I ara un parell de preguntes

La llista civil per la independència que s’ha proposat és un gran pas endavant. Amb dues grans virtuts. Per una banda, torna a situar tot el pes del procés electoral en la posició plebiscitària. És una formulació tan extraordinària que fa que ningú no puga confondre aquestes eleccions amb unes autonòmiques, diguem-ne normals. I, per una altra, liquida el pesat debat sobre com sumem més, aquest debat que hem hagut d’aguantar durant tants mesos. Ja està.

Per tot plegat, tinc una gran alegria. I crec que ara cal mantenir aquest esperit i aquesta lògica. Però avui és el 9 de juliol i no falta ni un mes per a convocar les eleccions. I veig algunes llacunes en la proposta que m’agradaria exposar, com una contribució més a la discussió i amb respecte màxim a l’ANC, que ha de conduir el procés —per cert, em sobta la inconsistència entre el primer comunicat per als socis, després rectificat, i el comunicat públic, pel que fa a la participació de polítics a les llistes: la primera versió interna diu que poden ser-hi sempre que no siguen massa…

Aquest és, precisament, un dels punts que em preocupa. Però no pas el que em preocupa mes. I que s’entenga, si us plau, aquesta ‘preocupació’ com una expressió de diàleg, que ja sé que calen dies per a afinar les coses i no tot es pot pactar d’avui per demà. Cal deixar un marge de temps als qui negocien.

El fet que més em preocupa és que, segons que sembla, hom preveu que els membres de la llista cívica, quan arriben al parlament, no facen res. Que es limiten a deixar passar el temps fins a una nova convocatòria d’eleccions, un màxim de tres mesos, sense elegir president ni res. No acabe d’entendre aquesta tesi, que a més fa miques el full de ruta que havien pactat CDC i ERC, un full de ruta claríssim respecte de la feina que calia fer en divuit mesos i a com assoliríem la independència.

No entenc que deixar passar el temps haja de ser la funció de la llista, per diversos motius. El primer: no em cap al cap que la proposta de l’independentisme, en un moment d’una crisi social i nacional tan aguda, puga ser simplement fer el filibuster i congelar qualsevol decisió parlamentària durant mig any. Estic segur que la societat pensarà, amb raó, que això és un luxe insensat, molt difícil de justificar. És cert que hi haurà un govern en funcions, però aquest govern no respondrà a la majoria parlamentària ni tindrà la legitimitat per a prendre segons quines decisions.

Supose que l’única raó per a proposar això és evitar de votar un president de la Generalitat –o siga, posar-se d’acord en qui ha de ser. Si es vota un president, qualsevol, la legislatura ha de durar, pel cap baix, un any i si no es vota es pot dissoldre en dos mesos. Això és així però no acabe d’entendre per quina raó no hem de votar un president, un independent si és necessari. A parer meu, tindria molt més sentit investir un president i aprofitar l’any de legislatura per proclamar la independència i prendre les primeres mesures a partir d’un govern d’unitat. Després, passat aquest any, es convoquen eleccions constituents amb la participació dels partits polítics i es redacta la constitució. A mi em sembla molt més natural, racional i explicable això que no pas anunciar, literalment, que blocarem la feina del parlament i impedirem la vida política normal del país.

Entre més raons, també, perquè anunciar per endavant que farem això és donar arguments a l’adversari. Ja ha aparegut la figura del frau de llei que l’estat podria oposar a la llista civil, fins i tot per il·legalitzar-la pel fet de presentar-se a les eleccions amb la voluntat declarada de no exercir el mandat electoral. No és que em preocupe gaire la legalitat espanyola, però tampoc no crec que els hàgem de regalar arguments…

Així mateix, no veig clar que siga fàcil de trobar gent disposada a integrar-se en una llista civil que, literalment, no farà res de res. Si és gent que ve de fora de la política, tothom tindrà la seua vida feta. Posar-la en joc per a proclamar la independència (amb el risc de rebre el pes del règim d’incompatibilitats o fins i tot ser objecte d’una persecució jurídica) és una cosa. Però posar-la en joc per anar a dos plenaris i amb la voluntat explícita de no fer res és ben diferent. Per quina raó haurien d’arriscar res?

No entenc tampoc que no puga haver-hi polítics, a la llista. Estic d’acord, evidentment, que la immensa majoria de membres de la llista siguen independents. Però cap polític ni un? Si es tracta de posar els millors al servei de la independència, qui pot negar avui que Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez són entre els millors i els més preparats?

