puigdemont es vegi reforçada, perquè així no hagi cap dubte de la victòria del govern legítim de Catalunya en front del bloc constitucionalista.

Hi estic completament d’acord, Vicent, si ens crèiem la República proclamada, tot el que no sigui una llista única per defensar-la és, ras i curt, una deslleialtat. És el meu parer, i m’he fet un tip de defensar-lo, sovint en va. Quina manca de sentit de país, i quina manca de dignitat política: el president, a l’exili, i el partit del vicepresident postulant-se per governar.
Per altra banda, crec, Vicent, que ets massa indulgent amb l’adversari. Una gran quantitat dels seus són gent que obertament detesten aquest nostre país i malden des de temps immemorial per convertir-lo en Castilla del Este. Crec que, amb el minso percentatge mediàtic (TV3 fins i tot autocensurada i més papista que el Papa pel que fa a pluralitat), el bombardeig de les televisions, la manca de diners per fer campanya mentre que els espanyolistes són hiperfinanançats…qui sap per qui (SCC, Cs…etc), ja que, sense comptar el PP, amb llurs militants no podrien pagar-se ni l’autocar, i amb els líders carismàtics en presó o a l’exili… asolir un 50% dels vots fóra senzillament heroic.
Aquestes eleccions són una ignomínia i una vergonya, i sigui quin sigui el resultat caldrà continuar-ho denunciant. Per això un resultat favorable a l’espanyolisme mai es podrà considerar legítim.

Em sap greu dir-ho, però no estic gens d’acord amb l’editorial. No entraré en si els partits havien d’anar o no units a les eleccions, cosa sobre la qual tots tenim la nostra opinió.
El que està clar és que una majoria de C’s com a partit té un efecte psicològic immens i els servirà com a plataforma durant el temps que sigui per erosionar i rebregar les institucions. No podem donar-los arguments tan senzills. Si no guanyen enlloc, hauran de callar.

I sobre si votar-los és un vot contra Catalunya doncs SI, amb totes les lletres. No és ilegítim fer-ho, faltaria més, però és un vot a favor de desfer tot allò que tingui a veure amb autogovern, identitat pròpia, infraestructures, etc. I en això li dic jo un vot contra Catalunya. Igual que és legítim votar a Democracia Nacional, per molt que ens faci ràbia, i és un vot contra la democràcia.

Jo crec que per afrontar els problemes ens cal dir diagnosticar-los i expressar-los clarament. No fer-ho potser ens consoli, però no fa que els problemes desapareguin.

Ara el que hem de fer és guanyar i tombar-los el seu feixisme amb vots.

Estic totalment d’acord amb l’editorial. Em sap més greu les baralles entre ERC, JxCat i CUP que una possible majoria de vots de Cs, sempre que el bloc independentista aconsegueixi la majoria absoluta.
És una campanya tòxica i viciada per a unes eleccions il.legítimes, que a la pràctica seran llegides en clau de ratificació de la República. Penso que s’havien d’haver esperat a unes eleccions constituents i legals per definir el color polític de la República. No ara. Sobretot perquè tal com estan les coses ni tan sols poden fer una campanya oberta explicant la seva estratègia, ja que segons el que diguin se’ls podrien tirar a sobre.

Si guanyen o pujen molt Cs i PP per mi voldrà dir que l’independentisme s’ha equivocat anant en contra i fent emprenyar molt una part de Catalunya a la que s’ha de fer veure costi el que costi que l’Espanya dels pobles avui dia ja és l’Europa dels pobles i totes les seves cultures i idiomes hi han de ser representats per igual.

Cap altre lloc al món té aquesta riquessa cultural que cal preservar com una joia, els espanyolistes ‘catalans’ han de fer aquest salt mental, un salt democràtic universal, al seu subconscient encara deuen tenir les derrotes del seu antic imperi i no les saben pair (entenc que perdre mig continent americà els molestés) i deuen estar fustrats perque no aconsegueixen conquerir Catalunya i la seva cultura.. Ni podran mai (el nostre imperi també va ser molt gran però nosaltres ja hem après la lliçó).

