22.12.2017 - 12:46
|
Actualització: 22.12.2017 - 17:06
Després de la victòria independentista a les eleccions imposades per l’estat espanyol, hem demanat a diversos pensadors del país l’opinió sobre els nous passos que caldrà fer: l’economista i ex-diputat Germà Bel, la professora de català i sindicalista Antònia Font, el professor universitari i polític Josep Guia, la lingüista Carme Junyent, l’economista i activista Elisenda Paluzie, i l’editor i periodista Eduard Voltas. Els hem proposat una resposta breu i concisa a la pregunta ‘I ara què?’.
Germà Bel: ‘Ara toca consolidar el camp base’
‘Les forces pro-independència han revalidat la majoria absoluta al parlament. En circumstàncies excepcionals i, a més, molt adverses. Amb un altre creixement significatiu de la participació electoral, que –ara sí– és rècord total en eleccions a Catalunya. Amb tot, amb el 47,5% dels vots i 70 diputats, els catalans hem participat en les eleccions fruit del 155, i a les urnes hem donat una puntada de peu als seus efectes. Ara la mateixa determinació, i intel·ligència renovada per l’aprenentatge i les lliçons dels darrers anys. Ara toca consolidar el camp base del progrés en el camí a la independència, i traçar avenços en un camí que serà més lent del que molts volien, però en el qual podem eixamplar suports per continuar fent via.’
Antònia Font: ‘Cal continuar posant les llambordes que ens aplanin el camí’
‘Un cop Catalunya ha deixat clar que vol continuar amb el govern legítim de la República, només ens queda un camí a seguir: lluita i resistència com hem fet els darrers tres-cents anys. Cal continuar internacionalitzant la legitimitat del nostre dret a la independència i és tan necessari com sempre fer créixer la base social sense la qual no seríem on som ni podríem anar més enllà. Els partits patriòtics han de continuar posant les llambordes que ens aplanin el camí i, per tant, estan obligats a entendre’s, ara més i tot, ara que els espanyols mostren la seva cara més feixista sense complexos, ara que ens tornen a tancar a la presó, ara que tornam a ser a l’exili, hem de saber aprofitar la força de l’envestida del contrari perquè se li giri en contra. Només hi ha un camí per a vèncer, anar tots a l’una i tancar files fins a la victòria.’
Josep Guia: ‘Restitució del govern de Puigdemont amb l’entrada de la CUP’
‘Per a Catalunya (Principat): restitució del govern de Puigdemont, incorporació de la CUP al govern i endavant amb el procés constituent de la República Catalana.
Per a la resta dels Països Catalans: cal anar amb Catalunya, que amb Espanya i França no hi ha res a fer.
Per al poble espanyol: una vegada més, les transformacions positives a l’estat espanyol (en aquest cas, la crisi de la dreta espanyola) comencen per Catalunya.
Per al món: la nació catalana bé mereix un estat propi.
Per a la classe treballadora, d’ací i d’arreu: que sàpiga on s’ha de situar, que amb la independència de Catalunya no té res a perdre i ho té tot a guanyar.’
Carme Junyent: ‘Ja hem caigut del mapa, ara només cal que aquesta desvinculació sigui real’
‘Ara hem de continuar treballant. Catalunya ja és un país independent. L’independentisme canònic no ha afluixat i se n’ha afermat un altre d’involuntari: els catalans que no volen marxar d’Espanya no han buscat solucions “espanyoles” (PP i PSOE) sinó que han triat una opció “diferent” (Cs). En certa manera, doncs, ja hem caigut del mapa, ara només cal que aquesta desvinculació sigui real i hi som molt a prop. Cal que la gent no cedeixi el protagonisme, que no es tanqui a casa, i un dia, no gaire llunyà, la independència de iure serà inevitable.’
Elisenda Paluzie: ‘Aquesta victòria independentista té més mèrit’
‘Aquesta victòria independentista té més mèrit. Per la participació històrica del 82% desmentint tòpics. Perquè parteix d’una derrota: no fer efectiva la declaració d’independència i no resistir al 155. Perquè s’ha fet amb líders a la presó o a l’exili. Perquè s’han acabat els somriures. Perquè ara es vota sabent que hi ha repressió i n’hi haurà. Perquè s’ha fet amb els costos de la transició (boicot, canvi de seus…) i sense cap dels beneficis de la independència. Perquè s’ha fet a la defensiva i perquè no s’ha fet una bona campanya, entenent que era molt difícil fer-la. L’independentisme ha resistit malgrat no haver tingut prou força i determinació per a fer la independència. Això a curt termini no canviarà, però l’unionisme ha perdut quan ho tenia millor per guanyar. Ara amb calma, aprenent dels errors de les setmanes que seguiren al referèndum de l’1 d’octubre, a construir la República Catalana.’
Eduard Voltas: ‘Cal continuar picant pedra i plantejant el conflicte de fons’
‘Crec que la primera cosa que ha de fer l’independentisme és prendre consciència del mèrit increïble de la seva victòria electoral. Una autèntica heroïcitat després de suportar la prova d’estrès més salvatge que s’hagi dissenyat a Europa contra un moviment polític des del final de la segona guerra mundial. L’independentisme va ser expulsat del govern per la força i hi tornarà a través de les urnes. Unes eleccions que van ser dissenyades per esclafar-nos acabaran amb la investidura d’un president independentista, una altra vegada. Amb el 47,5% del vot es podrà governar i continuar socialitzant el projecte republicà, però no es pot donar per ratificada la República que va proclamar el parlament. Cal continuar picant pedra i plantejant el conflicte de fons, que no és sinó el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.’