I, especialment, hi ha ningú que trobe raonable que unes vuitanta personalitats aterren en aquest ‘ofici de polític’ i que renuncien ja d’entrada als millors experts que tenim? No és una mica massa? Si el problema és qui va davant i qui va darrere, això té una solució fàcil: que cadascú encapçale una circumscripció i en la quarta un independent. Si no, realment penseu que és assenyat això que proposem? És evident que el plebiscit vol reforçar, nacionalment i internacional, la idea que la lluita de la classe política catalana durant els cinc anys darrers no ha estat una bogeria, sinó la resposta democràtica adequada a la demanda popular. Aleshores, com explicarem que els ‘castiguem’ a no formar-ne part? Quina interpretació en farà, d’això, el Foreign Office o Le Monde?

Hi ha finalment una altra raó, a més, que m’angoixa particularment. Mas, Rigau i Ortega tenen una querella de l’estat per haver impulsat i organitzat el 9-N. I ara els deixarem despullats, sense l’aforament parlamentari i a mercè de qualsevol jutge extremista? No frivolitzem així la repressió? No som injusts amb ells? A mi em sembla que sí. Què se n’ha fet, del ‘cap agressió sense resposta’? Què se n’ha fet, de la tradicional defensa contra qualsevol víctima de represàlia política? O és que ens pensem que ells no ho són?

Insistesc que tot això només són pensaments enfilats per a mirar de millorar la proposta, que la veig clarament guanyadora. Els negociadors ja ho arreglaran, tot això, confie, perquè és evident que té poc trellat. I fins i tot podrien aparèixer més qüestions que se m’escapen, Ahir, en alguna ràdio, especulaven amb la possibilitat de fer la llista cívica no el 27-S sinó en les eleccions espanyoles, tal com ho van fer els irlandesos per proclamar la seua independència. És un altre debat, sobre el qual ara mateix no sé ni què pensar. Però, siga com siga, crec que és important que tots diguem què en pensem, amb la màxima llibertat, per millorar un projecte que és engrascador i més que oportú. Sense por, amb la màxima llibertat intel·lectual i amb lleialtat al projecte conjunt i de país que expressa perfectament i millor que ningú l’ANC.

L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t’apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Víctor Serra

Vicent, com que veig que no t’atreveixes a dir-ho ja ho dic jo. Això de fer dues eleccions en 2 o 3 mesos i que els independents que es presentin a les primeres no facin res, és una de les bajanades més grans que he sentit mai des que s’ha iniciat el procés. Si un convençut com jo que està disposat a tot pel procés no ho entenc, i s’em fa absolutament incomprensible: 1- que votem a gent per no fer res. 2- que després s’hagin de fer noves llistes per noves elececcions  que poden donar resultats diferents que les primeres . Imagineu-vos el que poden pensar els indecisos.

Per anar endavant necessitem idees clares i determinació. Ens estem complicant la vida fins a límits insospitats. Ja costarà de vendre a la comunitat internacional que els polítics independentistes més importants no es presentin, però que quan guanyi una llista independentista no faci res,  això és invendible.  Espero que posem seny i que aquesta llista es presenti amb un programa independentista clar del que farà el 28S i ho porti a terme.

Maria Teresa Brassó

Sr. Partal: estic totalment d’acord en els seus pensaments i preocupacions, hi ha una cosa que em preocupa especialment i es el poc reconeixament que es té per les persones que s’estan jugan i s’han jugat moltes coses, com diu Voste el President i les dues conselleres Rigau i Ortega, per no parlar ara també del Sr. Carles Viver, i els que vindran… no entenc com la nostra societat es tant poc solidaria amb les persones que ens estan ajudant a tirar endevant la independencia del Pais. Som un poble molt desagraït i em sap greu.

Josep Usó

Certament, ara mateix hi ha molts interrogants i serrells que no estan ben tancats, en la proposta de llista única encapçalada per la societat civil. Però jo continue sent optimista. Al capdavall, fa només un parell de setmanes, aquesta opcció fins i tot a mi em semblava impossible. De manera que estic segur que tothom ficarà el seu gra de sorra per millorar la proposta. De moment, les preguntes i reflexions que fa Vicent Partal em semblen molt assenyades. Jo les subscric, també. En especial, perquè no podem deixar Mas, Rigau i Ortega als peus dels cavalls. Uns cavalls que ja sabem com se les gasten. Com en el cas Dixan, per exemple.

