17.10.2017 - 22:00
A Espanya aquests dies es dóna molta importància al canvi de seu social d’empreses catalanes. I no m’estranya. Ho han fet peixos grossos, com Caixabank, el Banc Sabadell, Catalana Occidente, Gas Natural Fenosa, Abertis… amb un gran enrenou mediàtic, com correspon als milers de milions que facturen aquestes organitzacions. Tal vegada sembla que Catalunya es queda òrfena d’empreses. Però no és així. D’entrada, no han traslladat ni treballadors ni fàbriques. No és cap deslocalització. Les últimes dades apunten a més de mig miler. Són moltes, però sabeu quantes empreses hi ha a Catalunya? Segons l’Idescat, unes 260.000 –sense comptar les que no tenen treballadors– i, d’aquestes, més de 30.000 amb més de deu treballadors. És la xarxa del país que ha lluitat i superat la crisi i constitueix un gran element de cohesió social. No oblidem que Catalunya concentra el 18,4% del total d’empreses d’Espanya (2016) i ocupa la segona posició quant a densitat empresarial (79,3 empreses per cada 1.000 habitants), per darrere de la comunitat de Madrid (79,9). Per províncies, Barcelona continua ocupant la primera posició quant a densitat empresarial (81 empreses/1.000 habitants).
Ara, com sempre passa als mitjans, la notícia no és que 260.000 empreses no es moguin, sinó que se’n belluguin 500. I són moltes les que no pensen canviar la seu de lloc. Ni s’ho han plantejat. Vegeu què diuen molts empresaris catalans que no tenen accés habitual als grans mitjans de comunicació, socis de diverses associacions i patronals: ‘El compromís de continuar contribuint al progrés i al benestar de la nostra societat, expressat al Manifest del Far l’any 2014 i dos cops reafirmat, és ben present aquests dies en la presa de decisions empresarials de la nostra fundació. Desitgem que un ràpid inici de la mediació i el diàleg faciliti que tant empresaris com treballadors puguem aviat tornar a dedicar tots els esforços a aquest progrés i benestar’, diu Femcat (Fundació d’Empresaris de Catalunya). És clar que no volen ‘marxar’.
La PIMEC es fa ressò dels dos detinguts i no dubta a criticar la decisió de Madrid. I va més enllà: ‘La patronal demana a l’executiu espanyol que aquest dijous no prengui cap decisió que empitjori encara més la situació política i social actual, que podria tenir efectes negatius sobre l’economia i les empreses.’ I encoratja els socis: ‘Davant d’això, demanem al teixit empresarial mantenir la tranquil·litat i serenor i l’apel·lem a seguir treballant més que mai per defensar els legítims interessos, contribuint així al progrés econòmic i social.’ Moltes les pimes pensen així, però són una majoria silenciosa… Segons una enquesta del 2012, un 66,8% dels empresaris de PIMEC era favorable a l’estat propi i un 81,5% veia ‘econòmicament viable’ una Catalunya independent. D’això, tampoc no en parlem gaire.
Per una altra banda, el dia 3 d’octubre, la Cecot, la patronal vallesana, es referia a l’aturada de país proposada per la Taula per la Democràcia, de la qual és membre actiu. I afirmava que havia tingut ‘un seguiment entre les empreses associades d’un 88%’. I afegia: ‘Ens refermem en la reclamació que la comunitat internacional exerceixi un paper actiu de mediador entre els governs espanyol i català. Cal un agent extern que arbitri en el conflicte d’una manera diferent de com s’ha estat proposant actualment i que no ha funcionat: la via d’aplicació de lleis no és suficient.’ Un desig de continuar… en condicions millors.
Aquesta és una manera particular de pensar més estesa que no sembla i molt arrelada al país. També són empresaris catalans. I n’hi ha molts. Encara que no els vegeu als diaris amb lletres de pam. No, no ens quedarem orfes d’empreses…
Jordi Goula, economista i periodista
@jordigoula
