22.12.2017 - 22:00
L’independentisme ha guanyat i la premsa econòmica de Madrid ja ha reaccionat. Les empreses continuen en el punt de mira. De nou, comença la lletania de les fugues. ‘L’economia no suportarà cap més escomesa del secessionisme com la d’aquests últims mesos, perquè això que fins ara ha estat abandonament de les seus socials de Catalunya per part de les empreses seria sortida definitiva de les plantes de producció, la qual cosa col·locaria la regió en una situació d’autèntica pobresa’, deia l’editorial de divendres de Cinco Días. ‘La victòria de la sobirania revifa el risc de més fuga d’empreses’, titulava El Economista. Per aquí comencen a anar una altra vegada les coses.
Aquest final d’any és molt especial. La cosa habitual a hores d’ara és fer les previsions per a l’any vinent. Però em sembla que el 2018 serà molt complicat per als analistes perquè no hi ha algoritme que valgui davant la quantitat de variables de tota mena que entren en joc. De moment, són poques les entitats que s’han atrevit a quantificar el creixement esperat del producte interior brut català per a l’any vinent. Hi ha un denominador comú en totes: han rebaixat les previsions que havien fet anteriorment. La més optimista és la Cambra de Comerç de Barcelona, que preveu un 2,5%. La segueix el BBVA, amb el 2,1%, i Funcas, amb l’1,7%.
Tots els gabinets i institucions al·ludeixen als riscos polítics i la incertesa que envolten la ciutadania i els inversors. Recordem que el 2017 es preveu tancar amb un creixement consensuat al voltant del 3,1% i no podem oblidar que els analistes preveien una desacceleració per a l’any que acaba, que al final no s’ha esdevingut, arran d’un comportament en el consum i les exportacions més bo que no s’esperava. Sobre això, el Banc d’Espanya, al seu últim butlletí econòmic, fa una bona anàlisi de la desacceleració de la demanda, basada en el comportament de les famílies amb els béns de consum durador en les dues fases del cicle. Una demanda envasada en la primera fase i gastada en la segona, que ja arriba a la seva fi. A Catalunya, la seqüència haurà estat pràcticament la mateixa.
Així doncs, de cara al 2018, dels dos elements clau per a la nostra economia –el consum familiar i les exportacions– n’hi ha un que es desaccelerarà i pot comportar un menor creixement de l’ocupació. Tampoc els salaris sembla que hagin de recuperar gaire terreny perdut. Malgrat tot, continuaran creixent els diners per a gastar, però a un ritme més lent que el 2017. I queda per veure com afectaria les expectatives dels consumidors una evolució de la situació política a Catalunya que mantingués incerteses durant un temps més llarg del desitjat.
Les exportacions, en canvi, sembla que aniran millor. Segons l’informe de Caixabank Research, ‘les perspectives econòmiques de l’eurozona continuen millorant i suggereixen una millora continuada de les perspectives econòmiques de l’àrea’. La qüestió important és que les previsions de creixement per al 2018 dels nostres tres principals clients –França, Alemanya i Itàlia– augmenten. Això vindria ratificat per l’índex de clima exportador de la indústria catalana del tercer trimestre, que mostrava un ampli marge positiu de cara a l’any vinent.
Una incògnita és el turisme. Fa anys que assolim rècords, i els hotelers es queixen ara que les reserves per a l’any que ve han baixat. Les xifres fins al setembre eren excel·lents, però mostren una lleugera baixada en l’últim trimestre en nombre de visitants, encara que no en despesa. Crec que els mesos vinents seran decisius per a afinar les previsions del sector, en funció del clima de normalitat laboral i social que es respiri als pobles i ciutats de Catalunya.
Potser l’interrogant més gran el veig en la inversió de les empreses. La caiguda del 75% de la inversió estrangera apuntada pel Ministeri d’Economia sembla que està trucada. Però hem de ser realistes i reconèixer que una empresa no ha de prendre –ni pot fer-ho– més riscos que els indispensables, i en això és decisiu l’entorn en què es mou i preveu per als pròxims temps. Per això, em sorprèn en positiu que, segons l’enquesta d’inversió industrial de la tardor del 2017 (Departament d’Indústria), feta pública dimecres passat, la inversió industrial prevista a Catalunya de cara al 2018 sigui d’un creixement interanual del 5,8%, superior al dels dos anys anteriors. L’ampliació de la capacitat productiva continuarà essent la principal finalitat de la inversió l’any 2018 a tots els sectors. Esperem que l’encerti.
La construcció, per la seva part, pot viure un altre any de creixement. La falta d’habitatge és notòria a Barcelona i la primera corona, per la qual cosa la feina sembla assegurada, encara que en uns nivells molt lluny encara dels anys anteriors a la crisi. A més, la licitació oficial d’obra a Catalunya es va situar en 1.044 milions d’euros els nou primers mesos de l’any, un 25% més que en el mateix període de l’any passat, segons un informe de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya. Cal destacar que es deu sobretot a l’administració local. En l’immobiliari caldrà distingir el comportament de dos tipus de clients. Els locals que necessiten el pis continuaran fent, aprofitant el baix nivell de tipus en les hipoteques, mentre que els inversors –sobretot els estrangers– poden frenar –com han fet els últims mesos– les decisions si creuen que hi pot haver prou inseguretat per a afectar els preus.
En resum, som davant un any que no serà fàcil per a l’economia catalana, que a més de la inèrcia de desacceleració que arrossega el consum, pot ser que hagi d’afrontar un bombardeig mediàtic, estadístiques trucades i tot allò que pugui afectar negativament l’estat d’ànim dels consumidors catalans. Un calc de tot allò viscut aquests mesos, vaja! Quina serà la reacció dels consumidors? L’única cosa que em sembla assenyada en aquest moment, doncs, és dir que, el 2018, crec que l’economia continuarà creixent, tot i que ho farà a un ritme inferior al del 2017. Però res de catastrofismes.