Josep Blesa

Fa un parell de setmanes enraonàvem l’Àngel Molina i Mestre i un servidor i em pregà que vos traslladara la pregunta que vos expose, tot trobant-hi el moment oportú, que mig has esbossat en l’editorial:

Tenim pendent la inhabilitació del M.H. President Artur Mas, i dels altres 2 membres del govern encausats, de moment, en què els dirigents de I’estat espanyol no dubtaran a aplicar-los-la. Escapçant una part de la llista, bo i atemorint part de la societat civil. Per una altra banda, sembla, que no serem capaços de contravenir-la amb la desobediència popular senzillament. N’hi caldrà molta més cobertura i previsió de les diverses possibles situacions creades.

Si traslladem a les entitats sobiranistes començant per l’ANC, AMI, etc. fóra suficient per a curiassar les respectives inhabilitacions, doncs com caldria evitar-ho, tot resilientment poguérem treure’n profit del tuacte col·lectivament?

Artur Quintana

Sense president i excloent-ne quasi tots els polítics encara enredarem més la troca, molt em temo.

Jordi Camprubí

A veure si ens entenem, aquí qui a posat tota la carn a la graella per la independència ha estat el President Mas. Però es clar com que és de dretes això fa ràbia, per alguns. Jo trobo  que últimament en Junqueras ha estat marejant la perdiu, en declaracions contradictòries. La CUP, ens agradi o no, ha estat més coherent, com a mínim diu les coses amb tota claredat. Em fa pena veure que en un moment excepcional que ens pot permetre aconseguir la independència, un moment històric i que probablement mai més és repetirà, hi hagi tant politiqueig de partit. Marginar en Mas em sembla francament desagradable, em dona la impressió que les esquerres d’aquest país no veuen més enllà del seu nas i em sap molt de greu perquè em considero una persones d’esquerres de tota la vida, inclosa la època de la dictadura franquista.

Octavi Monsonís

La llista única ja ha aconseguit el que semblava impossible: tornar a il·lusionar els independentistes. i és a partir d’aquest nou entusiasme des d’on s’haurà de treballar a partir d’ara. És cert que hi ha encara molts serrells per aclarir, tant en la confecció de les llistes com en les dificultats legals i l’aclariment del  període postelectoral. Però sóc optimista i pense que tot s’aclarirà de manera prou ràpida.D’altra banda, aquesta llista ha tingut la virtut de posar nerviosos tant els polítics espanyols, com els que pensaven que arrasarien amb una mena de Cat. en comú. I és que ara sí, l’esmentada llista pot recollir els vots independentistes de tot l’arc ideològic, i això sí que és veritablement important. És per això que no s’hi val a badar, aquesta llista s’ha de defensar de totes totes i, a més, els partits polítics han de fer l’impossible i ser generosos de veritat per tal que novament no s’estronque aquest projecte.  Seria nefast per a l’independentisme i, doncs, per a la supervivència de la terra i de la llengua.

Antoni Carol

Ahir ja vaig manifestar que la proposta que s’està debatent em semblava molt “pura” (per dir-ho d’alguna manera), massa idealista. La idea està bé, però té inconvenients pràctics. Aquest editorial, a més, m’ha ajudat a veure altres dificultats en les que no hi havia pensat (per exemple, el tema de deixar sense l’aforament parlamentari a Mas, Rigau i Ortega). Amb tot, acabo d’escoltar l’entrevista d’en Cuní al president Mas i m’ha transmès un punt de tranquil·litat: queda clar que la idea és vàlida i interessant perquè ens garanteix millor el sentit plebiscitari de la convocatòria del 27-S, però ell es reserva el dret d’escoltar els detalls de la proposta i dir la seva. Mentrestant —cosa de dies— a prendre til·la i saber jugar alhora amb la imaginació i el sentit comú: estem protagonitzant l’epopeia de “crear” quelcom nou… i això té coses emocionants!

Josep-Joan Aguilera

Estic bastant d’acord, però facin el que facin votem independència amb la fórmula que sigui.

Salvador Rofes

No és sensat: Es un nyap de l’Alçada de la Sagrada Família. Per a mi es un frau de llei i un ridícul espantós davant la comunitat internacional No te ni cap ni peus. Més temps perquè els enemic és vagin carregant d’arguments. Més temps perquè a la gent se li vagin inflant els… Cada dia en trobem amb una “boutade” nova… Quina serà la demà?

Per cert: el dia 11 S que no em busquin a la Meridiana. No s’ho mereixen. I espero que el meu cabreig no arribi a quedar-me al llit el dia 27.