Això aplica també a la part de PSC i Comuns catalans ‘espanyolistes’, en realitat confosos i mentalment dividits entre dues cultures, el que s’ha de fer es defensar-les les dues (com totes les altres del món), i no cal dir quina cal defensar més si una es 500 vegades superior a l’altre, es de sentit comú.

I perquè els catalans deurien perdre el seu ‘imperi’? Suposo que la resposta la tornem a tenir davant dels nassos veient les lluites partidistes.. No sé que els donen a aquests politics, si viuen com reis i són tots adinerats, a veure si en surten alguns altres que estiguin per la feina..

Quan diu que aquests partits, alguns d’ells sucursalistes de partits espanyols, són tan catalans com la resta només pot fer-ho sobre la base d’una definició implícita de catalanitat. Potser la seva es redueixi simplement a la residència, a un tràmit d’empadronament. Però com que la meva es fonamenta en l’estima i respecte del país, la seva llengua i cultura, li he de dir que no, que Ciutadans o el PP no em semblen gaire catalans, sinó tot el contrari, anticatalans fins al moll de l’os. ells mateixos es defineixen com espanyols., i que malament quan algú ho entèn així.

Molt d’ acord Vicent! jo també he dit i he repetit en molts comentaris que ERC feia molt de temps que se li notava massa el tic partidista que no tocava abans de l’ 1 octubre, i molt menys després. Vaig criticar el fet d’ anar separats des del minut 1 i ho segueixo pensant. Ja no cal parlar-ne, no. Pero ara corre-m’ hi tots que ens farem mal. Era d’ esperar que molts optaríem per ratificar el President legítim que ha estat apartat per un cop d’ Estat perpetrat pel partit amb menys representativitat al territori i obligat a l’ exili. És el nostre President elegit democràticament i lo just i legítim és dir-ho al món sencèr. No era moment de fer números ara. Però bé, espero que també ERC tregui uns boníssims resultats, tots sóm República. Però cert és que correm el risc del famós ‘ sorpaso’ per la divisió en dos cada vegada més clara a les enquestes. Sigui com sigui tots a votar i a guanyar, no tenim altra sortida.

Com sempre, en Vicenç la clava. L’objectiu ara no és que una de les tres llistes guany, sinò que les tres sumades superien amb escreix al bloc 155. I ratificar, ni que sigui simbòlicament, el nostre govern legítim, amb en Puigdemont al capdavant i en Jonqueras de vicepresident. I per qué no, ocupant les cadires buides amb membres de la CUP.
Per això mateix, sols un ‘però’ a l’editorial: potser ara no és el moment de culpabilitzar a cap dels partits indepes. No ens distraguem, que això pot desmobilitzar. concentrem-nos tots en l’objectiu comú. Ja hi haurà temps per la crítica.

Avui només vull dir que per a mi un català és aquell que hagi o no hagi nascut aquí, s’estima Catalunya i respecta la seva llengua i la seva història. Per tant, per a mi, cap persona del tripartit és mereix dir-se catalana, perquè no respecten res de tot això, si no que ho avorreixen. Crec molt més català un maori, un africà o un xinès que parlen el nostre idioma i estimen Catalunya, que una persona nascuda aquí i que rebutja qualsevol cosa que sigui catalana. Avui no estem d’acord, Vicent. Per a mi aquesta gent son traïdors al seu país, i mai els tindré com a companys, si no com a adversaris.

Volia afegir que ja que parlem de “ciudadanos”, avui el senyor Nard ens ha acabat d’explicar molt bé quina política pensa fer el seu partit amb les persones discapacitades. Em fot vermell només repetir-ho, però ho haig de fer. Aquest individu ha declarat en unmitjà públic textualment que “los subnormales se deben esterilizar para que no puedan tener hijos”. Aquest argument és directa i indiscutiblement nazi, i en qualsevol país mitjanament civilitzat el seu autor estaria a la presó o a un frenopàtic.
Jo no crec que un partit que pensa així hagi de tenir dret de presentar-se a unes eleccions en un país que es fa dir democràtic, evidentment sense ser-ho.

