I com arriba un AK-47 a Girona?

El ministre d’Interior espanyol haurà d’explicar com és que hi ha un AK-47 a Girona. Així, tan contundent, es va expressar el batlle de la ciutat, Lluc Salellas, després de saber-se que una arma com aquesta havia estat usada diumenge en el tiroteig al barri de la Font de la Pólvora de Girona, que va acabar amb dos morts i uns quants ferits.

Salellas es va adreçar al govern espanyol i no al català, perquè les competències sobre possessió i tràfic d’armes continuen en mans de la policia espanyola i no pas dels Mossos. I un AK-47, el famós kalàixnikov, és una de les armes de guerra més populars del món, tot i que fins ara era bastant estranya al nostre país.

No és que sigui la primera vegada que se’n detecten, però és de les primeres vegades en què es fan servir al carrer i, especialment, que no són a les mans de russos. Això podria confirmar la sospita expressada per les autoritats europees que aquests darrers mesos hi ha un augment notable del tràfic d’aquestes armes a la Unió Europea.

A l’àrea de Girona, com a tota la costa dels Països Catalans, hi ha una activitat important de la màfia russa i fa anys que es detecta l’existència d’armes com aquesta, d’ús habitual al seu país. Per exemple, quan a Lloret de Mar es va desmantellar la xarxa vinculada a l’empresari rus Andrei Petrov, la policia va trobar un AK-47 a casa seva. I l’any passat, a Castell d’Aro, se’n van trobar dos, amagats en una casa en obres. Així mateix, en un control de carretera a Figueres, els Mossos van detenir dos homes, un de francès i un de maurità, que també portaven sengles AK-40.

Tanmateix, aquesta vegada l’alarma ha crescut molt per dos detalls poc habituals: perquè se n’ha fet ús per a cometre un assassinat i, sobretot, perquè era a mans de persones que no tenien relació directa amb la màfia russa.

Què és l’AK-47

L’AK-47 és un fusell mític. Comptant totes les versions, se n’han produït setanta-cinc milions d’unitats, especialment a Rússia, i hom calcula que la gran majoria encara funcionen. En comparació, del fusell americà M16, el principal competidor, se n’han fet tan sols vuit milions d’unitats. És l’arma que comparteixen més exèrcits del món, perquè cent sis el tenen en el seu arsenal.

És conegut i preuat pels qui el fan servir, perquè és un fusell molt senzill d’usar i de mantenir. És adient pràcticament per a qualsevol ambient i clima i quasi no s’encalla mai. A més, és barat.

Durant la guerra freda, l’antiga Unió Soviètica va inundar el món amb fusells kalàixnikov que anaven a parar invariablement a qualsevol guerrilla o grup armat d’oposició. La forma corba del carregador el va fer immediatament reconeixedor i popular i es va arribar a definir com “l’alliberador dels pobles”. Avui encara és present a la majoria dels conflictes bèl·lics. A l’Àfrica, per exemple, hi ha milions de fusells com aquest que passen de mà en mà, aprofitant que duren molt i que són fàcils de reparar.

Una arma prohibida

Tant a Andorra, com a l’estat francès i a l’estat espanyol l’AK-47 és una arma completament prohibida. Segons la normativa europea, adaptada l’any 1993 en el cas espanyol, totes les armes automàtiques –és a dir, aquelles que “es recarreguen automàticament després de cada tret i amb les quals es poden fer trets successius mentre en romangui accionat el disparador”– són il·legals. En el cas del kalàixnikov, hi ha una segona raó que el fa il·legal, que és la munició.

França, on aquesta arma s’ha fet servir sovint en atacs gihadistes, va reforçar la llei el 2012, de manera que van augmentar molt les penes a qui en posseís una, ni que fos amb finalitats decoratives.

En França i en diversos països europeus, però, és permesa, tot i que amb moltes restriccions, la versió dita “civil” d’aquesta arma, que bàsicament no permet disparar en ràfega.

Malgrat una legislació tan estricta, els fusells AK-47 apareixen per Europa, generalment vinculats a activitats delictives de caràcter mafiós. No solament de la màfia russa. La ‘Ndrangheta calabresa la fa servir com a arma habitual i en les batudes recents contra el crim organitzat a Suècia l’exèrcit es va sorprendre de tants com en va trobar.

D’on vénen, doncs? La resposta dels experts és unànime: dels Balcans.

Un gran negoci balcànic

Les empreses russes, a final del segle passat, van subministrar l’AK-47 als grups armats que lluitaven a Bòsnia, Sèrbia i Kossove. Però quan aquests conflictes van acabar, a mitjan i a final dels anys 90, les armes hi van romandre –segons l’enquesta Small Arms Survey, a començament de segle hi havia sis milions d’aquests fusells a l’àrea balcànica.

Tot aquest armament va anar acabant en mans de traficants que van desafiar els esforços dels governs de la regió –i també de l’OTAN– de retirar-les de la circulació. I aviat es van convertir en una mercaderia d’exportació important.

L’Europa occidental és el gran mercat d’aquests traficants. Segons l’Europol, la majoria de les armes de foc traficades a Europa “provenen dels Balcans occidentals, després de ser mantingudes il·legalment en acabar els conflictes a la zona”. Hi ha, a més, una pressió afegida, com explicava a Aljazeera Kathie Lynn Austin, una experta en tràfic d’armes del Conflict Awareness Project: “Una de les raons per les quals veiem tants AK-47 al mercat negre europeu és que Rússia acaba d’actualitzar-lo i això ha originat una gran pressió per desfer-se dels enormes estocs dels models més antics.” Simplement s’intenten de col·locar on sigui i al preu que sigui.

Al capdavall, com explica el periodista i expert en tràfic d’armes David Axe, “la Unió Europea té la mala sort d’estar envoltada d’estats sense llei que tenen moltes i moltes armes per vendre”. Són aquestes, per tant, les armes que acaben arribant a Girona; segurament a un preu molt més baix avui que no pas fa un any. I posades a les mans de gent que no fa pas tant de temps no podia ni imaginar que les tindria.