29.06.2018 - 22:00
Estimadíssima Dolors:
Intento ordenar els pensaments i transformar-los en paraules perquè amb aquesta carta traspassin els murs que han plantat entre tu i tots nosaltres i t’arribin en forma d’abraçada. Honorable consellera… Així és com jo t’he conegut, com et veig i et penso, com a titular de la macroconselleria de Treball, Afers Social i Famílies, el departament on he tingut la responsabilitat de compartir el consell de direcció i poder treballar conjuntament amb tu per la joventut del país.
Moltes altres persones han tingut la sort de conèixer-te en altres facetes de la teva vida: la Dolors mestra, la Dolors activista i sindicalista, la Dolors regidora, la Dolors amiga o familiar. Però saps?, en totes aquestes Dolors, hi ha un fil conductor que t’identifica, com és el fet que has dedicat la teva vida a treballar per a les persones. Com a mestra, ensenyant i acompanyant en el creixement personal dels infants i joves; com a sindicalista, treballant pels drets laborals i lluitant contra la precarietat, dignificant el treball i encapçalant les protestes justes; com a regidora, en aquest apassionant món que és la política local, dedicant les hores del teu temps a construir una Torroella millor per als convilatans; i com a consellera, què t’he de dir: la consellera de les persones! Sobretot deixant-hi la pell per aquelles que més pateixen o que més dificultats han de viure. Per això, entre la infinitat de feina que vas encapçalar fins que, de manera vergonyosa i injusta, el govern de l’estat i els seus còmplices et van apartar de les teves funcions, destaca el teu convenciment per conquerir un nou dret digne d’una veritable República com és la Renda Garantida de Ciutadania.
Si n’hem viscut, de moments –i els que viurem– amb tu! Aquí continuem, Dolors. Amb el teu exemple, perquè quan tornis estiguis orgullosa de nosaltres, els qui agafant el teu testimoni treballem per les persones, com ens has ensenyat i com sabem que cal fer. I pensant sempre en la teva gran màxima, que és la màxima d’un país que es vol just i de primera: la millor política social és el treball digne! Al teu costat hem crescut. Ens hem fet millors. I el país també ha avançat, malgrat els qui han volgut aturar-lo i sotmetre’l a l’ombra d’un 155, que per sort anem superant.
Saps? Si hi ha una altra cosa que et defineix, i que defineix la major part de moments que hem viscut amb tu (fins i tot la visita que et vaig poder fer a Alcalá Meco a final d’abril amb aquell carai d’altaveu que no funciona i el vidre fred de la vergonya), és el somriure que sempre t’acompanya, aquesta rialla tendra, sincera, encomanadissa i tranquil·litzadora.
T’han volgut silenciar i amagar (a tu i a la resta de presos i preses), com a venjança, perquè estiguis lluny de les persones, a les quals has dedicat la vida, i perquè no et puguem veure aquesta rialla inconfusible que fins i tot en els pitjors moments és capaç de transmetre tendresa i força. Però continuem. I continuarem pel país i per tu. Resisteix, Dolors. Nosaltres som la teva veu i els teus ulls. Et reivindiquem cada dia i no pararem, creu-me, fins que siguis a casa (no a prop de casa, sinó a casa).
Recorda, Dolors, tal com canta l’estimat Llach, ‘amb el somriure, la revolta’. I amb la revolució dels somriures que volen eliminar, la República dels drets i les llibertats! Quan et flaquegin les forces, crida, plora, desfoga’t, escriu, passeja, llegeix o canta. Però sobretot no deixis que et robin el teu somriure. Perquè malgrat aquesta injustícia que et té segrestada, la teva rialla és més potent que tota la seva repressió.
Una immensa abraçada.
Marta Vilalta i Torres