Tens raó Albert Miret.Però també és cert que el catalanisme mai s’ ha apropat als barris més espanyolistes a fer campanya, a escoltar-los. Ni a les ciutats del cinturó Roig. Sempre l’ han donat per perdut i no hi han dedicat esforços. Llavors ens trobem que no conseguim que conectin amb el nostre missatge. Per ells els catalano-parlants sóm tots burgesos que ens sentim superiors. Imagineu quina tontería! Almenys una servidora res més lluny de tot això. Però está instal.lat en l’ inconscient col.lectiu d’ aquelles zones. Per tant segur que tot el que nosaltres proposem, és un atac contra els seus interessos. No passa això als pobles, on els fills de nou-vinguts als 60 o 70, es van barrejar amb nosaltres d’ una manera natural. I no és que uns siguin més catalans que altres, és que potser el catalanisme no ha sabut anar a tots aquests llocs i fer politiques per acostar-los a la nostra cultura i estimar-la. No podrem mai fer-los nostres, si els culpem d’ aquest fet i no ens preguntem perquè ha passat això. Rivera ha sabut veure aquest gran fallo del catalanisme i l’ ha aprofitat per fins política. Ha vist ón és el nostre punt flac. També recull nacionalistes espanyols que fessis el que fessis, todo por la patria. Pero també hi ha molt de vot de la por a que nosaltres els convertim en catalans de segona si sóm República i ells no pintin res. I això per és molt preocupant, perquè per a mi importen tant com els que volem un Estat propi. Jo vull un païs que ningú pensi que n’ está exclòs.

Qualsevol força política que actui dins un territori a favor d’un Estat que el vol destruir, pot ser legal (constitucional) evidentment, però va contra el país. ¿Estar a favor del cop d’Estat del 155 i encara dir que s’aplica de forma massa suau, no és estar contra Catalunya, contra la democràcia, contra la llengua, la cultura, les institucions,etc.? Vicent no parlem del dret de governar, parlem de si aquest governar es fa per assimilar Catalunya anorreant totes les seves arrels identitàries.

L’altra part de l’editorial, d’acord. No es pot menystenir la força dels que volíem una unitat en aquestes il·legals eleccions. Aquest anhel es converteix en votar el més semblant a una llista de país, Puigdemont, i per altra part expressar amb el vot ( si juguem a partidisme molts votanst que buscavem la unitat també ), amb unes ganes de castic contra els partits que van fer impossible la llista única amb la falàcia que així ampliavem la bases de votants. La meva experiència personal fa que vegi molta gent que contempla l’argument.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

El més important en aquestes eleccions és que la suma dels partits independentistes tregui majoria absoluta. Tanmateix, no seria gens convenient que C’s i tot el que representa d’anticatalanisme radical fos la primera força política al Parlament.
Em sembla molt curiós tots aquests atacs a ERC per voler canviar la correlació de forces dins de l’independentisme, quan CDC-PDECat s’ho ha manegat fins ara per a seguir dirigint el Govern i el procés, basant-se en resultats del 2012. Potser així es pretén que el PDECat no pugui imposar personatges del tipus Germà Gordó i Santi Vila.
Respecte a la llista unitària, tan sols recordar la cara que feia el pobre Romeva quan als debats li retreien la corrupció de CDC , quan tothom sabia que l’inefable Mas seria el nou President en el cas de que guanyés la llista que ell encapçalava.
Sense majoria al Parlament no farem res i a més l’espanyolisme malmetrà tot el que tingui a veure amb la llengua i la cultura catalana. Però si tenim majoria hem de saber què fer amb ella, perquè tenint-ne, amb una estranya (sent benèvols) estratègia post-referèndum hem arribat on som ara.
Resumint, ens cal majoria independentista i idees clares de com tirar endavant la República Catalana.

Si guanya Arrimadas voldrà dir que dominen els carrers, voldrà dir que tenen la gent comprada. O venuda. Un mal símptoma i un mal missatge. Un fracàs, en definitiva.

