19.01.2021 - 19:17
|
Actualització: 19.01.2021 - 20:53
Dijous entraran en vigor al País Valencià unes mesures de contenció de la pandèmia molt estrictes. Les més estrictes des que va acabar la primera onada, a començament de l’estiu passat. Clausura de bars i restaurants; el comerç tancat a les sis de la vesprada i amb restricció de cabuda; tancament dels complexos esportius; prohibició de visites als col·legis majors… El confinament nocturn, de moment, es manté a les deu del vespre, però si el govern espanyol ho permet, s’avançarà a les vuit.
No és el confinament domiciliari ni el tancament total que alguns membres del Consell i alguns experts fa setmanes que demanen, però sí que són unes normes molt dures que s’afegeixen al tancament perimetral del territori i a uns altres que continuaran vigents almenys fins a final de mes.
El president de la Generalitat ha pres la decisió després de setmanes, de mesos, d’un augment persistent i cabut dels casos, dels brots, dels ingressos. Dels morts. 312 la setmana passada. 193 entre dilluns i dimarts. Un dol sord, anònim. Morts que quasi no es poden vetllar i que semblaven que no eren de ningú fins que, a poc a poc, comencen a ser l’amic d’un amic, el familiar de la veïna. O el company de feina. Desapareix la incredulitat als grups de WhatsApp i apareix la preocupació.
Les xifres, prop de vuit mil casos nous, les darreres vint-i-quatre hores, representen, a més, saturació del sistema sanitari, del consum a l’engròs de recursos disponibles. L’admissió aquesta setmana de malalts als hospitals de campanya d’Alacant i València en són un símptoma. També ho són la sensació d’esgotament que expressa el personal sanitari de primera línia i l’augment de contagis entre aquests professionals.
Aquests hospitals suplementaris, fets de lona blanca, on s’encabeixen tirallongues de llits enfilats, es van encarregar al principi de la pandèmia. “Estarem preparats per si són necessaris”, deien les autoritats quan hom els preguntava per la inversió. No ho van ser, de necessaris. La primera onada de la covid va ser ací més benèvola que en uns altres territoris.
La segona onada tampoc no va ser especialment contundent ni mortal. Més que una onada era una pujada lenta i sostinguda, com la plenamar. Però no va arribar a amainar mai. I sobre la cresta de la segona ha començat la tercera. Furiosa. Una galerna que arrossega tots els murs de contenció fets de mesures poc efectives. Potser amb retard. A remolc. Una passa o dues per darrere.
La primavera ja és molt lluny. Un miratge passatger. Aquest mes de gener s’han esmicolat els rècords d’hospitalització i de malalts a les UCI del mes d’abril, quan el virus va ser més voraç.
El president Ximo Puig és un lector abrandat i declarat de George Steiner. Una de les frases més celebrades i citades d’aquest teòric de la cultura francès és que Europa és feta de cafès, que visitant els cafès, de ciutat en ciutat, es pot dibuixar el mapa d’Europa. Juguem amb la idea. El País Valencià és fet de cafès, de casinos, de terrasses, de bars a la plaça, de barres on prendre, recolzat, el primer tallat del matí. De llocs on trobar-se, on xerrar, on beure, on compartir, on abraçar-se i on tornar a trobar-se i tornar a compartir, amb els mateixos amics o amb els que s’afegeixen a la festa.
Potser per això, per aquesta idea esmicolada, Puig s’ha confessat cansat. Fa prop d’un any que lluitem contra el virus, ha dit. “Un any en què s’està atacant la nostra manera de viure, de ser, d’entendre la convivència. I tot això té uns costos emocionals.”
Tancar els cafès, els restaurants, els llocs on som allò que som, és potser una de les claudicacions més dures que ha hagut d’assumir el president.
L’anunci d’aquestes noves mesures restrictives l’ha fet al costat de l’assumpció que les que es van prendre fa quinze dies no han funcionat, i les anteriors tampoc. I tampoc les del mes de novembre. Aquests mesos, cada volta que li preguntaven per què no les enduria, Puig contestava que no era partidari de prendre decisions de manera compulsiva, que calia donar-los un temps mínim de quinze dies per veure si tenien efecte sobre l’aplanament d’una corba que encara puja. I que els ciutadans les havien de complir de manera responsable.
Puig ha insistit que les restriccions imposades abans de Nadal eren duríssimes, però avui sí, avui ha reconegut que “no han aconseguit frenar l’augment de contagis”. Tampoc no ha funcionat el tancament perimetral de vint-i-nou municipis. En la majoria, fins i tot, el ritme dels contagis ha augmentat.
Una altra de les frases del president en la compareixença portava bona cosa de càrrega de profunditat: “No reproduïm a casa el comportament que tenim als bars.”
