23.03.2022 - 20:31
|
Actualització: 23.03.2022 - 21:09
Milers de persones van eixir al carrer ahir en diverses ciutats per defensar la immersió lingüística i exigir al govern de Catalunya que no acate l’ordre que imposa oficialment el 25% de les classes en espanyol. A les aules, segons els sindicats convocants, l’aturada va ser del 40%, una xifra molt notable si es té compte que la setmana passada ja va haver-hi vaga quatre dies.
I hores abans d’aquestes mobilitzacions vam saber que les famílies de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, les primeres afectades pel nou atac al català, han presentat una demanda judicial, amb el suport d’Òmnium, que té l’objectiu d’establir jurisprudència, si cal arribant fins als tribunals europeus. Les famílies, decidides i fermes en la defensa dels seus drets, volen entrar en el fons del litigi per deixar sense efecte l’ofensiva dels tribunals contra el model d’escola catalana, és a dir, fent allò que se suposa que hauria de fer el govern, però que evidentment no fa.
I, per si encara no n’hi havia prou, ahir set organitzacions civils, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, USTEC, la Intersindical, Language Rights i Sine Qua Non, van fer arribar a les Nacions Unides una demanda perquè estudie la campanya dels tribunals espanyols contra la immersió lingüística a l’escola i s’establesca un mecanisme de monitoratge de la situació del català per a garantir els drets lingüístics.
En contrast amb tota aquesta activitat, al Parlament de Catalunya els tres partits independentistes i el govern autonòmic sembla que havien pres la decisió de fer-se una fotografia. I dic “sembla”, perquè segons amb qui parles no és clar ni això. Asseguraven que era en suport de la vaga dels ensenyants. Però, finalment, malgrat les corredisses i telefonades urgents, amb cara de preocupació de l’exèrcit d’assessors que tenen al seu servei, ni això no van ser capaços de fer bé. Hi havien de participar, sembla, tots els membres del govern i els tres grups parlamentaris, però la CUP no s’hi va afegir perquè considera que el suport a la vaga s’ha de fer al carrer i de Junts només s’hi va presentar el conseller Argimon, segons que sembla perquè consideraven que sense la CUP no tenia sentit fer-se cap fotografia. I ERC es va quedar allí (pràcticament) sola.
El resultat, doncs, va ser un nou bluf, un nou ridícul, un altre desficaci. Aquest govern, que ha renunciat explícitament a defensar el model de la immersió lingüística, deixant la lluita en mans dels pares i del carrer, és tan incompetent que no és capaç de fer-se ni una fotografia sense muntar un numeret. Cosa lamentable per si sola, però que he de dir que no em sorprèn tenint en compte que aquests paios no van ser capaços ni de pactar la reacció del parlament a la sentència que afectava els seus dirigents, presoners polítics.
I què voleu que us diga? No m’estranya que ahir tanta gent es trobàs reflectida en l’acció del grup Silenci, quan va irrompre pacíficament en el ple denunciant els polítics catalans com a vividors.