I no, no són catalans, són partits espanyols a Catalunya, que és diferent. Són partits que treballen per a seguir expoliant el nostre país i el nostre esforç de cada dia.
Catalans són els que vivim i treballen a Catalunya, no només virtualment.

Arrimadas és una instància. D’un poder en decadència anomenat Espanya.

LA batalla és conseguir evitar la tupinada. Fer sebre a tothom que la JEC s’ha negat a acceptar observadors internacionals. Controlar al màxim que es pugi lo que passi amb el vot de l’estranger i amb el vot per correu, denuicar l’INDRA, exigir a la UE que exigesca joc net, dur observadors internacionals oficiosos ja que no en volen d’oficials, etc. Si no hi ha tupinada C’s no farà ni segon, a tot estirar empatarà amb el PSC. La manipulaciò de les enquestes per concentrar el vot espanyolista a C’s és clarìssima, restarà molts de vots al PP però els qui prengui al PSC per un costat els perdrà cap al PSC per l’altra costat (especialment amb les declaracions del Sr. Nard i Companyia, que estiraran vots d’extrema dreta però li faran perdre vots unionistes moderats que, amb el tarannà del Sr. Albiol, només podran esser recollits pel PSC). Que els independentistes caiguen en aquesta guerra és fer-los el joc: és un dels objectius de la brutal manipulació de l’enquesta del CIS, juntament amb el ja esmentat. Els partits indepedentistes han de fer la seua campanya i la societat civil l’ha de fer a favor dels tres indistintament, explicant que tenen l’opció d’un dels tres segons el posicionament en l’eix dreta/esquerra de cadascú. Demanar el vot per ERC perque no guanyi Arrimadas seria fer propaganda a favor d’Arrimadas, acabaria de decidir molts d’unionistes a votar-la.

Veig la intenció del director: dir que tothom té els mateixos drets.

Però avui heu perdut una ocasió per denunciar, que amb C’s, arribaria un partit franquista al poder.. de la mateixa manera que ho va fer Hitler (“democràticament”).

Penso que VW no té gens clar que la democràcia obliga a denunciar la tirania, el racisme I el despreci al poble que sempre acull tothom amb generositat. C’s i PP ens ho paguen anorreant la nostra cultura, escola, llengua mil·lenària i creant divisions falses molt cruels.
Fent com si Catalunya volgués destruir la lléngua de Calderón i Lope de Vega.

No afegiré gaire cosa més, ja que els comentaris precedents ja han dit força cosa. Però no me’n puc estar de reblar el paper d’ERC.

Ara temem una tupinada per part de l’altra banda del riu, i no sense motius, però la primera tupinada ja la va fer ERC quan va sortir corrents dient que es presentaria a eleccions i ho faria sola quan els altres dos partits encara estaven esmaperduts. En veure que els ciutadans independentistes volíem la unitat va voler corregir, però aleshores va fer culpable la CUP i ara que no volen admetre que s’equivocaren mig a mig, fan culpable a Puigdemont i JuntxCat.

Encara no han explicitat de manera clara i rotunda que no faran un tripartit o bipartit ni amb els Comuns ni amb el PSC.

Afarten.

Hem de guanyar en vots, no vull tornar a sentir dir l’Arrimades ni ningú que no sóm majoria, i si ho sóm amb les seves regles de joc (cens/eleccions), ens hem de saber controlar per molta pressa que tinguem..

A veure si acceptem que el soport a l’independentisme no és del 90% com diuen alguns alegrament després del maleït 1O.. Entre els uns i els altres.. Buff.. Sembla que visquin a la lluna..

Caldran mes votacions, més promitjos, més dades e idealment un referèndum acordat homologat per a que poguem construir un Estat Independent, construir una República dins una autonomia és lo més patètic que he sentit ultimament.. Un engany majúscul.

A la EU les coses es decideixen i després es construeixen i s’implementen o no, tipus Scotland, tipus Brexit, amb molt temps de negociacions, però el concepte clar i definit inicialment en referèndum.

