I per postres, Macedònia

Ernest Maragall ha afirmat que no es pot demanar suport internacional si no ets més del 50% de la societat. El conseller no ha pogut triar una setmana més inoportuna per a fer aquestes declaracions. Perquè justament aquesta setmana hem sabut que la comunitat internacional dóna suport a causes independentment de si tenen, o no, el 50% del suport. Parlem de  l’interessantíssim cas de Macedònia. Un cas que trenca la teoria d’Ernest Maragall.

El cas és que no fa ni un mes que els macedonis van haver de votar en referèndum si volien ser membres de la UE i l’OTAN. Si volien ser-ho, però, havien de canviar el nom del país. De Macedònia, a Macedònia del Nord. Això és així perquè Grècia té una zona que es diu Macedònia i durant dècades els grecs han dit això als seus veïns: ‘O canvieu de nom, o no entreu a la UE.’ I finalment aquest estiu, tots dos governs van arribar a un acord, l’acord de Prespa, que diu que Macedònia canvirà de nom i Grècia els deixarà entrar a la UE.

Els dos governs, feliços, van segellar l’acord. Només faltava que el poble votés en referèndum aquesta pregunta: ‘Esteu a favor de formar part de la Unió Europea i de l’OTAN acceptant l’acord entre la República de Macedònia i la República de Grècia?’

Els resultats oficials del referèndum, consultiu, va ser una aclaparadora victòria del sí. 94%. La participació, però, va ser d’un 37%. I això va fer patir alguna gent. Sempre hi ha gent que pateix en aquest món. I amb raó: la Constitució macedònia, article 30, afirma que tot referèndum, també els consultius, han d’arribar a un 50% de participació per a ser considerats vàlids. Per això els Ernests Maragall balcànics de torn van fer-se aquesta pregunta: i si la comunitat internacional no ens dóna suport perquè no som el 50% de la societat? I si hem de ser més? I si hem d’eixamplar la base abans de fer res?

Doncs la lliçó macedònia ens diu que la UE no va veure-hi cap problema. De fet, poques hores després de la celebració del referèndum, i mentre la premsa parlava de fracàs, la UE emetia un comunicat felicitant-se pels resultats. Un comunicat on obviava en tot moment el petit detall del 50%. No en deia ni mu. I encoratjava les parts a continuar amb el procés. I sí, sí:  ahir dissabte el parlament macedoni va continuar amb el procés, i 80 diputats , de 120, van votar a favor del canvi de nom. Van arribar als 2/3 de la cambra que requereix la llei. I van guanyar. Poques hores després la UE va emetre un comunicat felicitant-se de la votació.

El procés macedoni tot just comença, però de moment demostra als Ernests Maragall de torn que arribar, o no arribar, al 50% de la societat no és un problema per a la comunitat internacional. Dependrà de cada cas. (De fet, tampoc no és un problema per la comunitat nacional. Dependrà de cada cas. I en el cas del referèndum de l’Estatut de Catalunya no va arribar  al 50% de participació i Ernest Maragall el va donar per bo).

Som o no som el 50% en el cas de la independència? Ho som l’1-0? I el 21-D?  I què vol dir, exactament, el 50% de la societat? La meitat dels votants? La meitat del cens?La meitat dels habitants? Aquest és un altre tema, i per un altre article. Però que la comunitat internacional el demana, aquest 50%, doncs no. Com a mínim no el demana sempre, com Macedònia demostra, i Maragall obvia.