Una última cosa: gràcies per atrevir-se a dir que l’emperador va despullat. Es dels pocs (dels nostres) que, com a mínim, ho deixa entreveure.

Joan Gómez

Em semblen molt oportunes i necessàries les reflexions que poses sobre la taula, Vicent.

Jo voldria afegir-ne una altra, per si es donés el cas que la llista per la independència no assolís la majoria absoluta. Mireu-vos-ho des de la perspectiva espanyola: què estarien disposats a oferir per arravatar la presidència de la Generalitat a la llista més votada? Un procés constituent espanyol? Fet! Un finançament autonòmic suficient? Fet! El que sigui per posar un govern que pugui demostrar que la independència era una il·lusió abocada al fracàs. El que sigui per fer veure que la majoria de catalans són partidaris de continuar a Espanya.

Per tant, la llista que lligui bé la gestió de la victòria, però que contempli també els pitjors escenaris, per si no tot surt com esperem.

Joan Rubiralta

És evident que la llista cívica té moltes virtuts però jo crec que els tres polítics independentistes haurien de ser-hi però no deu ser fàcil dir en quina posició. I si algú d’aquests podrà ser president de la Generalitat o no també cal escatir-ho. Jo confio en la bona voluntat del secretariat de l’ANC però reconec que serà difícil tirar-ho endavant. Rull ja preguntava a l’ANC què volia dir “polític en actiu” i de moment no hi ha resposta i a més serà complicat escollir les persones adequades per fer una llista que durarà poc i amb possibles imputacions legals si diuen que s’iniciarà el procés cap a la independència. També cal saber si hi posaran especialistes i gent prou preparada o només gent simplement independentista.

El fet és que el temps passa volant i quan es prenen decisions com aquestes cal tenir present les dificultats que en trobarem. Esprem que les converses de l’ANC amb ERC, CDC i CUP fructifiquin i arribin a un acord que convenci a tothom i deixi un bon gust de boca.

Ho tenim a tocar però ara surt a lletra petita que caldrà articular-la correctament. Esperem que el seny i la rauxa ens porti cap un bon camí.

Josep i Antònia Viñas-Ciurana

Em costa entendre això de la llista única sense polítics. I sobretot sense polítics en actiu. Per què hauríem de prescindir de persones amb experiència, bregades en campanyes electorals? Quan precisament necessitarem el millor que tenim per explicar a la ciutadania la necessitat i els avantatges de la separació de Catalunya de l’estat. I després, si el sobiranisme és majoritari, quina mena de govern es formarà amb personalitats molt competents en les seves respectives professions i amb molta bona voluntat, però amb molt poc coneixement dels afers del Parlament davant d’una oposició duríssima que utilitzarà tota mena d’astúcies polítiques i joc brut per frustrar la voluntat de les urnes?Com ens podem imaginar un govern sense president i una cambra que tan sols debat la declaració d’independència -negligint les necessitats immediates del país- esperant la seva dissolució? I qui ens pot assegurar que es podrà dissoldre i convocar noves eleccions tan sols 3 o 4 mesos després?Penso que ens estem complicant molt la vida per evitar ferir susceptibilitats i no donar cap prioritat a un partit o tendència política per sobre de l’altre.La llista unitària per l’independentisme? Totalment d’acord. Però aquesta hauria d’estar encapçalada per representants dels partits polítics independentistes avui presents a la cambra i seguint l’ordre segons els escons que tenen actualment. Després poden ajuntar-s’hi tantes persones prominents que vulguin i puguin suportar els rigors de la vida parlamentària durant uns mesos.Les entitats, per mantenir la seva imparcialitat, no posaran un o altre líder com cap de llista. Com a conseqüència podem acabar amb una llista integrada per persones prominents però que no digui res al votant mitjà del carrer.L’altre dia una amiga ens va suggerir que es parla d’organitzar unes primàries i creiem que és una bona idea per evitar favoritismes. A condició que els polítics també puguin ser candidats.

Josep Ramon Alonso

Aquesta és la meva proposta:

Fer una llista única unitària, en la que hi hagi un polític de cada partit que volen la independència i la resta persones sense afiliació política i triades a sorteig, de entre una proposta de el doble dels components que es necessiten.
Si es guanya es configura el parlament, el Parlament convoca una votació per decidir si es proclama la independència i un cop guanyada la votació el parlament declara la independència i automàticament convoca eleccions lliures constituents, en les que poden participar tots els partits polítics catalans.

director@vilaweb.cat