Sorprenent Jonqueres d’ERC deixant escrites cartes per a ser publicades quan ja fos dins la presó amb el missatge subliminal d’anar per separat, sembla que ho tenia tot planejat, es deu pensar que sóm babaus.. Que busquin un altre líder, Puigcercós Carod i cia ja van saltar per motius similars.. Molta xerrameca..

Sorprenent la CUP que segueix sense dir si la República la construiran dins o fora d’Europa, o simplement ho bloquejaran tot com sempre, partidistes ‘radicals’ que sembla no es llegeixen les lleis a que donen suport tot i presumir de tenir juristes a les seves files.. Els de la majoria de vots al 27S sinó res.. Ja, ja ho he vist.

Sorprenent Puigdemont que encara aguanta el tipus després de ser l’únic honest i valent intentant convocar la segona volta i suposo volent seguir els consells d’Europa (Tusk: do not declare independence, don’t do irreversible steps).

Em sembla que només em puc fiar dels neo-independentistes, que de fet són els independentistes que finalment han sortit de l’armari gràcies a l’empenta social (ANC, Omnium, etc) Diuen que son de dretes, però els treballadors també ens revoltaremm si cal, tots junts, independentistes o no..

Aquest article només te un problema, em sembla a mi: és una mica contradictori. Primer és una qüestió de blocs i de la majoria del bloc independentista no en dubta: d’acord. Després, però, que no vagin junts continua essent un problema, tot i que la idea que per separat aconsegueixen més vots és “molt interessant” i no sabem si la comparteix, però la respecta. Em sembla que des del començament tothom ha donat per fet que per separat recollirien més vots, tot i que potser algun escó menys. Com diu l’article, una pega possible és que una altra llista pugui quedar primera, però la suma de vots i d’escons serà per a l’independentisme. Per tant, haurem aconseguit el que volíem: tenir més vots i més escons que els partits unionistes, probablement la majoria absoluta d’escons, i probablement més vots, en conjunt, que anant junts. Per tant, si precisament l’única possible pega (que una altra llista quedi primera, cosa que per altra banda em sembla bastant improbable) no és un gran problema, no entenc per què encara continua insistint en les bondats de la llista única.

Una altra cosa és que els partits es tirin els plats pel cap i es culpin mútuament de no haver anat junts (i ho fa tant ERC com JxC, em temo). A mi també em sembla obscè, sobretot perquè a més és inútil. És una idea que es troba en molts comentaris de mitjans digitals (no tant aquí a VW, afortunadament: us en felicito), i a mi sempre que els trobo em fa l’efecte que són trolls que vénen a rebentar. Fins i tot alguna vegada he contracomentat, a veure què passava, i en alguns casos m’ha semblat que ho feien de bona fe, però en la majoria no.

Arrimadas, la patrocinada per la banda franquista-opus-dei de CAIXABANK, el banc del feixista, franquista i parroco del OPUS-DEI, un tal FAINE D’AGBAR, ABERTIS, CATALANA, que nomes sap robar, robar i robar, cada dia s’esfonsa més i més.
FAINE, robar als accionistes per patrocinar aquesta PUTA DEL RIVERA, vols dir que es legal?
FAINE, L’OPUS-DEI es una MAFIA DE LLADRES?
un euro a CAIXABANK, es un EURO PER ARRIMADA I EL FEIXISME ESPANYOL DEL GOBIERNO OPUS-DEI DE ESPAÑA

Igual que molts altres comentaristes, no estic d’acord amb que tots els catalans som iguals. No cal ser independentista per ser català, però hi ha gent a Catalunya, que no és ni se sent catalana, que només ha vingut aquí per circumstàncies de la vida i que voldria que desaparegués la nostra identitat i fos substituïda per la seva.
I això és exactament el que fan els colonitzadors: anar a imposar la seva llengua i costum als colons.
Ara tenim també molta gent nova, vinguda de paisos de parla castellana, que no tenen intenció d’integrar-se ni interès en que els seus fills s’eduquin en català perquè hi hagi un sol poble bilingüe. Aquests viuen en castellà i prescindeixen de la cultura catalana. Consumeixen exclusivament mitjans espanyols i creuen, com els hi diuen, que els independentistes som quatre gats que hem perdut el seny. Tampoc els importa gaire quedar-se a Catalunya o anar a un altre lloc; amb dos anys de residencia legal aquí poden demanar la nacionalitat espanyola, convertir-se en catalans i decidir sobre el futur de un país que desconeixen.
Hi ha un rei que surt a les revistes del cor, Arrimadas defensa la monarquia l’ensenyament en castellà, i a més la troben guapa. Surt a les seves televisions. EN resum: ja en tenen prou per decidir el vot.
Més igual que es consideri políticament incorrecte però em sembla molt malament que la decisió sobre el nostre futur pugui dependre, no dels catalans que no són independentistes, sinó dels colons no catalans que es troben aquí.

Gens d’acord Sr. Partal. Malament, molt malament. Vosté diu: “Tots els partits que es presenten en aquestes eleccions tenen el mateix dret de governar el país que els altres i tots, inclòs evidentment el PP, són tan catalans com els altres. “. Apart de que això ningú li discuteix, li diré que em semblaria una autèntica desgràcia per Catalunya que Ciutadans o PP guanyessin i governessin. Que es presentin a aquestes eleccions imposades no els converteix automàticament en partits catalans, els converteix en partits que es presenten al parlament de Catalunya en unes eleccions imposades, punt. Tots dos són anticatalants, anti llengua catalana, manipuladors utilitzant notícies falses, obssessionats amb que l’escola catalana adoctrina… I són antidemocràtics perquè només pensen en prohibir, censurar, imposar, intervenir. La seva idea política de la “España indivisible” és la única vàlida, voldríen prohibir els partits independentistes (com ja han suggerit) perquè volen criminalitzar i castigar penalment l’independentiste. No és democràtic prohibir la idea política de l’independentisme i considerar com a única vàlida la de la “unidad de España”.

I pel que fa a sí els partits independentiste van junts o separats, no cal que ens flagelem més. Si van junts tots tres, potser sumaràn menys vots i a més Arrimades seria la cap d’oposició en ser el següent partit més votat (més minuts de discurs, més sou…). Si van per separat, pot passar que el segon partit més votat no sigui Ciutadas, amb la qual cosa l’Arrimadas perdria l’estatus de cap d’oposició . Només per això, ja val la pena que vagin per separat, francament.

Totalment d’acord en que no són unes eleccions normals. No ho poden ser de cap manera. I d’acord que hem de restaurar el govern legítim, amb Puigdemont i tots els consellers.
Constato que encara n’hi ha uns quants que tenen ganes de garrotades a ERC (el president Mas, per exemple), el partit que té el seu líder a la presó. ERC no té la culpa de tots els mals. Ara no és el moment de retrets estèrils, sinó de treballar cadascú des de la seua banda per aconseguir els millors resultats. Hi ha tres partits que volen la república i tres que no la volen. Un altre encara no sap què vol. Personalment penso que anar els tres partits separats pot anar millor per a recollir vot dels no convençuts, especialment la llista del president que ho ha sabut fer molt bé. Ens convé a tots un bon resultat del bloc del Sí a la República, majoria en escons i vots, si pot ser. Tenir tres veus clares i potents als debats i als altaveus no pot més que beneficiar-nos a tots. Endavant i a treballar de valent, ens necessitem tots!
Un prec: no us cregueu les enquestes, no n’hi ha cap que l’encerti. La veritable enquesta és el 21D. Tothom a votar, a qualsevol dels 3, jo tinc clar el meu vot.

Cap problema si guanya sense tupinades, cosa que a cada notícia que surt sembla més poc probable. També els indep haurien d’incloure al seu repertori explicar a la gent de què va el partit de la Sra. Arrimades, que hi ha pobra gent que encara es pensa que són d’esquerres. Ningú no els ha explicat lo de la casa del milió d’euros a Madrid del cap del partit, ni d’on treuen els calers per fer la campanya que fan, ni per descomptat, perquè odien d’aquesta manera tot el que és català, potser pel fet del seu passat familiar franquista…etc. Etc. Que no tot son cares boniques, vaja!.